La idea bona, l'audaç, la potent, era la d'Artur Mas. Una llista de sobiranistes única que, si sortia vencedora, seria l'admiració del món. El món és molt important en el “procés” perquè, per acceptar-nos, ha de quedar convençut de la nostra força i determinació. No ha pogut ser. Oriol Junqueras d'ERC no s'hi conformava. Després d'uns dies de discussions i nervis que s'han fet llargs, s'ha arribat a l'acord d'anar a les eleccions amb llistes separades.
El president farà la seva, que es veu que conservarà tocs d'originalitat, i Junqueras la pròpia. En diem “acord” perquè la decisió ha fet sufocar les baralles, però en realitat es tracta d'anar a unes eleccions normals: cadascú amb la seva candidatura i, un cop fet l'escrutini, ja pactarem. Pel mig hi ha alguns matisos que fan la campanya diferent, però seran unes eleccions com les altres amb l'esperança que aquest “ja pactarem” posterior tingui prou solidesa per admirar el món.
Mas assegura que la tria de la data electoral és seva: 27 de setembre. Diu que és per commemorar l'aniversari de la convocatòria de la consulta del nou de novembre i perquè fa coincidir l'inici de campanya el dia onze de setembre. L'astúcia de Mas, en acció. Què hauríem fet aquest Onze de Setembre que no desmereixés els dos anteriors? L'inici de campanya soluciona el problema i situa Mas al centre.
Els analistes desconfiats pensen que Mas ha fixat les eleccions tan lluny, a la tardor, per tenir temps d'enfortir el seu partit. Jo crec, i veig que Junqueras hi està d'acord, que és per, d'aquí a llavors, convèncer els indecisos de les bondats de la independència i sumar vots a la causa. La campanya electoral oficial començarà l'Onze de Setembre, amb els seus himnes i platerets, però l'oficiosa ho va fer ahir, després de l'acord. Aquí entra el factor Bustamante. David Bustamante és un cantant catapultat per televisions espanyoles que té el favor de molts joves. Un dia d'aquests, mentre les baralles entre Mas i Junqueras cremaven, aquests joves, la majoria en edat de votar, van omplir el Barcelona Teatre Musical per aclamar l'ídol. TV3 en va informar intensament. Lluís Cabrera, l'ànima del Taller de Músics i dels “altres andalusos”, alerta: “El discurs sobiranista no penetra als barris.”
Els fans de Bustamante són majoritàriament de “barris”. Vull dir que com que la campanya de convenciment ja la tenim feta al Palau de la Música o al Born, llocs on els nostres polítics són vistos sovint perquè se senten entre “els seus” i com peix a l'aigua, a partir d'ara els volem als concerts de David Bustamante, no per fer positures sinó amb discurs.
Manuel Cuyàs és periodista i llicenciat en Història de l'Art.
