La victòria de Trump ha enfonsat les expectatives –poc realistes– de molta gent. Allà i ací. Als Estats Units que voten i als que no votem. És a dir, a la perifèria que gaudeix els Estats Units i els pateix gairebé amb la mateixa intensitat que ells mateixos. (Per cert, entre parèntesis i amb el punt d'ironia necessari: són simptomàtiques l'atenció i la passió que han dedicat a les eleccions presidencials nord-americanes tots els mitjans catalans. Cada dia és més clar: hauríem d'exigir que ens deixessin votar a nosaltres també.)
Aquestes expectatives, la del triomf de la candidata demòcrata, es van convertir en necessitat i van deixar de costat la realitat. Però ara n'hi ha unes altres, d'expectatives, que semblen molt més raonables. Donald Trump no podrà fer algunes de les barbaritats que ha promès als electors que han pogut votar-lo. En primer lloc, perquè Trump és un home d'espectacle desbocat i hàbil, però també és un empresari. Sap què passaria si tanqués les fronteres comercials dels Estats Units, tornés a l'autarquia i gravés amb enormes aranzels l'entrada de productes, per exemple, de la Xina.
Que ho pregunti als altres promotors immobiliaris del seu país o a les grans empreses de la nova tecnologia, que ja han posat el crit al cel. I segonament perquè el seu partit, que no pensa com ell, li tombarà aquesta i altres excentricitats al Congrés. Donald Trump no podrà complir les seves promeses més bèsties. I aquesta sí que sembla una expectativa adequada a la realitat.
