"I ara què?", he preguntat a la candidata d'ERC a les municipals, Noemí Llauradó, un cop s'han confirmat els grans resultats del partit republicà als comicis del passat diumenge. Amb lògica i prudència, tot atenent els micròfons de LANOVA Ràdio, ha assenyalat que el que toca, ni que sigui per unes hores, és celebrar la segona posició aconseguida i "més endavant", posar-se a treballar "per als reusencs". En tot cas, Esquerra té ara diverses opcions a la taula per formar govern.
El vencedor de les eleccions, Carles Pellicer, va exposar el passat divendres a 'La cua de palla' que se sentiria "còmode" si es revalidés l'actual pacte amb Ara Reus i la candidatura de Llauradó. A la pràctica, és possible. La suma de totes tres formacions és de 15 regidors, el que podria garantir quatre anys de comoditat per al batlle. Esquerra, amb tot, ha apuntat a l'aliança independentista amb l'alcalde i la CUP per evitar "una alcadia del 155". És poc probable, això sí, que hi hagi entesa. La relació entre Junts per Reus i els anticapitalistes és més que complicada.
A banda, caldria tenir en compte les possibles exigències de la candidatura encapçalada per Marta Llorens. No es tracta pas de la municipalització dels serveis, que també, sinó que sorgeix una altra prioritat: Pellicer. Dies enrere, la cupaire va advertir Llauradó que "si Esquerra és independentista i republicana, no pot fer frontissa entre nosaltres i l'alcalde". Una tercera alternativa, possiblement més simple, contempla un govern a tres amb el PSC d'un Andreu Martín que pot estar més que satisfet del 26-M. De quatre regidors passarà a tenir-ne sis, al plenari.
A l'hora de valorar la jornada, el socialista ha recuperat la voluntat de constituir un projecte de ciutat progressista i d'esquerres. La seva formació ja ha donat suport a Pellicer en qüestions importants de ciutat, raó per la qual no s'ha de descartar la negociació entre uns i altres. L'altra lectura que cal fer de les eleccions és el retrocés de l'unionisme. El PP de Sebastià Domènech s'ha quedat sense representació, en una nova etapa de l'agònica desaparició dels populars al país. El candidat conservador ha argumentat el fracàs en la fragmentació del vot constitucionalista per les candidatures de Vox i dCIDE. Ni la formació d'ultradreta ni el partit que s'autodenomina de 'centreesquerra' seran al saló de plens, per cert.
Autoritzo al tractament de les meves dades per poder rebre informació per mitjans electrònics