Primer de tot, felicitar Escòcia. Visca Escòcia lliure! La unió fa la força. Partit independentista únic. Ni laboristes, ni conservadors; de 59 escons, 56 per al partit independentista. Programa únic: la independència. A veure si els catalans n'aprenem d'una vegada! El 27-s és a la cantonada. Llista única.
El Barça, el millor equip del món. El Madrid, eliminat, vergonya per a ells, no guanyaran res. Perdó, sí; la justícia està afilant els ganivets de la seva legalitat. Tribunals en acció. El que no guanyen al camp, ho volen guanyar als tribunals "amigos".
Panorama de Reus 24-m. Les Municipials.
Salvant algunes candidatures locals, dues o tres amb projecció sobiranista, altres dues, enfocant el seu localisme. La resta, majoritària, són sucursalistes; Podemos, camuflat; Partit Socialista (dit de Catalunya), Ciutadans (que preparen el salt a Madrid). Partits nacionals que renuncien expressament a la independència dient que "ara no toca"... Quina bajanada! En política, toca sempre. No han après res. Extrema dreta bel·ligerant.
Necessitem crear ara el clima per al 27S. Si hi ha partits que hi renuncien, perdran el tren de la llibertat. El PP i el seu govern no perden pistonada i continuament ataquen Catalunya i als catalans.Com sempre no triem, que si són municipals, autonòmiques o estatals. Hem de guanyar sempre.El darrers dies ho estem comprovant. Els esquirols que han plantejat fer desaparèixer les estelades, amb l'entusiasme com sempre de Madrid, de llocs públics, restaran superats per l'eficàcia dels particulars.
Tot el tema terrorisme = sobiranisme. Una altra obsessió que requereix psiquiatre.
El señor Wert amb el català; el diputat Balta ja el va batejar bé, perquè va quedar com un mentider. Dins de les seves competències, també té l'esport. Quin ridícul amb el futbol. Es barallen per manipular la fortuna que genera i remena aquest esport. Repartiu.ho bé, n'hi ha per a tots! Quan faran una auditoria a TOTS els que remenen els euros?
Al 27-s (em faré pesar) necessitem guanyar en vots i en escons. Per aconseguir-ho, CDC, Unió? i ERC han de treballar junts. Que deixin les tàctiques i la calculadora de banda per dedicar-se a ser independents. El que necessitem és una CUP, o partits similars, forta, que articuli (sense renunciar a ningú) la joventut. Quan tinguem el Parlament Sobirà de Catalunya, ja ens barallarem de forma democràtica.
Recordeu la Caverna Mediàtica? Els primers que a les tertúlies ens atacaven sempre, la senyora de La Camarga i el senyor Rivera hi eren assidus, per tal de poder rebentar Catalunya. Però també personatges que avui són ministres, també gaudien atacant-nos (Wert, Soria, Garcia-Margallo i Arias Cañete, etc.). Ve de lluny la simpatia mútua. Era la televisió més anticatalana en aquells moments, d'una virulència terrible, al nivell de Jiménez Losantos.
Un titular de diari que és determinat perquè quan pensem en una fàbrica de sentències polítiques, fetes per encàrrec, pels que t'han col·locat a la poltrona, ens impressionem. El titular diu: "Pérez de Cobos (col·locat d'Aznar) gira el Tribunal Constitucional contra Catalunya". Un altre titular magnífic: "Hisenda compara el PP amb Càritas per eximir-lo de tributar". Sant Mariano Rajou als altars.
I en va un altre: "Fernàndez Díaz vincula gihadisme amb sobiranisme". És un sant baró. Llàstima de l'espectacle televisiu de Ceuta i Melilla. També és una vergonya la CIE de Barcelona. Itàlia amb la immigració mereix un premi; Espanya, un càstig. On són els Drets Humans, senyor Fernàndez Díaz?
Són temes que no són menors. El regalet del govern d'Espanya del traspàs de CatalunyaCaixa a Banc Bilbao Vizcaya ha resultat nefast per a segons qui. 1.600 persones de CatalunyaCaixa al carrer. Molts d'ells a Catalunya. Un cop més, agraïment etern als mecenes de la política i de la banca. PP i PSOE (PSC), llistes fantasma als pobles més petits, llistes que han aterrat amb candidats desconeguts. Pobres i orgullosos; la política d'aquests partits fa fàstic.
L'augment de sou als treballadors. No un 1% d'augment, seria massa!, de 0% a l'1% a triar. És la realitat. Reunions de Sindicats i Patronals intensives. Resultats irrisoris en uns moments d'una profitosa baixa del petroli i la caiguda de l'euro.
Aznar torna.
Parlarem primer d'un tema que encercla tota la dinàmica de la política actual i que, a Catalunya n'estem farts, és la confiança que els jutges espanyols ens inspiren i de l'actitud dels quals en paguem les conseqüències.
Valoració de justícia
(Període 2013-2014). Rànquing sobre 144 estats del món. La confiança en la justícia espanyola cau a la 26a posició a Europa. Desconfiança, lentitud i sentències sense resoldre. Darrera de Xipre, Romània, Estònia i sense aportar dades des del 2012.
Més dades culpables. Tot corrobora la impressió que tenim els catalans, que som els cap de turc d'una gent col·locada pel govern amb majoria a tot arreu. El govern fa l'encàrrec d'una sentència i persones depenents, la fabriquen. Així de simple.
Espero no tornar al TOP. És un prec a la Mare de Déu.
El Tribunal de Justícia de Catalunya, de català no en té res! Podeu treure el nom i posar sucursal de l'Audiència Nacional del Suprem, del TC... Acotarem el cap i llestos. Així de senzill.
Wert al Congrés, fa uns dies, va demostrar que és un mentider, com demostren les imatges que van gravar. L'ensenyament és la seva obsessió amb l'ajuda del TSJ de Catalunya. A veure què passarà. Aquestes dèries malaltisses no encaixen en el tarannà dels catalans i els que ens sentim catalans aconseguirem marxar d'Espanya per majoria democràtica.
Jordi Escoda i Vilà, és exdiputat del Parlament de Catalunya i exsenador
