La falsa unitat i un lloc de la Manxa per recordar

En dates recents he tingut la sort de poder fer la Ruta del Quijote. Un dia, mentre dinàvem a la bonica població d'Almagro, vaig poder conèixer casualment el pintor Jesús Millán Cueva, nascut a Argamasilla de Alba, justament el lloc de la Manxa on el Quixot no se'n volia recordar. La conversa amb aquest pintor, molt conegut a la zona de la Manxa, va resultar molt agradable. Al cap d'una estona de xerrar, em va demanar l'opinió sobre el procés sobiranista català. Vaig intentar fer una acurada exposició dels motius pels quals n'era partidari. Tal i com era d'esperar, ell s'oposava a la independència de Catalunya. Amb educació i sense amenaces apocalíptiques, entenia que el fet que Catalunya i Espanya continuessin junts era beneficiós per ambdós territoris.

La unitat està entesa com un valor positiu, és cert, però quan aquesta unitat està feta contra la voluntat d'una de les dues parts ja no és unitat, és submissió. Entre dos iguals hi pot haver unió i acord. Per exemple, m'hagués pogut agradar un dels quadres que pinta el Jesús Millán i arribar a un acord per adquirir-lo... o no, perquè aquest pintor i jo som persones iguals i cap dels dos es pot imposar sobre l'altre. O és que hauria estat just que m'hagués obligat a comprar un quadre al preu que ell em fixés sense possibilitat de negar-m’hi o de negociar d'alguna manera les condicions o el preu? És més, algú entendria com a normal, que jo, després d'estar obligar a comprar-li el quadre al preu que ell m'imposés, es vanagloriés de  finançar amb interessos les meves necessitats més bàsiques que no podia cobrir perquè m'havia quedat escurat amb la compra obligada del seu quadre?

Unitat entre Catalunya i Espanya? I tant que si. La mateixa unitat que hi ha entre Dinamarca i Alemanya o entre França i Bèlgica. Hi ha tanta ‘unitat’ que fins i tot es toquen, i comparteixen un espai econòmic i polític en comú. Aquesta és la unitat que ens convé. Si no es així, és submissió, i per aquí no hi hem de continuar passant. Però sembla que aquesta ‘unitat’ no li interessa a l'Estat espanyol. Perquè ens amenaça de vetar el nostre reingrés a la Comunitat Europea si acabem sent independents. Com es pot estar unit a algú que explícitament t'amenaça de deixar-te fora d'un espai comú que ens interessa a tots?

I un últim tòpic fals, la separació no ens allunya dels espanyols. Si algun dia aconseguim ser un Estat independent, Argamasilla de Alba o Almagro, no estaran pas més lluny. Hi hauran exactament els mateixos quilòmetres. Ells trigaran el mateix en poder gaudir de les nostres platges i del nostre clima, i nosaltres, trigarem el mateix en veure els molins o en degustar un excel•lent formatge a la plaça Major d'Almagro amb una bona companyia. És més, qui sap si amb els diners que ara perdem per culpa de l'espoli fiscal, s'acaba la línia d'alta velocitat ferroviària entre Barcelona i València o l'autovia del Mediterrani (A-7), i ens podem plantar a la Manxa en menys temps encara del que triguem ara.

I una abraçada per al Jesús Millán, i per tota la gent de mentalitat oberta que està disposada a escoltar.