La primera cosa que et vaig dir, Carles, quan vas començar a exercir de batlle de la ciutat, va ser: "No ens agrada gens el pacte que has fet amb el PP. Fes el favor de desfer-lo, de governar en minoria i de pactar cada qüestió amb socis més decents". Això, t'ho vaig dir, Carles, quan vaig venir a veure't, com a president d'Òmnium Baix Camp, acompanyat per tota la Junta Directiva Comarcal. Jo sempre vaig de cara i estic disposat a pagar-ne el preu, de la meva llibertat a l'hora de dir el que penso. Va ser en el moment de consumar el pacte i t'ho vaig tornar a dir en acabat del 25 de novembre de 2012, per expressar-te, una altra vegada, el rebuig al pacte CiU+PP, i també per suggerir-te, de bell nou, un govern en minoria amb suports puntuals per a qüestions concretes. La rendibilització de l'acció de govern del PP a Reus, que es va constatar, aleshores, a les darreres eleccions autonòmiques, encara aconsellava més el trencament del pacte, quan la conjuntura nacional era favorable a un gir cap a la transició nacional vers la independència i, alhora, a un gir cap al centreesquerra vers la interrelació del projecte nacional (l'Estat propi) amb el projecte social (l'Estat del benestar). D'aquesta fatal pensada teva i d'aquesta trista feta teva, Carles, en vaig publicar, a reusdigital.cat, la corresponent crònica crítica en 5 articles amb l'epígraf 'Paràbola Primera, Segona, Tercera, Quarta i Cinquena del Pacte i Unió':
http://reusdigital.cat/noticies/opinio/parabola-primera-del-pacte-i-unio
http://reusdigital.cat/noticies/opinio/parabola-segona-del-pacte-i-unio
http://reusdigital.cat/noticies/opinio/parabola-tercera-del-pacte-i-unio
http://reusdigital.cat/noticies/opinio/parabola-quarta-del-pacte-i-unio
http://reusdigital.cat/noticies/opinio/parabola-cinquena-i-darrera-del-pacte-i-unio
En acabat, quan vas ser capaç de muntar el Junts pel Sí a l'Ajuntament de Reus i, doncs, encaraves l'Ajuntament vers el sobiranisme, vaig decidir ajudar-te, ajudar-vos. Ens havíem passat molts anys dient que, sense vosaltres, la gent de Convergència -Unió és un altre cas com un cabàs-, no la podríem fer pas, la independència. Vaig ajudar-vos, desinteressadament i pel bé de la ciutat i del país, en àmbits en què em semblava que podia fer-ho humilment però decididament. I fou així fins al referèndum vinculant del Primer d'Octubre i, àdhuc, fins a les eleccions del 155, el 21D.
Però aleshores em vau defraudar, ens vau trair: no vau ser capaços de materialitzar la independència de Catalunya quan teníeu la força del poble amb vosaltres, que lideràveu el procés, ni vau ser capaços de restituir el govern legítim quan teníeu la majoria absoluta al Parlament de Catalunya per a fer-ho. Tots plegats...
Quines garanties tenim ara per a tornar-vos a votar per tal de fer la independència des de l'Ajuntament i que no pactareu amb cap dels partits polítics espanyols (PSC-PSOE, PP, Ciutadans, etc.) del 155? Cap ni una. Ja no ens en refiem. Ens heu enganyat massa vegades amb els vostres tripijocs. Prou.
No seré pas jo qui et negui certs mèrits i determinades qualitats personals i polítiques: has dedicat molt de temps a treballar per la ciutat i això és d'agrair. Però et vas equivocar pactant amb el PP i t'has equivocat no liderant amb prou convicció el procés vers la independència del país des de la Batllia. Has anat massa a remolc, sense esma, dels esdeveniments i de la pressió de la ciutadania. Sí, tot i així, la Justícia espanyola, que tu saps perfectament, per la teva professió d'advocat, que és més espanyola que justa, en matèria de presos polítics i llibertats socials, t'ha perseguit i encara et persegueix. I per això tens tota la meva solidaritat. Ja ho saps. Com la tenen els presos polítics, els polítics exiliats, els bombers valents del cordó de seguretat, els altres membres acusats sense raó de l'Ajuntament i imputats arbitràriament diversos. Però certs gestos porucs i massa estranyes ambigüitats t'han delatat i han minat la nostra confiança vers la teva figura política -no hi ha res de personal contra tu, òbviament. Amb tot el respecte personal i polític que em mereixes, doncs, no et votaré, és clar. Ni votaré Pellicer, ni votaré Llauradó ni votaré Llorens. No et votaré ni votaré cap dels teus socis de govern municipal ni l'oposició independentista anticapitalista. Tampoc votaré, doncs, la CUP, que va permetre, amb la seva abstenció, la investidura de Torra, l'alter ego de Puigdemont, que també ens va defraudar, però que, si més no, va tenir la dignitat de reconèixer que s'havia equivocat no proclamant de manera efectiva ni aplicant de manera coherent la independència. Votaré, doncs, els candidats de Primàries Reus. I jo us convido, estimats lectors, estimats reusencs, a fer el mateix el dia 23 de febrer vinent a la seu d'Òmnium Baix Camp, de la qual entitat vaig haver de defensar la independència quan jo en vaig ser el president i el teu govern municipal, Carles, va gosar amenaçar-la en aquell afer del Consell General de l'extint IMAC i vaig aconseguir parar-vos els peus i encara ara n'espero les teves disculpes.
Fets efectius, sí: paraules buides, no. M'estimo tant l'honestedat i la veritat, em repugna tant la mentida i la comèdia diplomàtica. Hauria preferit construir, malgrat tot, una llista independentista unitària amb vosaltres, Convergència, amb ells, Esquerra, i fins i tot amb la CUP, confegida de baix a dalt, però no l'heu volguda fer tot i el risc que això comporta segons la llei electoral. Doncs aquí som la bona gent de Primàries Reus: per a aplegar el vot dels descontents, enfadats, desencisats i traïts per la vostra actuació decebedora. No volem fer la unitat de dalt a baix per a fer autonomisme. Vull i volem ser la veu dels supervivents de les càrregues policials, dels resistents als carrers ocupats per feixistes, dels traginers clandestins d'urnes, dels defensors dels col·legis electorals, dels reusencs que saben que, només amb la nostra acció, ferma i decidida, i defugint planys i excuses de mals pagadors, assolirem la llibertat d'aquest poble per a poder viure més bé i per a estalviar-nos totes les misèries d'un Estat espanyol al qual ja no hauríem de fer cap cas des de fa dies, setmanes, mesos, anys i segles... però, amics, fent autocrítica, bé podem esmenar la nostra síndrome d'Estocolm des d'avui mateix, oi? Doncs fes-ho, Carles. Fem-ho tots plegats!
Biel Ferrer Puig és filòleg i candidat de Primàries Reus.
