Dimecres, 24 d'Abril de 2024
Tal com diu la Teoria Econòmica, els recursos que hem d'administrar per satisfer les necessitats humanes són escassos; per exemple, la disponibilitat de farina de blat per fabricar el pa necessari per alimentar a la població mundial és limitada, es pot quantificar i això ens obliga a repartir tal recurs de la manera el més eficient possible per tal de poder arribar fins a l'últim dels consumidors possibles. Una utilització eficient dels recursos és vital, segons la teoria, per satisfer la demanda de béns i serveis, i això pressuposa que el repartiment de tals recursos hauria de ser equitatiu o just, cosa que ja sabem que no és així; normalment tals recursos estan desigualment repartits i això implica també que la desigualtat arribarà fins a l'últim terme de la cadena.
Per això ens trobem en la vida real davant una escassetat real de molts recursos, però també davant una escassetat artificial de molts altres d'ells. M'explico, per escassetat artificial es coneix com el fenomen consistent a limitar d'alguna manera la producció de certs béns o serveis, ja sigui mitjançant la producció limitada a posta de certs béns tangibles que acaba provocant una escassetat d'aquests, com la limitació per imperatiu legal en la transmissió i certs béns intangibles, com pot ser en el cas de la Propietat Intel·lectual i les còpies pirates, per citar només un exemple d'això.
Per entendre'ns, un ben tangible seria qualsevol ben físic, com podria ser, un cotxe, una màquina, una poma, etc. Per contra, un ben intangible seria aquell que no té un cos físic, com el coneixement, la manera de produir un bé, etc. (nota de l'autor).
Vegem un exemple d'actualitat referent a un ben tangible escàs, em refereixo al petroli. Com ja deu ser prou sabut, el petroli és el producte de milions d'anys de reaccions químiques en certs residus orgànics de l'època del Carbonífer; el Carbonífer va ser una època en la qual, fa uns tres-cents milions d'anys, la concentració d'oxigen en l'atmosfera terrestre era superior a l'actual i el clima del planeta excepcionalment benigne i això va donar com a resultat una gran diversitat de vegetals i animals; tal quantitat de vida va fer que els cadàvers d'innombrables plantes i animals s'anessin acumulant en els sòls de l'època. Si tenim en compte que en aquells temps potser els ecosistemes no fossin tan complexos com els actuals i això permetia una major conservació a llarg termini de les restes orgàniques, cosa que no passa avui, podem entendre com amb el pas del temps tots aquests residus orgànics s'anessin acumulant en el sòl i quedessin enterrats i conservats per l'acció de la geologia per, milions d'anys després, nosaltres descobríssim que podien ser usats per infinitud de coses, entre elles, com a combustible per als nostres automòbils.
Per això el petroli i els seus derivats i el carbó són coneguts també com a combustibles fòssils. Es diu també que tals combustibles fòssils són escassos i això és cert, ja que la quantitat dels mateixos en les reserves del planeta és limitada, la prova està en el fet que cada vegada és necessari perforar més profund i en llocs cada vegada més inaccessibles per arribar a noves reserves de petroli; a part, des del Carbonífer ja no es produeix petroli, doncs els descomponedors de cadàvers d'ara són més eficients que els de llavors. Així doncs, si el petroli és escàs i cada vegada més difícil d'aconseguir, podríem suposar que el preu del mateix es veiés incrementat de manera sostinguda en el temps, en ser la seva oferta cada vegada menor o més cara d'aconseguir, però l'esdevingut amb el preu del mateix en els últims dos anys no ha estat precisament així, per què el preu del mateix ha arribat a oscil·lar gairebé un 40% en menys d'un any, pujant i baixant? Doncs, precisament, a causa del fenomen de l'escassetat artificial al que feia referència abans. Moltes vegades és l'interès econòmic d'un o diversos països el que fa que la producció de petroli s'incrementi o disminueixi a voluntat pet tal d'afectar al preu del mateix i així beneficiar o perjudicar a altres països productors. Això vol dir que, encara que en la producció d'altres béns o serveis diferents del petroli un acord així entre empreses productores en honor d'influir en els preus es podria considerar com un trust (cosa prohibida en honor de la lliure competència), no ho és així en el cas del petroli, encara que realment sigui quasi el mateix cas.
Però anem una mica més enllà, si des de finals del segle XIX estem depenent d'una quantitat limitada de combustible fòssil, d'un ben escàs, que es podria dir del bé que podria arribar a substituir-lo, és a dir, l'energia solar, es podria considerar escassa? La resposta és que no, l'energia solar no és escassa, però el que és escàs encara és el coneixement pràctic de com usar-la per ser almenys tan eficient com l'energia fòssil. És a dir, estem davant d'una escassetat real d'un ben intangible, en concret, de com usar l'abundant energia solar d'una manera eficient i barata. Però, ull, també davant una escassetat artificial, doncs quan em refereixo a escassetat no només em refereixo al fet que encara ens queda per veure una evolució en l'aprofitament de l'energia solar, per exemple, fabricant plantes solars que produeixin la quantitat d'energia elèctrica equiparable a la qual produeix una central tèrmica, sinó que també em refereixo a l'escassetat artificial en la voluntat política real de molts països en evolucionar des d'una societat depenent dels limitats combustibles fòssils a una societat que administrés eficientment un recurs il·limitat, com l'energia del Sol. Lamentables exemples com les traves posades a Espanya a l'Energia Solar ens haurien de fer reflexionar i evolucionar en aquest sentit.
Per això, no ens enganyem, moltes vegades l'escassetat d'algun bé o servei només és artificial i és moltes vegades l'interès econòmic en el mateix el que fa que tal escassetat es pugui tornar en abundància i viceversa. De totes maneres, en el cas del petroli, sent la seva quantitat limitada i irreemplaçable, segurament es pugui veure en un futur pròxim alguns canvis en certes actituds referents a les energies alternatives i, al final, serà l'interès econòmic en les mateixes el que ens farà superar la dependència en els combustibles fòssils en honor d'energies més abundants i netes i això no només ho agrairan les nostres butxaques, sinó el mateix planeta Terra.
Hi ha interessos per no rectificar.
Resulta evident que no hi ha voluntat per part dels governs, de les grans indústries eléctriques i dels que tenen sous exagerats per potenciar les enérgies renovables. És increïble socialment i humanament que no es pugui aprofitar de forma particular l'energia sola, hipotecant el futur amb el desgavell actual del medi ambient. Cap de nosaltres pot fer res?
