Llarga vida als Premis Ones!

Diuen que cal mirar sempre al futur, però sense oblidar-te mai del teu passat. Sàvies paraules, encara que allò que ens és més llunyà pot arribar a espantar-nos. Em passa, per exemple, quan penso que ja portem vint-i-dues edicions dels Premis Ones Mediterrània. Faig la vista enrere, i tremolo. Milers de noms, de cares, de trucades. Dies interminables de nervis, tensió, treball exhaust. I tot aquest cúmul d'esforç s'ha condensat en tan sols 22 nits repartides en 22 anys. Ha valgut la pena? Rotundament sí.

Sempre miro al futur, però no oblido el passat. Per això considero que els Premis Ones són un dels grans èxits de la meva vida i els passejo amb orgull pel món. Comparo la primera edició de l'esdeveniment amb la que acabem de celebrar i malgrat haver-ho viscut sempre en primera persona em sorprèn tot el que hem après. Afortunadament, sempre vam anar a poc a poc perquè sabíem que la meta era lluny.

I ara què? L'excel·lent salut dels Premis Ones Mediterrània ens obliga a seguir amb la mateixa filosofia que tan bons resultats ens ha donat. No obstant això, com va escriure Lampedusa, "si volem que tot segueixi com està, és necessari que tot canviï". No caurem en el parany de l'immobilisme ni del conformisme; seguirem avançant amb pas ferm per no caure-hi.

En els propers anys, els Premis Ones hauran d'afrontar dos grans reptes. En primer lloc, donar un salt considerable a nivell de difusió. Els guardons són coneguts, respectats i gaudeixen d'un gran prestigi, però tinc la sensació que podem anar un pas més enllà i guanyar reconeixement a nivell català, espanyol i internacional. Si ciutats d'una mida similar a la de Tarragona com Vitòria o Sant Sebastià presumeixen de celebrar uns premis reconeguts internacionalment, per què no podem aconseguir-ho nosaltres?

El segon repte és complementar la integració entre els guardons i la ciutat. Ja fa quatre anys que els Premis Ones, encara que organitzats per Mare Terra Fundació Mediterrània, pertanyen al municipi gràcies a l'estreta col·laboració del consistori. Aquesta unió ha d'enfortir-se, de manera que els Premis Ones estiguin per sobre de polítics i persones, fins al punt d'assegurar-se la seva celebració sense importar qui governi o què està de moda.

Penso en el que està per venir i imagino un futur no gaire llunyà en què els Premis Ones siguin un actiu més de la ciutat, com els elements del Seguici Popular, les colles castelleres o el Nàstic. Perquè tots treballem per una Tarragona més sostenible, més implicada amb els drets humans, conscienciada amb el medi ambient, que aposti per la cultura i que destaqui per la seva solidaritat. I tots ells són valors que bé podrien servir per definir els Premis Ones. Si realment volem que Tarragona sigui una 'Smart City', aquests guardons ens han donat una bona mostra in situ de com podem aconseguir-ho. Tant de bo molt aviat la nostra ciutat pugui presumir de tot allò que reconeixem en els Premis Ones.

Ja acabo, però abans vull recordar el que va escriure un altre meravellós escriptor, en aquest cas el francès Victor Hugo, qui va dir que "el futur té molts noms. Per als febles, és l'inassolible; per als temorosos, el desconegut; per als valents, l'oportunitat". Com que les oportunitats no tornen mai, el més sensat serà seguir sent valents i no desaprofitar-les.

Llarga vida als Premis Ones!

Ángel Juárez Almendros és pesident de Mare Terra Fundació Mediterrània i de la Red Internacional de Escritores por la Tierra.