Moltes preguntes i cap resposta

Estic convençut que discutir sobre la conveniència o no d'investir Jordi Turull com a president de la Generalitat és el que en el fons acaba volent l'Estat i els partits del 155. Entrar en la mirada curta, en l'últim moviment polític o en astúcies amb poc futur no ens acaba d'ajudar. Com tampoc aporta res de positiu dir disbarats contra la CUP. Dir que al sobiranisme li cal fer autocrítica és un tòpic amb el que no hi ha acabo d'estar d'acord. No entenc quina mena d'autocrítica ha de fer un govern que ha intentat complir amb el seu programa electoral i que si no se n'ha sortit és perquè tenia l'amenaça real dels cossos repressius d'un Estat que et "nega el pa i la sal". Policies i Guàrdia Civil per reprimir la població i un cos judicial per reprimir a polítics i líders associatius.

Davant d'això, quina és la manera d'actuar? Hem d'acceptar que sense respondre a la seva violència no hi ha victòria possible? O hem de tornar a la política del 'peix al cove'? Són moltes les preguntes que ens podem fer i poques les respostes que podem tenir ara per ara. En definitiva, que fer davant d'un Estat que ja ni tan sols actua com un mur de pedra, sinó, que ara ho fa com una piconadora disposada a aixafar tot allò que li molesta. Ens hem de conformar en fer de 'mosca collonera' intentant investir Turull per posar davant del mirall un Estat que clarament ens menysté i que alhora se sent còmode en aquest menyspreu?

Està clar que la CUP no està en aquesta línia que ens torna a abocar un autonomisme claudicant. Però quina és l'alternativa i com s'articula el seu projecte republicà? Els cupaires només tenen com a resposta la desobediència, però amb això no n'hi ha prou. Els nostres polítics han de ser polítics, i no pas màrtirs. Davant d'aquest panorama, pren força la possibilitat d'anar a noves eleccions en ple estiu. Seria trist desaprofitar la victòria aconseguida el 21-D i anar a uns comicis de resultat incert i perillós. Unes noves eleccions a les quals els partits sobiranistes arribarien dividits i acusant-se mútuament de la falta d'acord. Unes circumstàncies que podrien fer que part del seu electorat decidís no anar a les urnes.

A l'altra banda, difícilment tornarien a trobar un electorat tant hiperventilat com el del desembre. Es fa difícil pensar que la gent repetiria de manera tant massiva el 'vot útil' a Cs i més tenint en compte que els comicis serien en plenes vacances d'estiu. Crec que els únics beneficiats podrien ser el PSC i el PP. En tot cas, em preocupa la possibilitat que la Generalitat acabés en mans d'un govern aliè a la ideosincràsia de Catalunya. Un govern capaç d'aconseguir fer obres faraòniques amb els diners que se’ns han negat fins ara, amb l'únic objectiu de desprestigiar el sobiranisme, i alhora, tancar l'aixeta a tot allò que ens fa sentir nació. En definitiva, un govern capaç d'engreixar la gallineta perquè no pugui ni dir que 'no', just abans de matar-la.