Entre les novetats del camp de la història que sempre omplen la meva tauleta de nit fa unes setmanes que tenia pendent la lectura d’una obra petita, Mont-roig 1666, una història negra. Els fets del carrer de la Coma de l’historiador Eduard Boada. Al igual que l’anterior títol d’aquesta col·lecció anomenat L’aigua i la gent, aquest llibret forma part de la col·lecció els Quaderns de la Pixerota que busca apropar al públic local petites recerques i monografies sobre temes d’interès històric de la nostra àrea. Petites joies nascudes de l’esforç d’estudiosos vocacionals que -malgrat les dificultats editorials del moment- no abandonen la recerca historiogràfica més pròxima i ofereixen lectures interessants i molt assequibles per a qualsevol butxaca.
En el cas de Mont-roig 1666 l’autor recull i comenta un breu sumari processal custodiat a l’Arxiu Històric Arxiodiocesà de l’Arquebisbat de Tarragona que explica un fet simple de la crònica negra: la desaparició i ofegament en un pou d’una nena, Maria Sedó, al carrer de la Coma d’aquesta població del Baix Camp sembla ser que per part d’una veïna. Una tragèdia familiar motivada –aparentment- per una banal disputa entre la mare de la nena i l’autora del crim. Tot i que els detalls d’aquesta mena de casos tenen sempre un rerafons truculent –vegi’s sinó l’excel·lent treball cinematogràfic “La isla mínima” que també parla de desaparicions i assassinats de joves en un entorn rural- el llibret de Boada serveix per contentualitzar en la seva justa mesura un succés del segle XVII en un poble relativament petit.
L’historiador, però, no es limita a l’exposició dels fets circumstancials sinó que aprofita per introduir i reflexionar aspectes com la presència de la mort i el dol en la història del municipi a través de les guerres, les epidèmies i tota mena de fets tràgics i accidentals. També contextualitza els mètodes de justícia d’aquella època així com la ubicació i topografia dels espais en què es va produir l’assassinat. És a dir, i tal com recull el pròleg de Josep Maria Sabaté, tot “un exemple d’història total” que busca relligar informacions sobre un espai geogràfic, Mont-roig, i la seva història que forma part de l’imaginari emocional de l’autor. En definitiva, una mostra interessant del que -amb pocs recursos i moltes ganes- es pot fer per recollir la història més pròxima al lector.
Isabel Martínez és periodista.
