Es pot acceptar l'advertiment que les pensions dels nostres joves seran cada vegada menors en el moment en què ja no puguin comptar amb els precaris sous i llocs de treball a què les maldestres polítiques de creixement i d'ocupació els han condemnat?
Com pot dir això un personatge que aconsella no augmentar els sous i que, tot dient això, es permet augmentar-se el seu un 5,8%... Que té a càrrec seu l'ens que pot influir en el govern per reconduir les normes perquè això no es produeixi o, si més no, amb la cruesa manifestada en aquest moment? Aprofitant l'avinentesa també li podria exigir que expliqui bé en quin sentit tot ja està millorant als a prop de cinc milions a l'atur total i, sobretot, com té pensat capgirar-ho, com promet, en l'espai de temps del mandat vinent, això abans de les eleccions generals, clar, més que res per votar-los... o no.
Que han de fer els al·ludits, especialment el sector jove, que és el més afectat per la dita “crisi”, en un problema que els afecta de ple però en el que no hi poden fer res? Sr. Governador del Banc de Espanya, s'han d'espantar, s'han d'anar a viure en una cova, s'han de deprimir, s'ho han de prendre rient esbojarradament com si això no anés amb ells? Si qui té la sort de tenir un treball és per viure el dia a dia, sense massa més, d'on han de treure el que els aconsella que haurien de separar i invertir en un pla de pensions privat? O, personalment, té capacitat per poder estalviar qui tingui la suficient disciplina per poder-ho fer?
El Sr. Luis María Linde, ha manifestat al Congrés de Diputats algunes sentències com "Es imprescindible el sistema público, es la base del sistema y no hay otro posible" i "El sistema público de las pensiones no va a garantizar en el futuro el nivel de pensión que esperan los españoles", o "Habrá una reducción real de las pensiones si no se complementa con ahorro privado", ramblant amb un "Hay que ahorrar más".
De veritat, hi ha vegades que penso que seria millor no saber, no escoltar, no llegir, no assabentar-se del que hi ha.
