Dissabte, 20 d'Abril de 2024
Vet aquí que, com a voluntari ras, vaig anar, a gratcient i no pas a la insabuda, a les bodes sonores i col·lectives de les parelles lingüístiques d'aquest curs a cal Bofarull, divendres, 24 d'octubre de 2014. L'acte, tècnicament, correcte, impecable. Políticament... també, és a dir, adequat al context, a les circumstàncies. Historiogràficament, sense dir-ne tota la veritat.
Oficiava la litúrgia la regidora convergent d'Ensenyament i de Política Lingüística de l'Ajuntament de Reus. Érem en aquest indret perquè cada any toca canvi de parròquia... per anar coneixent llocs emblemàtics de la ciutat. I enguany tocava el Palau Bofarull, és dir, cal Bofarull, és a dir, cal botifler de Reus. Perquè historiadors il·lustres de la vila i de fora vila (Pere Anguera, Albert Arnavat, Borja de Querol...) n'havien certificat l'edificació arran de l'enriquiment d'aquests burgesos ennoblits pel fet d'haver estat filipistes a la Guerra de Successió del 1714, és a dir, traïdors a la causa de la llibertat dels Països Catalans dins la Confederació catalanoaragonesa. De tot això darrer, però, re. Re de re no se'n va dir als discursos oficials, només que el Palau es va bastir el 1768 i avall va... sota la mirada amenaçadora dels bustos dels quatre borbons a les quatre cantonades del Saló de Ball del Palau: Felip V, Carles III, Ferran VI i Lluís I... i l'esguard atent de la regidora popular de Formació per a la Integració de l'Ajuntament de Reus. Si a bodes em convides...
Si ara em permeten un petit flash back, del tot justificat i (im)pertinent, ja ho veuran, els diré que, temps era temps, ara fa uns quatre o cinc anys, Òmnium Baix Camp va organitzar exactament al mateix lloc l'acte de presentació de la plataforma cívica SomEscola.cat en defensa de la immersió lingüística i de l'ensenyament en català. Algú va fer esment aleshores que érem allí precisament perquè volíem deixar ben clar i català que cap ministre d'Educació ni cap dels borbons allí representats ens intimidaven. Ni cap dels Bofarull botiflers que van bastir el casal al segle XVIII. I vam recordar que, d'aquella nissaga, en va néixer ja al segle XIX un be negre, un xai esgarriat, el reusenc Antoni de Bofarull, que va gosar escriure la primera novel·la (històrica) en català, L'orfeneta de Menargues o Catalunya agonitzant (1862) d'ençà de Tirant lo Blanc, del valencià Joanot Martorell, al segle XV (1490).
A la meva aprenent, simpàtica i eixerida i voluntariosa i de nom i de cognom ucraïnesos, li ho vaig haver d'explicar jo, tot això, uf!, va dir ell encantat i gràcies va dir ella agraïda. I vam quedar que un altre dia revisitaríem aquell casalot per saber-ne encara més la veritat, plegats, de tot plegat. I aniríem en acabat a explorar els carrers i les places a la recerca dels aligots austriacistes dels balcons dels casals del segle XVIII que encara es conserven a Reus i que fa poc vam retrobar gràcies a l'historiador i arxiver i bon jan i savi home Ezequiel Gort en un itinerari organitzat per Òmnium Baix Camp a propòsit del Tricentenari 1714 - 2014 a la capital del Baix Camp.
Biel Ferrer Puig és filòleg.
