Dissabte al matí. Al Casal Foment una bona colla de persones vam estar pensant en els reptes que des d’ERC considerem que Reus té planejats. Un dels reptes que va sonar amb més contundència va ser, sense dubte, el de fer de l’Ajuntament de Reus un ajuntament transparent, de bones pràctiques, ètic, participatiu. Havia de ressonar per força: som republicans, i el valor de l’ètica és una de les columnes vertebrals en la nostra manera de veure la prestació de servei públic.
Durant aquests últims anys, el fet que les institucions públiques tinguin les parets de vidre ha pres una importància que no tenia temps enrere. Parlar del funcionament intern de les administracions, dels procediments, de les contractacions... era un terreny gris abonat per als buròcrates. Ara no. Ara parlar d’aquests temes és parlar de bona política, de proximitat, de participació. D’entendre que l’Ajuntament és un agent més, molt important, de la gestió de la ciutat, però no el seu propietari. D’interpretar que les persones que ocupen càrrecs institucionals, regidors i regidores, alcaldes i alcaldesses, són persones iguals que les persones a les quals s’adrecen, persones normals i corrents amb els seus coneixements i les seves llacunes, a les quals ja no val que la informació es redueixi a penjar els acords en el butlletí oficial de torn o en la pàgina web, per més Portal de la Transparència que es digui. Des d’ERC creiem que la transparència, la bona governança, és reflexionar sobre la pròpia tasca dels càrrecs públics, la seva remuneració, les dietes que perceben; sobre el fet que les eines per gestionar els serveis públics mai han de superar la pròpia prestació de servei.
En un context nacional en què el dret a ser consultats i a opinar sobre un tema tan cabdal com la independència del nostre país i el nostre futur polític, el dret a la participació i a l’opinió en els assumptes trascendents de la ciutat adquireix encara més importància. I en les societats del segle XXI tots som experts. Per una banda, uns aporten l’expertesa del contingut: són experts en un assumpte, hi han reflexionat, han contrastat, han tret les seves pròpies conclusions; per una altra, uns altres aporten l’expertesa de la quotidianitat: són usuaris d’aquell equipament, viuen en aquella plaça que s’ha de remodelar, treballen en aquella escola de la qual es vol tancar una línia de P3... És a partir de consultar aquestes dues experteses que els càrrecs públics han de prendre les decisions més adequades per a l’interès general.
Per això celebrem que el Parlament de Catalunya hagi aprovat la Llei de la Transparència, que entrarà en vigor el mes de juny. Fer un nou país ha de servir per repensar com les administracions es relacionen amb la ciutadania i com la ciutadania, empoderada, se sent satisfeta amb les seves institucions, i l’Ajuntament de Reus no n’ha de quedar al marge.
Aquestes i moltes altres són reflexions que han de marcar una manera de fer política que ha de tornar a la cosa pública un prestigi que mai havia d’haver perdut. Perquè la política no és altra cosa que la capacitat del poble d’intervenir en els assumptes generals.
Noemí Llauradó és alcaldable d'ERC a Reus.
