Un dels trets que ha caracteritzat el creixement de la Festa Major reusenca, d'ençà que, a partir de la dècada de 1980, es van començar a recuperar els components de l'antic seguici festiu, ha estat la participació popular, la iniciativa de grups, associacions i colles que han tornat a portar al carrer antigues danses o han creat noves manifestacions de festa. Així s’ha anat enriquint un model tradicional que s'havia conservat a partir dels elements municipals: mulassa, gegants, nanos i tronada, bastint una festa que avui és patrimoni d'interès nacional.
La ciutat de Reus ha perdut en els darrers mesos dues persones que han estat molt importants en la construcció de la Festa Major tal com la tenim avui. D'una banda, Jaume Amenós, activista cultural, sempre vinculat al Bravium teatre, impulsor de nombroses iniciatives de festa. De l'altra, Josep Bargalló i Badia, folklorista, que acaba de morir. Vas ser una persona dedicada, durant més de 50 anys, a recolllir la cultura popular catalana, sobretot les danses i especialment, la jota. Va publicar reculls de totes les comarques del sud del Principat i també va dedicar un llibre a les danses reusenques. La tasca de Josep Bargalló ha estat més que important.
Va ser, gràcies a les seves propostes de coreografia, la seva feina amb allò que esdevindria la Cordinadora de Danses Tradicionals: van començar a sortir al carrer balls com Gitanes, Mossèn Joan de Vic, Prims, Cercolets, Galeres, Pastorets... la tasca, que no sempre es visualitza, va aportar la pràctica a la festa d'un folklore que coneixíem pels documents. La ciutat de Reus li deu, per tant, haver contribuït a construir una festa que avui ens enorgulleix i és un referent d'identitat.
Mariona Quadrada Valverde és regidora de la CUP a l’Ajuntament de Reus.
