El PIB, o Producte Interior Brut, és una de les variables més importants en Macroeconomia. És la que mesura el valor total de la producció de béns i serveis d’un país durant un període determinat, és a dir, la que mesura la riquesa del mateix. És una variable tan important que la comparació del càlcul del PIB obtingut entre un període i el següent o l’anterior ens donarà una apreciació bastant exacta de si l’economia del país o territori en qüestió està creixent, es manté estancada, o bé decreix. Per exemple, si per a una economia determinada, la suma del PIB de 2014 fos inferior a la suma del PIB de 2013, es podria concloure o intuir amb bastanta probabilitat d’èxit que tal economia ha sofert una recessió entre 2013 i 2014, que es calcularia mitjançant el tant per cent de disminució del PIB de 2014 versus el PIB de 2013.
Tot això és cert deixant a banda certs condicionants que no vénen al cas, com podria ser la inflació d’un any versus la inflació de l’altre (si la tenim en compte, sabrem l’anomenat PIB a preus constants o PIB real) o uns altres com els Impostos indirectes o les Subvencions (si els tenim en compte, s’obté l’anomenat PIB a cost dels factors). La veritat és que, simplificant al màxim l’expressió que dóna el càlcul del PIB a preus de mercat, aquest es calcula mitjançant una simple suma, que és la següent: PIB=C + I + G + X – M.
O, el que és el mateix, el PIB és la suma del Consum, més la Inversió, més la Despesa Pública, més les Exportacions i menys les Importacions. No es tracta de definir cadascuna de les parts d’aquesta suma perquè són de domini públic, el que sí que es vol fer notar és l’efecte que, sobre el PIB del període estudiat, té una variació de cadascun dels sumands de l’expressió anterior. Així doncs, si puja la Despesa Pública, la Inversió, el Consum o les Exportacions, el PIB augmentarà i a l’inrevés si augmenten les importacions. Es tracta d’una expressió molt senzilla on es pot veure fins a quin punt variacions en cadascuna d’aquestes variables poden afectar al càlcul del PIB d’un període versus el PIB d’un altre període, és a dir, poder deduir si hi ha hagut creixement o recessió.
El nostre país pateix d’una gran dependència del petroli, de tal manera que la immensa majoria dels carburants que usen els nostres transports i indústries, a els qui cal afegir el gas natural de les nostres cuines i calefaccions són d’importació. Durant aquests temps estem assistint a una baixada històrica en els preus dels carburants, que són importats i pagats en dòlars; el curiós del cas és que, igual que el petroli baixa en picat a causa de la política productiva agressiva d’alguns dels països de l’OPEP, el dòlar s’està apreciant sobre l’euro. Per això, en pagar les importacions en dòlars que s’estan apreciant respecte a l’euro, l’efecte de la gran baixada dels preus dels combustibles està sent menor que si el dòlar, a més, estigués baixant.
Però, compte amb això, encara que el dòlar estigui cada dia més car i la baixada del petroli de moment (de moment, repeteixo), estigui guanyant la partida a la pujada del dòlar, això no allunya necessàriament el perill de recessió. La nostra balança comercial (exportacions menys importacions) millora per l’abaratiment de les importacions de petroli més barat pagades en dòlars, i amb això, puja el PIB, però no vol dir necessàriament que estiguem superant el perill latent. N’hi hauria prou amb que els productors de l’OPEP es tornessin a posar-se d’acord en referència a la producció global perquè el preu del petroli torni a pujar i, llavors, si el dòlar segueix apreciant-se respecte a l’euro, l’efecte combinat dels dos fets serà desastrós per a la nostra economia, el cost de les importacions es dispararà i això farà perillar molt seriosament el càlcul del PIB; és a dir, la recessió pot acabar servida i ben servida i pot estar aquí, esperant el seu torn.
Poques vegades una simple suma com la del càlcul del PIB és tan aclaridora, porta implícit un simple advertiment; molt de compte amb l’evolució del preu del petroli, una baixada tan forta en el seu preu no és normal i no ens oblidem que el paguem en dòlars, per la qual cosa, igual que ara l’efecte de la baixada del preu del petroli va contra l’efecte de la pujada del dòlar, bé podria succeir que els dos se sumessin en contra nostra. Si això succeís, seria metafòricament com les aigües del mar que es retiren de manera extraordinària immediatament abans de l’arribada d’un devastador tsunami.
No s’han d’airejar les últimes dades positives del PIB com un gran triomf, sinó que s’han de tractar amb cautela i estar preparats, amb reserves suficients, per si el tema es torça i així no calgui lamentar més danys que els que ja lamentem avui dia. Com sempre, el temps dirà.
Jordi Mulé és economista.
