Què hi porteu al magí, un cervell o una ensaïmada?

Ja he dit darrerament i en més d’una ocasió, tant en els meus articles publicats en aquest mitjà com els que penjo en el meu blog http://perinolligams.blogspot.com, que en relació al procés que està vivint el país i arran de les complicades negociacions entre els dos partits disposats a investir un president del Govern català independentista, Junts pelSí i la CUP, que La CUP, que amb molt bon criteri desobeeix l'estat opressor, per una vegada i excepcionalment s'hauria de desobeir a si mateixa i ser més operativa que idealista.

Dit això, quedo absolutament perplex de les increíbles i lamentables afirmacions, insults, ratzies, desqualificacions, fotografíes i dubuixos pamfletaris dirigits a la CUP a través de la xarxa pels partidaris de Junts pel Sí (i alguns espanyolistes que s’hi abonen de manera massiva i amb molt de gust) pel fet d’aquest partit voler decidir lliurement (ves quina paradoxa!) a qui investeix o no president. Els espanyolistes i antiindependentistes entenc que facin el que calgui per avortar el procés, però els que com jo heu votat Junts pel Sí, no sé pas on voleu arribar tractant la CUP com ens tracten els espanyols a tots els catalans. Però vaja, sempre hi ha qui aprofita l’avinentesa per posar pals a les rodes als esforços col.lectius i fa flacs favors als que treballem molt i molt cada dia per assolir la llibertat d'aquest país.

Cap dels nostres governants, gent educada, culta, assenyada i prudent, escriuria ni difondria aquesta escòria. Clar i català. I emprenyat amb la claca que actua per impulsos i que tant mal ens fa a tots plegats, començant pel mal que se'ls fa a Artur Mas i a la gent de CDC que estan en plenes negociacions amb els que tenen la possibilitat de votar Sí a la investidura del president, un vot positiu que, passi el que passi, finalment assoliran. Unes negociacions que, ho recordo, no estan ni trencades ni mortes. O sigui que, cal que els responsables de tals despropòsits calibrin la interessant aportació que fan al procés amb la seva demagògia barata i fastigosa. Alguns ho veiem clar, perquè lluny de ser la claca sense criteri que aplaudeix en els programes escombraria quan li alcen el cartellet, som periodistes i ens dediquem a fer anàlisi. I quan ho fem i pensem en positiu i en el país, ens deixem les diferències, l’odi i l’entranya a casa. Així, tal com raja.

Que els abanderats de la inconsciència i la incapacitat política i democràtica, alguns dels quals s’omplen la boca de democràcia sense ser capaços de practicar-la i vetant els que la volen exercir) vagin fent, que tots en patirem les conseqüències. Ells també. Només cal mirar l'enqüesta del CEO, en què la CUP fa sis diputats més que ara, quan #JuntspelSí (formació que reitero que vaig votar i de què en vaig ser candidat) no n'aconseguiria ni un més. O sigui que, més val que no ho comprovem amb cap nova votació, per si de cas. Tenim el cervell per pensar i les enquestes per elaborar les estratègies a seguir. I aquí no es mama el dit ningú. La CUP tampoc. Per això giren la rosca del cargol tant com poden i decideixen per consens a les assemblees.

Un matrimoni amb problemes, si es vol arreglar, no es pot anar insultant mútuament ni traient els drapets al sol davant de tothom. Si més no -i si es vol reconduir la situació- caldria evitar desqualificatius, estirabots i exabruptes públicament. Com ho apliquen els responsables polítics i els negociadors de ‪#‎JuntspelSí.

Santi Capellera és periodista.