El drama dels refugiats de guerra no és pas nou. L'arribada de milers cada dia a les portes d'Europa i la vergonya que ha provocat confirmar que els nostres governants no saben com gestionar aquesta crisi o, pitjor encara, no ho consideren prioritari l'han tornat a posar en primer terme. Com ja és habitual, la primera resposta ha estat de la societat civil, la mateixa que als poblets dels països de l'Est o a l'alemany espera els refugiats per donar-los aigua o el que sigui.
Els països europeus estan obligats, pel fet de ser membres de l'ONU, a acollir tots els refugiats provinents d'estats en guerra. Aquesta és una norma, una altra, de la qual l'Estat espanyol fa cas omís. En tot cas, les entitats i, sortosament, unes institucions, bàsicament ajuntaments, les més properes als ciutadans, estan posant fil a l'agulla.
Però cal no oblidar l'arrel del problema. Les guerres. I, en el cas sirià, el fet que la pèssima gestió de les crisis iraquiana i siriana per part d'Occident ha desembocat en un monstre, Estat Islàmic. Un grup feixista que aniquila poble a poble provocant la fugida dels seus habitants. Per tant, si la clau per posar fi als moviments migratoris obligats és que les persones puguin sobreviure en unes condicions òptimes als seus països d'origen, en aquest cas, la comunitat internacional no només està obligada a acollir tots els refugiats sinó també a combatre els feixistes.
No es tracta només d'acollir, és tracta també de preparar-se, amb l'ajut dels refugiats, i del seu govern a l'exterior, per reconquerir el territori perquè la gent de Síria o de l'Iraq pugui viure en pau. Ara, això ja és més complicat... i més quan alguns dels que més criden contra Europa per, certament, no haver sabut gestionar la crisi a les seves fronteres estan aprofitant, per exemple, per aniquilar el poble kurd. Aylan Kurdi us ho explicaria... però ja no pot.
Joan Rueda és cap de redacció d'El Punt Avui.
