Fa quaranta anys que sóc militant i fundador a les nostres comarques de CDC (1975). Crec que tinc prou criteri per aportar en positiu i detectar allò negatiu. Sempre amb la perspectiva del territori on visc. I em van elegir democràticament per ocupar diferents càrrecs importants.
Primera qüestió: si es farà de veritat la refundació per marcar el futur de Catalunya cap a la independència i el paper que ha de jugar CDC, després de les sotragades, terratrèmols i deslleialtats que ha sofert.
Segona qüestió: el nostre President, fent un balanç seriós no ha rebut la fidelitat, el suport, l’ajut i la il·lusió que es mereix amb el risc que ha tingut, per part de certa gent, encara té el perill de perdre el seu paper polític, tot entenent que s’està en un moment convuls i sense cap ètica democràtica.
Tercera qüestió: si la fidelitat al President no és total, és necessari prescindir de moltes persones. La societat catalana és plena de figures valuoses, formades que estimen el país, que poden agafar el relleu. Persones que no cerquin la seva “solució econòmica” (per propi interès) entrant en la política, sinó que pensin en el país i en el seu futur.
Quarta qüestió: pel que s’està perfilant a les municipals els altres partits i partidets que es volen presentar; sembla que la consigna sigui escombrar CDC. ERC ha de pensar que ara van per CDC, després els tocarà a ells (que no es facin il·lusions) rebre els atacs.
Cinquena qüestió, i la més crua i dificil d’entendre: Unió Democràtica. Dels seus militants la majoria es mereixen tot el meu respecte i hi tinc amics polítics. El que no és admissible és el seu cap polític: el sr. Duran i Lleida que perd el respecte i la lleialtat al President, el qual marca un full de ruta a seguir i el que fa el sr. Duran i Lleida és dinamitar el projecte. Sols faré esment de les contínues declaracions fetes per aquest senyor. Parlaran per mi.
Duran no farà cap nou partit si UCD és independent (3-2-2015). Declaracions del 3 d’agost de 2014, Duran vol convertir Unió en referent del centre polític. Les eleccions no interessen a ningú. La continuïtat de legislatura és absolutament necessària.
Duran diu que no entén què busca CDC votant diferent al Congrés les lleis feixistes (abstenció dels 8 diputats de CDC). Duran qüestiona el caràcter plebiscitari de les eleccions del 27 de setembre i situa l’independentisme com la línia que ell no traspassarà. La seva línia vermella és la independència.
També cal esmentar l’agressivitat del sr. Duran contra l’ANC. Passa de mida. L’ANC és país, és societat, és poble. Molts militants de CDC en som socis, militants o simpatizants. L’atac al jutge Santi Vidal: feridor i fora de lloc. El President ha de prescindir del president d’Unió.
N’hi ha més de “genialitats”. Però ho deixo aquí.
Referèndum a Unió; primer, abans de les municipals. El tema es deixà per després de les municipals. Què vol dir això? Que amb l’esforç, repeteixo, amb l’esforç de CDC, Unió tindrà més regidors que altres partits d’esquerra, de dretes i de centre que hi participaran. Seria ja una contundent força municipal, una força política, que pot jugar amb la coalició actual. Jo crec que no és acceptable, si volen fer referèndum que el facin abans de les eleccions municipals.
Claretat i transparència. Hi ha gent que si no ho té clar, abans de les eleccions, CDC en patirà les conseqüències. El Consell Nacional del 7 de març va ser molt preocupant i negatiu. Cap portaveu ni el sr Rull es poden col·locar dins el nacionalisme a seques.
Fem història.El nostre poble durant la dictadura va haver d’aprendre a resistir, a conservar les essències, mantenir la pròpia estima. Els que van fer la guerra (a les famílies dels quals no van voler explicar les desgràcies que van viure) van treballar en la reconstrucció del país esclafat i ocupat pels feixistes, conjuntament amb la nostra generació.
Després de la mort del dictador es va crear una il·lusió, l’autonomia. Tots ens hi vam integrar, era el següent pas, era una segona etapa (no el final de cursa), al segle XXI; tercera etapa, assolir al 2006 una millora important de l’Estatut de 1980. Això va fer rebrotar l’odi, el complexe d’inferioritat, les gelosies, la bota dictatorial dels diferents governs d’Espanya, i la entrada a la Unió Europea ha estat contraproduent, s’estan carregant la democràcia. Els partits posen titelles submises a les institucions.
La darrera etapa, ja és la definitiva, la meta, que és la independència. El Consell Nacional va decidir tirar enrere, cap a l’etapa anterior. El nacionalisme, fixant un futur incert al sobiranisme independentista. Em plantejo diverses preguntes:
El sr. Duran i Lleida és el promotor d’aquesta reculada?
A on el pensen col·locar? Quin càrrec li donaran recolzat pels mandamàs d’Unió?
El Consell Nacional està aborregat? No ho entenc.
El peix petit es menja el gran? A les empreses manen les minories, que viuen a l’esquena dreta de la majoria?
Les declaracions de la senyora Gispert (d’Unió) a Catalunya Ràdio són molt curioses i clarificadores: si CDC es porta bé i fa bondat i creuen, si són obedients, el 27-S rumiaran si anem junts, però hem de ser bons minyons.. Aleshores pujaran la quota, de més persones col·locades, més % de càrrecs... etc.
Jordi Escoda Vilà és antic diputat del Parlament de Catalunya i exsenador a Espanya de CDC.
