Hauríem de ser capaços d'extreure algun profit del sotrac monumental que representa la pandèmia que ha trastocat de cap a peus les nostres vides, la salut en general, l'economia, la cultura, el lleure... L'esport, si més no, en el seu aspecte dit professional (els que, més o menys, viuen d'això) no hi entra, ja que, ves per on, sense públic, amb ajornaments de partits pels contagis, com es pugui, s'ha hagut de reactivar.
Ens hem de posar al cap que tots plegats ens hem de reinventar. Tant pel que fa a la manera de viure personalment, evitant aglomeracions i activitats que potser no ens calen ni tenim cap necessitat, com també socialment, restringint, mal que ens pesi, les grans reunions i trobades, i laboralment, introduint i assimilant el teletreball, que precipitadament i desordenadament ha entrat a les nostres vides.
Com els comerços, empreses, indústries, entitats i serveis públics, administracions... també s'hauran d'adaptar a la nova situació que pot quedar una vegada estigui superat el temporal, responsabilitzant-se, en la part que a cadascú li pugui tocar, que la nova realitat en què es trobaran una gran majoria de persones i famílies no serà la mateixa que abans.
Així, de la mateixa manera, la banca haurà de fer el pas (que no ha fet en tots aquests mesos) de solidaritzar-se amb el que no es culpa dels clients si en algun moment i cas s'ha vist variada dràsticament la seva economia domèstica.
I també, qui correspongui en cada moment, haurà de calcular la rendibilitat d'un esdeveniment d'alguna altra manera que no sigui a base de quanta més massificació com mesura per determinar el seu èxit.
I els horaris, en general, s'hauran de reestructurar i fer-los, a la vegada que més elàstics i flexibles, més "europeus", matinant més i donant per acabada la jornada laboral abans, no només per deixar temps per la conciliació familiar i pel necessari esbarjo i lleure, sinó per a sopar més d'hora. Això, coneixent els costums "típics", pròpies i foranies, que arrosseguem, costarà, molt, però seria bo, encara que sigui de rebot, anar adquirint hàbits més raonables i saludables.
Sense perdre res, tot hauria de ser diferent i molt serà si, tot havent disposat d'aquesta extraordinària oportunitat, només ens quedem llepant-nos les ferides per la desgràcia rebuda. En aquest cas, si quan arriba la vacuna i quedem protegits per recuperar la tranquil·litat no recordem aquests molts mesos de patiment, de veritat que no ens ho hauríem de perdonar.
