Hem començat la setmana amb la noticia que el fiscal demana deu anys de presó per a l’antic director de la Ciutat de Repòs i de Vacances, la residencial, acusant-lo de delictes de malversació de cabals públics, falsedat documental, infidelitat en la custòdia de documents públics i activitats prohibides a funcionaris. Si aquestes acusacions resulten certes, es veu que aquest home utilitzava el seu càrrec per muntar negocis en paral·lel, valent-se de les instal·lacions de la residencial per enriquir-se a títol particular. En un detall propi de pel·lícula de Berlanga, la fiscalia li retreu que fins i tot organitzés el seu casament al local que dirigia, passant després les factures a la Generalitat.
Aquests dies, els grans casos de corrupció, amb xifres milionàries de diners evaporats, tornen a omplir les portades dels mitjans de comunicació. Per això és important que ens assabentem que la justícia actua també en altres afers, potser no tan espectaculars, però que causen un mal no menor allà on es produeixen. La residencial està tancada des de l’any 2011, i s’ha convertit des d’aleshores en una altre d’aquells equipaments tarragonins respecte els quals les administracions no disposen de cap projecte concret, ni tenen cap idea sobre què s’ha de fer. Potser ha arribat l’hora que ens preguntem si una mala gestió, o una gestió delictiva, ha contribuït poc o massa a la seva decadència.
És un punt a favor de la Generalitat que en el seu moment es detectés el comportament estrany del director i se l’acomiadés, però és un punt en contra, molt en contra, que la pròpia Generalitat pretengui ara llogar les instal·lacions a emprenedors privats, suposadament amb finalitats hoteleres, sense tenir en compte el parer de l’Ajuntament ni les necessitats de la ciutat. Encara que la titularitat dels terrenys i els edificis sigui del Departament de Treball, no podem passar per alt que la residencial és patrimoni dels ciutadans i ciutadanes de Tarragona, i no se’n pot disposar com d’una finca privada. Si el director no podia, i per això està ara davant dels tribunals, la Generalitat tampoc. Si li manquen idees, que consulti a l’Ajuntament i al teixit associatiu tarragoní. Segur que usos alternatius i socials no mancaran. O és que hem de convertir en hotels tots els edificis buits?
Tenim, doncs, una doble tasca. Exigir que s’aclareixi del tot aquest escàndol i es recuperin els diners malversats, d’una banda, i de l’altra posar les administracions i entitats de la ciutat en moviment per trobar un ús públic a la residencial que n’aturi la degradació i la recuperi per a la ciutadania.
Ho hem de saber fer, perquè la Ciutat de Repòs i de Vacances s’ho val.
Arga Sentís és portaveu del Grup Municipal d’ICV-EUiA a l’Ajuntament de Tarragona.
