Quan al s. XIX, Montesquieu estableix a ‘L'Esperit de les lleis’ el principi que el poder de qualsevol govern ha d'estar separat i distribuït entre diferents entitats, inspirant-se en les teories de Plató i Aristòtil, ho fa en la creença que un govern per poder actuar de manera lliure i equilibrada, cal que estigui assignat a diferents estaments, en tres blanques: la legislativa, l'executiva i la judicial. Principis que regeixen, almenys formalment tots els governs, si bé aquesta divisió o contrapès dels tres poders, és massa sovint objecte i desig mutu de control, per part dels representants del poder executiu i del judicial que intenten els primers controlar el judicial i aquests a la vegada imposar els seus criteris, tendències o ideologies.
L'any 1985, el que aleshores era vicepresident del govern espanyol Alfonso Guerra, va pronunciar la frase "Montesquieu ha mort". Ho feia anunciant la desaparició de la separació de poders. El fet és que 36 anys després, aquesta afirmació segueix sent vàlida. Al llarg del temps s'ha produït una simbiosi entre els diferents poders que fa que desconcerti i costi saber quina branca és la que realment està actuant, generant-se uns escenaris que porten a confondre el paper de cadacun. Observem l'executiu amb pretensions de judicial i aquest actuant com si fos el primer.
El passat mes de novembre, es va publicar al BOE, l'esmena de la Llei Orgànica de l'Educació (Lomloe), anomenada llei Celaá en la que es posava de manifest entre altres coses que treia el castellà com llengua vehicular. Llei que va ser aprovada pel poder legislatiu, aplicada pel poder executiu, però que quan ha arribat al poder judicial, el TSJC, reconeix en la primera de les dues sentències publicades amb relació a aquesta llei, que el Ministeri d'Educació espanyol és l'autoritat competent per regular el règim lingüístic de Catalunya. Tot i això, sentncia i estableix l'obligatorietat a ambdues escoles de tenir impartit el 25% de les classes en castellà.
En un altre escenari ens trobem que s'han produït unes renúncies de dos membres del Tribunal Constitucional amb relació als recursos presentats pel president Puigdemont i d'altres dels polítics condemnats per l'1-O, sota la sospita de manca d'imparcialitat d'aquests membres. Una sospista que es posava en manifest en declaracions prèvies, intentant evitar d'aquesta manera que la resolució que pugui prendre el TC pogués quedar afectada de parcialitat, que segons les renúncies, existia, almenys en dos casos
Al marge de si pot haver-hi algun altre membre que també hauria de retirar-se, segons apunten algunes fons dels representants jurídics dels condemnats, es genera un interrogant. És concebible que a l'òrgan que ha de representar la pulcritud més gran en l'aplicació de la llei, pugui admetre tendències o ideologies polítiques dels seus membres?
Aquesta percepció que existeix de l'aplicació d'una diferent mesura, es posa de manifest tot sovint, com és el cas dels condemnats per l'atac a la llibreria Blanquerna a Madrid, la diada del 2013. Després d'una condemna que va ser anul·lada pel TC i després rebaixada a la meitat en revisió, quan al final havien d'entrar a la presó, ha resultat que el TS deixa en suspens l'aplicació de la pena, a l'espera que sigui tramitat el recurs empara que tenen presentat al TC. El mateix tribunal estableix una censura de llibertat ideològica, condemnant a la UPF per haver criticat la sentència de l'1-O.
La llei Corcuera de 1992 que preveia el cop de peu a la porta per entrar les forces de l'ordre i que va quedar, almenys a les hores en no res, ara s'ha revifat i ens trobem que la policia va entrar a dos pisos amb aquesta modalitat, tombant la porta, sense cap ordre judicial, aplicant un principi molt perillós, el dret pels fets. Part de la judicatura es mou i més de 2.500 jutges de tres associacions professionals, Fòrum Judicial Independent (FJI), l'Associació Professional de la Magistratura (APM) i l'associació Francisco de Vitòria (AJFV) han anat a la UE per denunciar el govern espanyol pel risc de violació greu de l'estat de dret i demanen que s'iniciï d'acord amb l'article 7 del tractat de la UE un procediment per sancionar-lo per la violació dels valors bàsics de la UE, la confusió de poders i la política, fan dubtós en el resultat
La intervenció novament de l'informe d'Amnistia Internacional que segueix denunciant l'abús de l'estat d'alarma i que Sánchez i Cuixart encara siguin a la presó, o l'Informe de març dels EUA sobre els drets i llibertats, no són més que un reflex de la preocupació de certes actuacions al món, donant validesa a l'afirmació de Montesquieu que deia "No hi ha pitjor tirania que la que s'exerceix a l'ombra de les lleis i sota l'aixopluc de la justícia". Els poders com els colors, quan es barregen, es desvirtuen.
Joan Bermúdez i Prieto és advocat i politòleg
