No ho faig mai però, sense que forçosament serveixi de precedent, em ve de gust reeditar un article ja publicat. I és que, després de les darreres votacions al Parlament, transcendentals d'altra banda, m'ha quedat la mateixa pregunta pendent de resposta.
Qui fa nosa a Madrid és Artur Mas, i més encara, CDC. Per què? Doncs, senzillament, perquè saben que és el partit que sempre ha aglutinat a més catalans. És el partit clàssic del catalanista majoritari, si més no, fins ara. És la dreta, però la nostra dreta, que no és l'espanyola i que sempre els hi ha barrat totalment el pas al Parlament, la que han utilitzat -a canvi de res- mentre els ha estat útil per a governar però que al veure que ara no hi poden comptar i, en aquest nou escenari, convé eliminar-la.
A la CUP sembla que, per damunt de tot, li sobra Artur Mas, i quasi que, fins i tot, CDC. Per què? Diuen que és hereva d'un passat, que representa les retallades -forçades per la política autonòmica amb Catalunya, i d'ofec, des de l'Estat- i la corrupció -posada en el mateix sac de la família Pujol, cosa que s'haurà de provar i dimensionar, per calibrar si ha sobrepassat l'aspecte familiar i si ha esquitxat el partit-, i això topa de ple i frontalment amb la ideologia que va ser fundada.
Però, en aquest moment, hi ha una idea concreta que la uneix a un altre grup polític, guanyador de les eleccions amb 62 escons. Junts pel SI i la mateixa CUP van ser votats per un total de prop dos milions d'electors per un mateix objectiu, que era oficialitzar el procés cap a la independència de Catalunya, procés en el qual molts catalans, els partits integrants de Junts pel SI, i personalment Artur Mas, han anat vivint des de fa cinc anys, i que s'ha anat alimentant per les reiterades negatives a parlar-ne.
A primera vista, fa lleig veure els representants de la CUP votant el mateix que PP, PSOE i Ciudadanos. Sigui el que sigui. Encara que sense voler, la CUP està fent el joc a Madrid, que, repeteixo, una de les seves obsessions és eliminar Artur Mas i treure del mapa polític a CDC. Allí estan convençuts que, aconseguint això i amb una ERC, encara que forta, no tan majoritària, deixaria a Catalunya la via lliure per entrar els partits nacionalistes espanyols, que ja sabem el que en pensen per molt que les seves sucursals aquí vulguin mostrar algun matís.
Potser si que, en el fons, s'entén el que pretén la CUP vetant Artur Mas, i s'ha de respectar, però també s'ha de saber valorar que som on som per dues accions prou importants les dues: La massiva força popular transversal manifestada de forma pacífica i l'acció decidida i valenta del Sr. Mas defensant, on ha fet falta, un mateix discurs, clar i català, que és el que bona part de la ciutadania li ha dictat.
A hores d'ara, i prescindint d'un passat que, en tot cas, caldria demostrar, i d'un futur, per ara i tant, només tacat per una querella, precisament, per posar les urnes al carrer, s'ha de dir que el president Mas, és un actiu massa vàlid per a prescindir-ne per aquest període tan transcendental que tenim pel davant i pel que ningú hi sobra.
Atenent la màxima, per qui té capacitats limitades, d'eliminar l'enemic en lloc de guanyar-lo, segurament que no ens equivocaríem pensant que, per la mateixa raó que Mas i CDC sobren a Madrid, a Catalunya són necessaris... els dos.
El cert és que, des de fa uns anys, s'ha anat generant l'odi contra el president Mas des de tots els mitjans possibles, concretament des que se'l considera un traïdor, un boig que ha infectat tota la societat catalana. Però, aquesta imatge, tramada principalment des de fora, no pot estar assumida també per la CUP, ells saben que no és així, ells saben la veritat. Pel bé del procés iniciat, cal deixar-li acabar la feina.
