'Thank you Katowice'

El dia que vaig veure al diari un anunci que buscava joves per fer un intercanvi a Polònia no vaig dubtar en apuntar-m’hi. Aquest proposava fer una estada sobre diversitat cultural durant una setmana a Katowice, a gairebé 100 quilòmetres de Cracòvia, per compartir experiències amb nois i noies d’Escòcia, Polònia i Catalunya. Per aquesta raó vaig creure que seria una bona oportunitat per millorar el meu nivell d’anglès i per conèixer llocs nous més enllà de la meva ciutat.

Recordo la nit abans d’agafar l’avió, estar molt nerviós, sense quasi ni poder dormir i pensant en el que m’esperaria aquella setmana. Així que en aquest article m’agradaria explicar-vos els fets més importants d’aquesta aventura.

Després de quasi 13 hores de viatge i d’haver fet transbord a l’aeroport de Frankfurt vam arribar al nostre lloc de destinació, Katowice (Polònia), on ens esperava una de les organitzadores d’aquella estada. Un cop allí ens va acompanyar a l’hostal on ens havíem d’allotjar i on coneixeríem la resta del grup. Al principi vaig sentir l’enyorança d’estar lluny de casa fins que vaig decidir ser valent i obrir-me a la gent dels altres països amb qui vaig tenir l’oportunitat de sopar aquella primera nit.

El moment de conèixer-nos va ser un pèl estrany, ja que vaig haver de familiaritzar-me amb aquell entorn. Primer per si seria capaç de comunicar-me bé amb ells per la barrera lingüística de l’anglès i el polonès, i segon per saber com seria aquella gent.

L'endemà ens vam llevar d’hora per agafar un autobús que ens portaria a un centre cultural i de jovent del barri de la perifèria de la capital de Silèsia, anomenat Nikiszowiec, on l’organització polonesa ens va presentar el projecte 'A-Team Youth Exchange', nom que rebia aquell intercanvi. A més també van obsequiar-nos amb samarretes de l’estada amb el nostre nom.

Un cop fetes les presentacions vam realitzar jocs teatrals de la mà d’un dels professors de la 'Scottish Youth Theatre School'. Aquests van servir per començar a conèixer-nos entre nosaltres. S’ha de dir que els jocs eren molt semblants als que es fan al Bravium Teatre de Reus i que serveixen per trencar el gel abans d’actuar.

Durant aquella mateixa jornada vam conèixer a gent molt diversa amb gustos semblants als nostres i que els hi agradava molt el nostre clima, ja que algun d’ells havia estat alguna vegada en el nostre territori.

Havent dinat, un dels polonesos ens va fer de guia per aquell barri on la indústria principal era la minera i que convertia aquella zona en la segona més rica del país. Era molt agradable escoltar-lo, sobretot quan utilitzava el seu bon humor per explicar les diverses anècdotes a la resta del grup, era com un mestre de cerimònies. Una vegada acabada la visita turística, els amfitrions ens van obsequiar amb el seu Polish evening, mostrant-nos el millor de casa seva: cultura i gastronomia entre altres coses, a més de cantar-nos amb una guitarra i una harmònica una de les seves cançons més tradicionals.

El fet més bonic, possiblement, va ser poder explicar les nostres pròpies cultures als altres països i veure com era la seva manera de pensar i de viure. A més de la tarda polonesa també es van organitzar dues més on els altres dos països restants, vam mostrar el millor de casa nostra. Ells escocesos van destacar per la seva teatralitat a l’hora de fer la seva exposició, i per la nostra part els hi vam ensenyar la nostra gastronomia com el pa amb tomàquet i la truita amb patates.

Un dels altres moments i que potser ens va portar tota una tarda sencera, va ser el 'city game' que ens van organitzar els companys polonesos per tal de conèixer Katowice. Aquest consistia en una sèrie de pistes per la ciutat que ajudarien, mitjançant lletres a completar la frase següent: “The world is a book, and those who do not travel read only a page”, que vol dir que “el món és un llibre i aquell que no viatja, només llegeix una pàgina, és a dir que s’ha de viure al màxim per tal d’explicar històries i experiències com aquesta.

La veritat és que he fet moltes amistats amb tots els companys i companyes i hem pogut compartir experiències en els diferents tallers que fèiem, com el del públic speaking, el del teatre o la dansa, on vaig adonar-me que no passa res si t’equivoques o fas el ridícul davant la gent.

A vegades a la vida hem de perdre la por i hem de tirar endavant passi el que passi, perquè si no mai no faríem res. Crec que és una de les coses importants que he après d’aquesta estada a l’estranger. Això em va fer adonar un dels moments viscuts quan preparaven l’obra de teatre trilingüe, on no vaig entendre una explicació en anglès i vaig dir una paraula fora de lloc i tothom va riure.

Des d’aquí m’agradaria fer una crida a tota aquella persona que encara no ha sortit de casa seva per por al que li pugui passar i dir-li que si vol fer alguna cosa que li pugui fer sentir millor que s’hi arrisqui i ho faci, que segur que descobrirà coses que abans desconeixia.

No m’agradaria acabar aquest article sense donar les gràcies a totes aquelles persones que han participat en aquesta meravellosa experiència; així que gràcies a Escòcia per les constants bromes a l’habitació de l’hostal, al carrer i allà on sigui i per ensenyar-me a cantar com ho feu vosaltres el 'I’m Gonna Be' (500 Miles) de 'The Prooclaimers' i gràcies als polonesos per la vostra hospitalitat i atenció als imprevistos que poguessin sorgir. Finalment agrair al meu equip per tenir-vos com a companys de viatge, ja que sense vosaltres això no hagués estat possible, no sense esmentar també l’esforç realitzat per l’Olena, l’Alfred, la Cristina i el Dani, tots ells membres de l’organització Ds Consulting de Reus. i que organitza aquests tipus de projectes per la Unió Europea per a gent de totes les edats.

Fins aviat!