Quan tot hagi passat i puguem estabilitzar-nos en la nova manera habitual de viure el dia a dia, perquè no hauria de ser la mateixa d'abans de la covid-19, algú ens haurà d'explicar, de forma que tothom ho puguem entendre, com ha estat possible que en una pandèmia mundial cada estat ha fet gairebé el que ha volgut, tant pel que fa a les seves normes d'actuació com al seu compliment...
I, cenyint-nos al que més ens afecta, com dintre d'España mentre que totes les comunitats han seguit les recomanacions sanitàries, una, ella, la més bella, Madrid, de bon principi ha anat a la seva. Tant quan tothom es quedava a casa, o a la seva ciutat, o a la seva comarca, i s'aplicava un tancament econòmic que tant ha perjudicat, allí pràcticament es mantenia la mobilitat total i, en aquest cas, no hi havia cap salva-pàtries ni cap fiscalia que denunciés el flagrant incompliment governamental i tot està quedant en unes dades que, si un cas, denoten unes diferències de contagis i morts que, per ara i tant, simplement quedaran en això.
Reflexionant, mentre que una desobediència a una Junta Electoral ha comportat un desgavell a una part d'España en plena pandèmia, una desobediència sistemàtica al Govern de l'Estat d'una altra part d'España ha estat assumida com si res.
De fet, ja són moltes coses les que ens haurien d'explicar. Per exemple, com els principals executors físics del cop d'estat del 23F del 81', Tejero i Armada, han estat incomprensiblement indultats abans del termini de la condemna. O què hi ha darrere perquè personatges com Rato, Villarejo o Urdangarin quedin en llibertat abans del termini de les seves condemnes. O les trames en què està embolicat fins a les celles el PP, que, incomprensiblement, duren i duren, i quan algú es decideix a fer passar per la Sala algun "testimoni" tot s'acaba negant o havent perdut la memòria.
Memòria com la del disc dur que, en plena instrucció, com la cosa més normal, i sense que ningú ho hagi evitat, se'l destrueix i tal dia farà un any. Ara, sense prova, amb un atac d'amnèsia general, i amb la mandra que hi ha en esclarir els possibles delictes, no ve d'un dia avançar, i a veure si segueix sonant la flauta i van "desapareixent" més possibles testimonis.
O una explicació per entendre com es pot enviar a la presó per pensar i intentar actuar políticament diferent de l'establert, o a cantaires, agradin molt, poc o gens, per les seves cançons, i trobar tota mena d'atenuants a tuits desitjant l'afusellament de 25 milions d'espanyols.
Tot plegat és molt rar i demostra una alarmant fredor i manca de rigor al quedar visible que no hi ha límit en treure de context, i maximitzar el que pot conduir algú al més desmesurat patiment, personal i familiar.
