Em costa pair la mort del Joan Marc Salvat. Tot passa massa ràpid. Rebre la noticia, la incertesa, els nervis, els calfreds, la tristor i els plors. Tot ha vingut de cop i en poc temps, mentre preparàvem un acte a Falset, on s’esperava la seva presència, i que finalment hem suspès. Un acte dels molts que la gent de Reusdigital.cat i LANOVA Ràdio muntem, i que serveix també com a pretext per trobar-nos tots i passar una bona estona, apartats dels assumptes de feina. Som un grup de gent que treballem la informació, però sobretot som un colla d’amics. I en això, molt ha tingut a veure el Joan Marc. Perquè, des del primer dia que va aparèixer al diari, fa uns cinc anys, ha estat persona clau a l’hora d’afegir grans dosis de ‘bon rotllo’ en la nostra petita redacció. El seu caràcter ho feia possible. El seu perfil intel·ligent i àcid coexistia perfectament amb el seu caràcter afable i de bon jan. Actualment, en l'àmbit professional, el Joan Marc dirigia la ràdio i la televisió de la Selva del Camp, responsabilitat de la qual estava molt engrescat, però sempre ha estat i estarà present al món de Reusdigital.cat.
El Joan Marc era aquella criatura que fa uns vint-i-escaig anys veia córrer i jugar amb la seva germana pel Casablanca, el bar del seus pares del camí de Riudoms. Força temps després vam tornar a coincidir a la redacció de Reusdigital al Carrilet. Apareixia el jove periodista, recent sortit de la facultat, inquiet, perspicaç, convençut que només hi havia lloc per al periodisme íntegre i independent, uns conceptes que també aplicava en la seva vida en general. El Joan Marc era periodista les 24 hores del dia, i tot i la seva joventut, tenia una capacitat increïble per generar i transmetre informació, de la bona. Aquest maleït accident ha truncat una de les millors expectatives professionals del periodisme del nostre territori.
Fa uns dies vaig compartir amb el Joan Marc (i la Maria) una de les seves passions, la música. Vam anar junts a un concert de New Order a Manchester. Va ser un nou moment de bona amistat, de somriures, de confiança i de llargues xarrades sobre projectes de cadascú. Caram! El seu viatge al Líban s’ha anat en orris. Confesso que aquesta gran confiança que tenia amb el Joan Marc, sorgida des d’un baixos convertits en una redacció i continuada en un pis de la plaça de Prim, s’ha multiplicat gràcies a altres bons moments que hem compartit, moments inoblidables entre suggeriments musicals, converses sobre política o futbol, amb un vi del Priorat o ballant el Blue Monday. El Joan Marc, a més de la seva gran solvència en el periodisme i el seu bon caràcter, tenia una altra gran qualitat, poder parlar amb ell de forma enriquidora i amb llibertat d’una amplitud de temes. Converses que a vegades esdevenien en debats distesos per la fermesa de les seves idees. 27 anys i disposava d’una gran lleialtat amb si mateix, però també amb els seus amics i companys.
En aquest dissabte, tot passa massa ràpid i gairebé tot és insuportable. Com quan es refreden els cops, aquest em fa més mal mentre passen les hores. Vull endarrerir el temps i que sempre fos ahir, que no arribés mai les 8 del matí d’aquest maleït dissabte. Vull tenir la màgia per desfer aquest malson. Vull no creure les notícies que rebo i que s'han publicat als diaris. Permeteu-me aquestes ingenuïtats, però em costa molt admetre l’absència del Joan Marc i ocultar el meu dolor. Ara, sort tinc d’aquesta colla de periodistes i amics de Reusdigital.cat i LANOVA Ràdio, i d’altres, que amb la seva enteresa i el seu ànim ens serà fàcil construir agradables imaginaris on la seva presència i el seu record mai s’esvairan.
Marià Arbonès és director de Reusdigital.cat.
