Què us va dur a formar el grup?
Albert Recasens: Suposo que la inquietud que teníem en aquell moment. Sempre anàvem als concerts donant-ho tot, i ens preguntàvem com seria estar a dalt, veure-ho a la inversa. Va sorgir amb l’ímpetu de canviar de paper i les ganes de tenir coses a dir.
Musicalment, com us definirieu?
Tuki Dols: Abans erem més rumberos i ara tirem més cap al mestissatge i el rock. Els membres del grup som molt diferents. Tots tenim inquietuds musicals bastant diferents, i per això intentem que la nostra música no s’encaselli dins d’un estil únic i que les cançons tinguin tocs de la música que ens agrada a tots. Hi ha cançons on hi predomina la guitarra elèctrica, d’altres més rumberes, algunes més tranquil·les. Intentem tenir tots el nostre espai.
Quines són les vostres referències?
A.R: Suposo que grups com Bongo Botrako o la Pegatina, que fan nova rumba i mestissatge.
Com a formació vau començar el 2010, però no ha estat fins el passat 20 de març que heu tret el vostre disc. Què vau sentir al tenir-lo a les mans per primer cop?
T. D: Va ser una aposta de grup. Teníem cançons i un directe prou ben muntat. Però a l’hora de fer el disc necessites un moment d’asseure’t i parlar; escollir les cançons que vols incloure i que les composicions estiguin molt més treballades.
A. R: Ha estat un pas endavant, un treball de banda molt gran perquè hem canviat radicalment la manera de treballar. Quan et tanques a l’estudi et fixes molt més en els detalls, perquè no és el mateix escoltar les cançons al concert que fer-ho a casa. I quan tens el disc a la mà és una sensació de 'Per fi ja el tenim aquí'. Ara bé, quan el tornes a escoltar creus que hi ha coses que s’haurien pogut fer d’una altra manera, però estem orgullosos. És molt variat i hem vist que la gent s’ha fet seves les cançons.
Expliqueu que amb ‘Origen’ heu trobat el vostre estil, com ha estat aquest camí?
A.R: Hi ha hagut molts canvis a la banda. Vam començar amb quatre membres i ara en som nou, i molts dels que abans hi eren, ara no hi són. Tenim tres anys com a Papagayo, però no hem estat més de sis mesos seguits sent la mateixa banda. Hem fet feina, però sempre acabàvem fent passos enrere perquè les noves incorporacions havien de treballar cançons velles. Crec que poc a poc hem trobat el punt. El públic ha començat a respondre molt bé, i ens sentim molt afalagats.
Per què heu apostat per la descàrrega gratuïta?
A. R: Això és com qui es compra uns pantalons. No te’ls compraràs sense emprovar-te’ls. Doncs de la mateixa manera, nosaltres permetem la descàrrega gratuïta. La gent el pot escoltar i si els hi agrada i vol donar-nos suport i que seguim endavant, apostarà per nosaltres i es comprarà l’àlbum.
T. D: Ens permet arribar a molta més gent. Si només el venguéssim, només arribaríem a aquells que ja venen als nostres concerts i ara hem tingut descàrregues d’Holanda, d’Amèrica Llatina, per exemple. És la llibertat de deixar-ho tot a la consciència de la gent.
Us heu plantejat fer campanyes de micromecenatge per finançar les vostres produccions?
A. R: Ens ho vam plantejar abans de gravar 'Origen'. Però al final, vam veure que podíem assumir el cost del disc amb els diners que havíem guanyat amb els concerts de l’estiu passat i alguns estalvis. Cal dir que hi ha hagut gent que ha treballat de forma voluntària o a preus molt reduïts, i d’altres que ens han permès pagar a plaços. I tot això ha fet que ens oblidéssim d’haver de fer campanyes per Verkami, i centrar-nos en la música, que ens va costar.
Què significa per vosaltres ser un dels grups escollit mitjançant votació popular per actuar a Barraques?
A. R: Tenir més de dos mil m’agrades a la nostra fotografia per aconseguir tocar a Barraques és molt maco. Familiars, amics, coneguts i alguns fans que sembla que comencem a tenir s’han bolcat en clicar 'M’agrada' a la foto. A més, a Reus i a nivell del Camp de Tarragona, Barraques és un espai de referència.
T.D: Musicalment, són uns dels millors concerts que s’ofereixen i ens motiva molt actuar el dia 22, amb Obrint Pas i La Sra Tomasa. Estem contents i portem preparant-ho un temps. Hem treballat molt el disc i ara hem d’estar a la seva alçada en el directe. En alguns casos, al baixar de l’escenari algú s’acosta i ens felicita pel concert, però nosaltres internament creiem que hi ha hagut problemes. Ara, però, tenim clar que volem millorar com a banda i que al acabar un concert nosaltres estiguem orgullosos.
Espereu poder ser caps de cartell de Barraques, en properes edicions?
A. R: Temps dirà, però està clar que ens agradaria.
T.D: Tot i així, és una cosa que no ens pertany a nosaltres. Hem de veure com la gent reacciona al nou directe. L’important és poder-hi tocar.
Heu fet de teloners dels Catarres i ara a Barraques, d’Obrint Pas, com valoreu aquestes experiències?
A.R: Són experiències molt positives. No ens podem queixar gens, quan hem arribat a les proves de so sempre ens hem trobat una salutació; hem parlat amb els grups, hem intercanviat discos i, si ha calgut, hem compartit alguns instruments. Pots pensar que estan com un nivell per sobre, però en cap moment. En moltes ocasions, t’acaben explicant els seus orígens, com els hi anava al començar i aquest intercanvi d’experiències és molt enriquidor.
El millor lloc per a actuar és
T. D: Barraques de Reus, no? En realitat, depèn més del públic i de com respongui la gent que del lloc en si.
A. R: Una plaça de poble, amb porxos, dóna un caliu especial, però depèn del dia. Hi ha dies que et ve de gust tocar en un escenari gran, perquè tens l’oportunitat d’estar ample en un escenari i de tocar amb un equip potent. Potser és una mica més fred tot, però també et mires el públic amb menys vergonya gràcies a la distància. Ara bé, també ens agrada tocar en una sala petita on la gent està molt estreta i a peu d’escenari, amb equipet 'dolentillo' però amb un caliu impressionant.
Quins són els vostres reptes, objectius o desitjos en un futur.
A. R: Consolidar la banda, el primer. Hem arribat en un punt on Papagayo ens exigeix més que qualsevol altre cosa extra en la nostra vida, tot i que encara no estem en un nivell professional. Veiem que hi ha coses que encara ens van una mica grans i quan puguem dir que controlem tot el que és Papagayo, serà hora de tirar endavant i fer un segon treball. També ens agradaria creuar més fronteres i intentar anar més a les altres demarcacions catalanes, i si es pogués sortir del Principat, millor que millor.
Espereu poder dedicar-vos en exclusiva a la música?
T. D: Són coses que ara per ara no es poden decidir. És anar fent petits passos i a veure on ens porta el camí. Però personalment no m’ho plantejo. Hi ha gent que si que té més inquietuds, no només en l’àmbit de Papagayo, sinó en el 'management' de concerts. El que si que volem és que sigui un hobby consolidat, que puguem fer amb il·lusió i sobretot que tingui continuïtat.
