Divendres, 29 de Març de 2024

Pi: 'El nostre dèficit no ve per la banda de la despesa, sinó dels ingressos'

El diputat d'ICV-EUiA reclama a Zapatero que vagi 'a sac' contra les bosses de frau fiscal

25 de Maig de 2010, per Enrique Canovaca
  • Daniel Pi

    Enrique Canovaca

Les enquestes electorals no són gaire bones pel govern d'entesa a la Generalitat. Està preocupat?

D'entrada, poso una mica en dubte les enquestes, ja que tan sols serveixen per indicar tendències. En aquests moments, hi ha un electorat més motivat que un altre i potser és això el que detecta aquest baròmetre, però el que valdrà serà el dia de les eleccions. Han estat tres anys i mig complicats. Primer, perquè el nostre país té uns dèficits heretats dels governs anteriors, com la manca de sòl per fer habitatge o d'inversió en infraestructures ferroviàries; i segon, perquè hi ha hagut un conjunt de dificultats institucionals que han cansat a la gent. En aquest sentit, no hem fet l'Estatut per entretenir-nos, sinó perquè era una necessitat. Pensi que la situació econòmica actual seria molt més complicada si no tinguéssim l'acord de finançament. Després hi ha hagut problemes amb el Tribunal Constitucional, fent que la gent tingués la sensació que s'estaven generant problemes quan realment s'estava treballant per les solucions.

Quines solucions s'han donat durant la legislatura?

La feina econòmica del govern ha estat bona, anticipant-se a la crisi actual amb mesures com els 400 euros que cobren els aturats que es queden sense prestació o la formació que s'ha promogut. També hem dut a terme altres polítiques, com el desplegament dels Mossos, l'aplicació de la llei de la dependència o una gran inversió en equipaments. Les xifres ho diuen tot: 300 nous centres educatius, 120 centres sanitaris, 240 equipaments esportius i sis mil habitatges de protecció oficial. Si ens fixem en el nostre territori trobarem el nou Hospital de Reus, el centre d'emergències 112, l'autovia de la C-14, el projecte de reutilització de l'aigua per les químiques, la planta de Botarell, el CIM del Camp o la Llei de Barris...

Hi ha temps per canviar aquesta percepció de desgast del govern?

Hem d'explicar amb molta tranquil·litat com ha estat aquest període de govern i fer veure que la resposta als problemes de la gent no passa per aquells que fan demagògia dient que es retiraran els impostos i parlant de l'abaratiment del comiat. Difícilment, una sortida justa a la crisi econòmica actual passa perquè el país el portin aquells que propugnen les sortides mes retrògrades i contràries a la majoria de la població.

Com a parlamentari d'ICV-EUiA, ha estat còmode dins del govern de l'entesa?

S'ha de ser conscient que estàs en un govern i no en una penya d'amics. Així, has d'assumir unes determinades coses, tot i que ICV-EUiA ha tingut sempre una posició pròpia. Posaré dos exemples: hem votat diferent en el cas de la Llei d'Educació, ja que creiem que està mal enfocada, de la mateixa manera que la reducció del impost de successions i donacions. Eliminar impostos pot semblar molt popular, però després es tradueix en retallades socials. Acceptem amb absoluta normalitat que governem i que la nostra actitud pot ser diferenciada.

Considera justes les mesures econòmiques impulsades per Zapatero?

ICV-EUiA està absolutament en contra de les propostes i la manera com s'han dut a terme. Fa dos anys tothom deia que la crisi no l'havien de pagar aquells que no l'havien provocat i que feia falta canviar les regles del joc del capitalisme. On són aquelles declaracions? Es parla de congelar les pensions, de rebaixar els sous als funcionaris, quan aquests no són més que el metge que ens cura, el mestre que educa o el bomber que apaga el fum, és a dir, gent que ens dóna qualitat de vida. Volem que aquests paguin el problema financer? En canvi, ningú parla dels ingressos, una altra via per sortir de la crisi. En aquest país s'ha eliminat l'impost del patrimoni, que gravava les rendes més altes i podria donar a Catalunya 540 milions d'euros i s'ha reduït l'impost de successions i donacions, que podria aportar uns altres 450 milions d'euros. D'altra banda, el xec Zapatero dels 400 euros ens ha costat mil milions i el frau fiscal és el més gran de tota Europa, amb gran quantitat de bitllets de 500 euros circulant. Pel cap baix, es podrien recuperar uns altres quatre mil milions. En un moment li he tret sis mil milions d'euros catalans, quan la retallada al nostre país és de l'ordre de 2.700 milions. Fem una taxa mínima de l'1 per 10.000 sobre les transaccions financeres i així el capital especulatiu s'hauria de retractar cada cop que fes una operació. Com és que ningú parla dels ingressos i tothom parla de la despesa, quan aquesta és tradueix en serveis per als ciutadans? Hem de refermar les regles del joc i no deixar que les especulacions juguin contra un país.

Què li sembla l'aplicació a Catalunya d'aquestes mesures?

Molt negativa. No obstant, tenim un paper a jugar i li puc assegurar que ICV-EUiA farà que la retallada sigui en partides sense contingut social.

En el cas que no sigui així, votaran en contra dels socialistes?

Dono per suposat que serem capaços d'arribar a un acord, així que no vull fer cap hipòtesi. El govern català ha actuat per avançat amb la crisi quan a Madrid deien que no n'hi havia, així que té el seu punt d'ironia que ara ens facin responsables a nosaltres. I una altra cosa, si hi ha retall, que n'hi hagi en tot, també en els contractes de l'Estat referents a defensa. Si no tenim diners per pujar les pensions, no els tenim tampoc per fer fragates noves o comprar tancs.

Amb tot, els bancs han rebut ajuts públics i segueixen amb l'aixeta del crèdit tancada...

Crec que alguna ajuda s'havia de donar per evitar que el sistema es col·lapsés a causa de l'immens deute que tenen els bancs amb l'exterior. Ara bé, ICV no accepta que es donin les ajudes sense posar condicions. Varem proposar que una part d'aquests diners anessin a parar en forma de crèdit a les petites i mitjanes empreses i que es crees una oficina parlamentària encarregada de vetllar per la utilització dels ajuts als bancs. Els socialistes no ho van creure convenient i crec que es van equivocar.

Cal reduir les dimensions de les administracions estatal, autonòmica i municipal per estalviar diners?

Hem de procurar fer les coses bé i que a les administracions hi hagi la gent necessària. Tot allò que fem per simplificar estarà bé, en canvi, si retallem perdrem qualitat en el servei. Li posaré un exemple. Si la Llei de Vegueries ve acompanyada pel pas de determinades competències dels Consells Comarcals hi haurà menys burocràcia i, per tant, sortirem beneficiats. Ara bé, quan mires el pressupost de la Generalitat, t'adones que el paquet gran en el cos de funcionaris no són els administratius sinó el personal de l'educació, la sanitat, la seguretat o les emergències. Si retallem en aquest àmbit perdrem qualitat de vida. El nostre dèficit no ve per la banda de la despesa, sinó dels ingressos. Com és que tenim un frau fiscal equivalent al 23% del PIB? A Alemanya, per comparar, és només del 6%. No entenc perquè el senyor Zapatero no ha dit que demanava esforços però a canvi entrava a sac en les bosses de frau fiscal per intentar augmentar els ingressos.

Com s'entén que el capital especulador influeixi tant en les decisions d'un Estat?

Perquè actuen com una colla de llops. Seleccionen una presa i es posen al voltant i com que li donem més importància del que tenen. La borsa tan sols ens diu el que opinen uns senyors, però que pugi o baixi no significa que les empreses siguin més o menys bones. És increïble que els mateixos bancs que han rebut les ajudes europees van atacar Grècia per dificultar el préstec i ara amenaçaven Espanya amb fer el mateix. Hem d'actuar davant d'això. Marquen que determinats deutes puguin ser per tota Europa i que es gravin els moviments de capital. Els diners es belluguen per produir més diners i no riquesa.

Les retallades suposaran un endarreriment en la construcció de les noves infraestructures catalanes...

El debat en infraestructures em preocupa relativament poc. De fet, a Europa no parlen d'aquest tema, sinó de serveis. Quan saben quin servei volen tenir es fa la infraestructura. Aquí es fa a l'inversa. Li posaré un exemple. Ens hem gastat milions d'euros per portar el TGV al Camp de Tarragona i l'any passat tan sols el van utilitzar 69.000 persones, en comparació amb els cinc milions d'usuaris del tren convencional. No vull dir que no es facin infraestructures, però sí que es busqui allò útil, no allò espectacular. Amb molt pocs diners es podria fer un baixador a Bellisens, Creixell i la Móra, fent que el tren passi cada vint minuts i aconseguint un bon servei de rodalies. El servei es pot donar a curt termini i pot crear ocupació, fent ús de les infraestructures que tenim.

Quina percepció té de la ciutat després de marxar cap al Parlament?

Fent una primera reflexió, el Camp de Tarragona està pagant caríssim les batalles absurdes de campanar. Cada cop que ens enfrontem, Lleida i Girona aconsegueixen alguna cosa i nosaltres ens quedem amb les mans buides. Hem d'aprendre a fer lobby a nivell de Camp de Tarragona. Crec que Reus continua sent una ciutat respectada a nivell de Catalunya i potser allò que ens costa més és tenir una millor perspectiva pròpia. Els cinc diputats reusencs hem sabut fer bastant de lobby i empènyer per ajudar a la ciutat. Sobre l'evolució de la política municipal convindria fer canvis en les línies de funcionament, a causa de la crisi econòmica i social. En això ICV-EUiA pot jugar un paper important, ja que sempre hem estat capaços de portar propostes innovadores.

El mandat destaca per al realització de grans projectes, com l'Hospital o el Tecnoparc entre d'altres. Infraestructures en aquests casos necessàries.

No hem de caure en l'extrem de dir que no s'ha de fer cap infraestructura. Si parlem de transport si que crec que tenim masses infraestructures, però en cas dels equipaments està be que n'hi hagin més perquè milloren la qualitat de vida de la gent. Que a Reus s'estigui fent a la vegada un hospital, la llarg de gent gran de sol i vista o un aparcament per millorar la mobilitat és un actiu per la ciutat. Però per fer el balanç no tan sols ens hem de quedar amb els equipaments, ja que també hi ha el caràcter econòmic i social.

I aquest caràcter és positiu?

Hem de ser capaços de donar resposta a les necessitats de la gent que ho passa malament i crec que a vegades no tenim clar que vol dir això. Al mateix temps que construir equipaments no hem de deixar de donar subvencions municipals a un conjunt de gent que està atenent activitats socials a un barri i està donant respostes a la formació de la ciutadania. A l'hora de fer balanç hem de ser curosos que aquesta part de la resposta, que no surt tant als mitjans de comunicació, sigui positiva.

L'alcalde ha impulsat la redacció del nou POUM i CiU l'ha acusat de fer-ho amb fins electoralistes... Comparteix aquesta visió?

Sembla que la feina de l'oposició sigui només criticar allò que fa l'altre. El POUM es fa quan toca i, a més, començant-lo ara no vol dir que estigui acabat abans de finalitzar el mandat. Per tant, aquell que entri d'alcalde podrà dir la seva. D'altra banda, s'ha de tenir en compte que en l'elaboració del POUM hi ha tot un procés de participació. No m'agradaria viure en ciutats que tenen el POUM de fa 23 anys.

Com encaixarà l'ARE dins el nou pla urbanístic?

L'ARE es dibuixa sobre sòl urbanitzable, que, per cert, va ser aprovat així per CiU i PP amb el vot en contra d'ICV-EUiA. D'acord amb la legislació actual podria venir qualsevol persona privada i iniciar un procés urbanitzador amb les condicions mínimes de la llei. Amb l'ARE, el Govern s'assegura que les condicions d'urbanització siguin millor, establint un tant per cent alt de pisos de protecció oficial, zones verdes o equipaments. Més enllà d'aspectes urbanístics concrets amb els quals no estem d'acord, ICV-EUiA creu que l'ARE serà positiu per la ciutat. En cas que el projecte s'hagués dibuixat sobre sòl rústic haguéssim dit que no, però en ser urbanitzable hem de garantir una homogeneïtat, una qualitat i unes millors condicions.

L'aposta pel transport públic a Reus ha viscut un capítol de polèmica amb els carrils bici...

L'aposta pel transport públic no és una moda sinó una necessitat. Hem d'intentar muntar bons sistemes locals i supralocals. En el cas de Reus, en ser una ciutat relativament plana, la bici pot jugar un paper important, a l'estil del que s'ha fet a Barcelona, que ara es troba menys col·lapsada. Hi ha gran quantitat de solucions tècniques per evitar que anar en bici sigui heroic i es garanteixi la seguretat del ciutadans, però l'ajuntament de Reus no ha tingut la voluntat de portar-les a terme. El pacte de govern del 2003 incloïa un Pla Director de la Bicicleta amb un conjunt de propostes que l'àrea de Via Pública, governada per Eduard Ortiz, no va tirar endavant. A més, no s'entenen aquestes prohibicions. Perquè hi hagi un incívic que passi amb la bici a massa velocitat no hem de prohibir la circulació. Hem de fer carrils bici ben marcats i si fa falta segregats dels passejos i de l'asfalt. A Barcelona sóc usuari de la bici perquè m'ho han posat fàcil, a Reus per venir a l'Ajuntament t'has de saltar la llei i jugar-te la vida en diversos trams.

Aquest aparent desgast del govern d'Entesa pot repercutir al govern local?

Home, allò que a mi m'agradaria és una majoria d'ICV-EUiA, però si ens movem per paràmetres més lligats a les previsions electorals, la nostra voluntat és contribuir a línies de progrés de la ciutat. No ens agradaria que opcions francament conservadores i carques, com són CiU i el PP, tinguessin més protagonisme, tot i que tampoc voldríem que un continuisme restés força a la ciutat. Apostem per canvis des de l'òptica de l'esquerra.

Aquesta reflexió es pot traduir a nivell de país?

La situació és similar a nivell de país. Ja coneixem tots els caps de cartell i la figura del Joan Herrera significa una irrupció generacional. Es tracta d'una manera diferent per fer les coses i una aposta per la renovació.

Confia tenir una resolució sobre l'Estatut abans de les eleccions?

A aquestes alçades, costa confiar en res en aquest afer. El Tribunal Constitucional ha aconseguit esgotar la meva capacitat d'imaginació. Aquest òrgan no té cap legitimitat per esmenar allò que va decidir el poble català i que va passar pels Parlaments de Catalunya i d'Espanya. És un error que aquest tribunal pugui opinar sobre textos que han estat sotmesos a un referèndum. Seria millor que ens deixessin desenvolupar l'Estatut i si fem alguna cosa anticonstitucional que actuïn.

Un Tribunal Constitucional polititzat?

Creu que li puc contestar que no? Tothom sap que han proposat les persones que formen el tribunal. Si fossin juristes estrictes actuarien d'una manera diferent.

Perquè costa tant que la resta de l'Estat entengui les propostes catalanes?

Allò que seria raonable seria tenir bons interlocutors amb la resta de l'Estat. Però per desgràcia l'anticatalanisme encara ven. Quan es va fer la campanya per l'Estatut, el Partit Popular demanava signatures no contra l'Estatut sinó contra els catalans. El PP considera que amb aquesta estratègia pot guanyar vots a la resta de l'Estat, però amenaça la bona convivència entre Catalunya i Espanya. Així doncs, costa que ens entenguin per una qüestió cultural i per l'anticatalanisme.

Per què ha decidit deixar la seva acta com a parlamentari quan finalitzi la legislatura?

Sembla mentida: Quan continues fent de polític et diuen que t'aferres al càrrec i quan plegues, tothom et pregunta perquè ho fas. Doncs bé, sempre he considerat que a la política s'hi ha d'estar de pas. Mai he volgut ser un polític professional i, de fet, quan era regidor compaginava aquesta tasca amb la meva feina professional, costant-me un gran esforç familiar. Aquests quatre anys no m'ho he pogut compaginar. Crec que és un moment adequat per donar un relleu, ja que tenim a l'Hortènsia Grau, una persona molt vàlida. Aquesta decisió, però, no és cap vot de castedat: no crec que ho faci, però reservo qualsevol possibilitat de tornar.

Digui'ns què fa al seu temps lliure.

No en tinc gaire, de temps lliure, però.... M'agrada passejar per la muntanya i llegir. Toco l'acordió i tinc un vehicle 'dos cavalls' antic, una joia, que passejo per Reus. Em puc passar hores muntant itineraris per fer viatges, tot i que després molts no els puc fer.

BUTLLETÍ DE NOTÍCIES

Indica el teu correu electrònic i estigues al dia de tot el que passa a la ciutat


El més llegit


COMENTARIS (0)
He llegit i accepto la clàusula de comentaris
Autoritzo al tractament de les meves dades per poder rebre informació per mitjans electrònics