Pradell, el paradís perdut de Xavier Amorós

La darrera edició del cicle 'En Veu Alta' del Centre de Lectura ha tingut com a protagonista la figura i els versos de Xavier Amorós. Coincidint amb la celebració del norantè aniversari de l'escriptor, aquest dimecres s'ha presentat 'Enyoro la terra. El Pradell de Sempre'. Es tracta d'una nova edició dels poemes més íntims de l'autor, ara acompanyats d'articles que analitzen el versos d'Amorós i d'una carta inèdita que l'escriptor va dirigir al poble natal del seu pare, Pradell de la Teixeta.

Nascut el 1923, fill de botiguer i nét de forner, el passat de Xavier Amorós es forja al carrer Llovera número 17, a la botiga del seu pare 'Les Amèriques'. El seu passat, però, també s'escriu de la mà de la localitat prioratina de Pradell de la Teixeta. La família de l'escriptor, pares i dos germans, s'hi va refugiar del juny del 1937 al juliol del 1938. Durant aquesta estada Amorós va poder conèixer la formalitat, la discreció i la "bona qualitat moral" que anys enrere el seu pare i el seu avi li havien narrat. El contacte amb les arrels i els paisatges naturals i humans d'aquest municipi van calar ben endins de la seva persona.

El pare de Xavier Amorós es va morir dos anys i mig després del final de la guerra. Amb la seva mort, es van esvair tots els plans i projectes de tornar al poble, ja fos de vacances o de visita. Llavors, l'escriptor va passar a encarregar-se de la botiga i a conrear un gran sentiment d'enyorança. La seva nostàlgia es veurà reflectida en el record del pare i en la llibertat que li despertava la gent i la vida del poble.

Amorós ha explicat que mai va oblidar Pradell, i que sempre s'havia quedat amb la "idea poètica del poble". Ha confessat que volia plasmar els seus sentiments i la visió particular del poble natal del seu pare. En un intent per canviar la seva poesia simbòlica i endinsar-se en un estil més realista, Amorós va optar per escriure la seva "oració a Pradell" abans de fer el canvi. Per aconseguir-ho es va basar en un llenguatge íntim i autèntic.

El poeta descriu la nostàlgia per Pradell com aquell amor frustrat i assegura que aquest poble és el seu paradís perdut. "És la terra a través de la qual voldria estimar tota la terra que existeix", ha detallat somrient i satisfet de rebre l'atenció d'una sala plena. L'escriptor ha agraït la possibilitat de poder tornar a publicar el seu poemari i ho ha valorat com "un retrobament feliç, un altre  regal que no té preu".

Xavier Amorós no va tornar a trepitjar el paisatge de Pradell des de fa uns quatre anys, quan el poble va posar el seu nom a la sala de lectura del consistori. Dotze poemes formen el poemari que anys enrere van ser guardonats amb el premi de la literatura de la Generalitat de Catalunya, actualment anomenat Premi Nacional de la Literatura Catalana.

La publicació ha estat possible gràcies a la professora d'italià Cosima de Vergari i compta amb el pròleg de l'actual alcalde de Pradell, Miquel Cabré. També presenta un estudi dels versos d'Amorós de la mà del professor Antoni Nomen i un article d'Elena de la Cruz de Vergari. Per aquesta ocasió també s'ha comptat amb un document audiovisual creat pel professor de comunicació Antoni Pérez-Portabella, on la gent del Pradell explica el significat de cada vers d''Enyoro la terra'.

Consulteu totes les entrevistes fetes als autors de Reus i del Camp de Tarragona