Diumenge, 19 de Maig de 2024

Propostes econòmiques sota la llum d'un fanal

28 de Juliol de 2014, per Antoni Puig

Hi ha una historieta sobre un policia que veu un borratxo remenant sota un fanal i li pregunta què està buscant. El borratxo li respon que ha perdut les claus del cotxe i llavors el policia l'ajuda en la recerca. Al cap d'una estona el policia li pregunta al borratxo si està segur que les va perdre allà i obté aquesta resposta: "NO, les vaig perdre a la plaça." El policia llavors diu amb sorpresa: "per què les estàs buscant aquí?" i el borratxo contesta: "perquè aquí és on hi ha la llum!"

L’anèdota té una certa semblança amb les propostes governamentals (i empresarials) que ara escoltem (i patim) per a ‘resoldre’ el problema sagnant de l'atur ja que totes posen l'accent en les condicions del mercat laboral, que és justament cap on sol il•luminar el fanal de les receptes neoliberals.

Una de les mesures més perverses, i menys explicada, que ha pres el govern durant les dos últims anys ha estat reduir la prestació d'atur, especialment per als anomenats aturats de llarga durada. Sembla que quan la desocupació augmenta sempre es tria deliberadament degradar els drets dels aturats, just en el mateix moment en què una part important de les persones necessiten aquests drets.

L'única interpretació que trobo per a aquest comportament dels successius governs, conservadors o no, és que respon a la mentalitat mesquina que percep als aturats com una nosa i només té interès en utilitzar-los de palanca de pressió perquè els actius acceptin un deteriorament de llurs condicions de treball.

Perquè en l'altra cara de la moneda sempre trobem la proposta recurrent de degradar més i més les condicions de treball. No em detindré a explicar els continguts cruels de l'enèsima reforma laboral ja que qui més, qui menys, els ha patit directament o indirectament, ja sigui amb un acomiadament, amb una rebaixa del sou, amb una modificació a pitjor de les seves condicions de treball..., amb una contractació en condicions d'extrema precarietat o amb una combinació d'aquestes o altres causes.

Però malauradament, sembla que tot això no és suficient, i dia rere dia, tornem a escoltar de forma insistent les propostes que suggereixen rebaixar encara més els drets de les classes treballadores. Es tracta, en conjunt, d'un raonament que sempre acaba impectant negativament sobre la prosperitat de la majoria de la població.

Hi ha una altra alternativa? I tant que n'hi ha, encara que, per ara, no es troba sota el fanal de les polítiques més o menys keynesianes que alguns somien ressuscitar. Si durant anys, es va considerar que un bon instrument per frenar l'atur era la contractació pública, ara això no és factible llevat que prèviament s'acabi amb les retallades. Tampoc té gaire sentit parlar d'una política industrial activa si no acabem amb la dependència de la nostra indústria en mans de les grans multinacionals estrangeres.

La sotirda, en tot cas, ha de ser radical i no és viable a títol individual, com suggereixen els gurus neoliberals. Si volem una alternativa favorable per als de baix, tan sols hi ha una possibilitat: l'actuació unitària i col•lectiva. Però per això cal buscar les claus a la plaça.

Antoni Puig és llicenciat en Administració i Direcció d’Empreses, i tècnic superior en Seguretat.

BUTLLETÍ DE NOTÍCIES

Indica el teu correu electrònic i estigues al dia de tot el que passa a la ciutat


El més llegit


COMENTARIS (0)
He llegit i accepto la clàusula de comentaris
Autoritzo al tractament de les meves dades per poder rebre informació per mitjans electrònics

Reportatges