Puig estudia si és possible regular les concentracions a l'espai públic

Ja fa "unes setmanes" que els serveis jurídics del departament d'Interior estudien "si és possible una llei d'utilització de l'espai públic", ha explicat aquest migdia el conseller d'Interior, Felip Puig. La norma permetria, ha defensat, "que tinguem molt clar quin nivell d'ocupació pacífica i democràtica es pot fer dels nostres espais públics".

"No sé si l'actual ordenament vigent permet fer càmpings o campaments estructurals a les places que han de ser de tothom, no?", ha qüestionat el conseller en un moment en què les acampades, amb el punt neuràlgic a la plaça de Catalunya de Barcelona, s'estenen arreu del país tot emparant-se en l'article 21 de la Constitució espanyola, que garanteix el dret fonamental de concentració.

La norma serviria, ha afegit Puig, per "regular, endreçar, donar coherència i homogeneïtzar" les ordenances de civisme municipals. "Hi ha hagut diferents iniciatives en els darrers temps, ordenances que han anat desplegant-se per part de tots els ajuntaments", ha recordat. "Ha arribat el moment de què tots plegats fem una reflexió sobre com usem i com garantim que l'ús per tothom de l'espai públic segueix determinades regles", ha conclòs.

Puig ha fet aquesta proposta en ple debat sobre la càrrega que van protagonitzar els Mossos d'Esquadra divendres passat a l'acampada de la plaça de Catalunya, que es perllonga des de fa setmanes, i que van reflectir inclús molts mitjans internacionals. El conseller ha fet les declaracions durant la celebració del Dia de les Esquadres de la Regió Policial Metropolitana Sud.

"Hi ha debats que s'han de fer en democràcia, i hi ha d'haver gent exigent i crítica, i això és sa en una societat", ha dit a l'Àtrium de Viladecans, davant de centenars d'agents. Però els ha volgut protegir d'aquesta discussió: "Si s'ha de discutir alguna cosa són les decisions que es prenen per part de qui té l'autoritat: els polítics", ha dit.

I, ja després de l'acte, davant dels mitjans, ha fet una altra proposta en aquest debat sobre les càrregues policials i la violència que es va emprar divendres: instal·lar càmeres als cascs dels agents en totes les operacions policials. Es tractaria de generalitzar "un instrument que ja tenim" segons Puig.

L'objectiu seria enregistrar les agressions als policies per "contrarestar" les imatges de violència contra ciutadans que es difonen, ha dit Puig, "a través dels mitjans de comunicació o de les xarxes socials" que traslladen "només algunes imatges" tot donant una "visió un pèl esbiaixada" dels conflictes. "Hi ha gent, jo no, que parla de la dictadura de les xarxes socials", ha apuntat.

I és que el conseller ha insistit en recordar que divendres, a part de molts ciutadans, també van resultar ferits 37 agents, i que un d'ells va patir una luxació quan va rebre l'impacte d'un bidó i un altre té quatre dits trencats. Va passar en una operació que Puig ha tornat a defensar aquest dilluns, com ja va fer divendres, tot recordant que es tractava d'enretirar el material que podria haver estat perillós la nit de divendres. "No he donat l'ordre de desallotjar", ha matisat.

Amb tot, el conseller ha anunciat que en els propers dies el seu departament farà "un informe crític" que analitzarà "tot el desplegament". Quan estigui llest, probablement la setmana vinent, es podrà debatre la càrrega a la comissió d'Interior del Parlament.

Pel què fa al material que els Mossos van requisar divendres, com ordinadors portàtils, Puig ha promès que els tornaran als seus propietaris. "I tant, i se'ls seran retornat a tots i cadascun d'ells perquè estan tots identificats", ha assegurat, tot recordant però que "un ordinador portàtil, una torre o un generador elèctric també" poden servir per fer mal.

Felip Puig ha fet aquestes declaracions en un acte en el qual ha hagut de presenciar més peticions perquè dimiteixi: a les portes de l'Atrium de Viladecans s'ha concentrat una quinzena de nois i noies que li ho reclamaven en una pancarta, tal i com van fer dissabte altres ciutadans a Valls. La mateixa petició a Internet, al portal change.org, ja ha aplegat 69.000 adhesions.