A la nostra ciutat sembla que hi ha un poderós moviment que defensa la llibertat dels catalans com a poble amb dret a decidir, o sigui, i siguem clars, amb dret a aspirar a la independència. Però, simultàniament, tenim la constatació empírica que una opció política absolutament contrària a aquest dret -i a molts d'altres d'igual o de més transcendència en l'àmbit personal (com ara la recent i retrògrada reforma de la llei de l'avortament) o en el social (com ara la nova llei 'de seguretat')- domina bona part dels assumptes que tenen a veure amb la vida quotidiana dels habitants d'aquesta nostra ciutat.
Si l'al·ludida opció política ho fa -això d'immiscir-se en els quefers dels reusencs-, és per dues raons; la primera, però no més important, és perquè té un considerable nombre de vots que la hi habiliten -cosa que altres opcions no hem tingut; penso que, en bona part, a causa d'errors i de demèrits propis. La segona raó és, tanmateix, la mes transcendent: avui, si el PP a Reus té la presència institucional i social que té és, únicament i exclusiva, per la concreta, concisa i persistent voluntat de Convergència i Unió de formar govern de coalició amb aquest partit. I es tracta, exactament, de la mateixa Convergència i Unió que s'apunta, amb els seus representants i els seus dirigents, a totes i a cadascuna de les fotos que tenen a veure amb el dret a decidir.
Convergència i Unió està mantenint una permanent impostura aquí, a Reus, però també ho està fent en d'altres ciutats i, cosa encara més greu, al parlament espanyol -per no allargar l'article, els remeto a l'hemeroteca, a qualsevol consulta de la premsa més recent-. Considero, doncs, una paradoxa insubstancial, que alguns ciutadans puguin trobar entranyables aquestes fotografies d'unitat que semblen voler dir-nos que a la nostra ciutat no existeixen ni les esquerres ni les dretes. O, el que és més lamentable: que, per a segons quins temes, les esquerres i les dretes es dilueixen i s'entenen de la manera més innòcua i amical.
Penso, sincerament, que l'únic aprofitable d'aquesta fotografia del Pacte Nacional pel Dret de Decidir a Reus és que queda demostrat que, encara, hi ha algú que té clar que no es pot sortir en una foto al costat dels qui es vesteixen de patriotes per dissimular el que realment són. I parlo en concret dels qui avui, a Reus, estan al davant de la CUP.
Espero poder gaudir aviat d'una altra fotografia: una en què, a més d'alguns integrants del pacte pel dret a decidir –i amb els quals tinc més coses en comú que no pas amb els de la CUP– hi figurin els qui ens comprometem a treballar per aconseguir treure els membres del PP -sobretot- del lloc de poder que ocupen en el consistori reusenc, però també aquesta Convergència i Unió que sembla necessitar-los tant; una fotografia dels qui no només volem decidir si som o no independents, sinó que també volem decidir -perquè hi tenim el mateix dret- viure en un país lliure, culte, ètic, just, solidari i progressista.
Ramon Salvat és responsable polític del PSUC Viu a les comarques tarragonines
