Reus ret homenatge al seu únic rei: el Lleó

"Vam parlar amb l'Ajuntament, concretament amb l'Institut Municipal d'Acció Cultural (IMAC), i ens van donar a escollir entre un seguit d'elements festius que Reus no tenia i que es podien fer de nou", detalla Xavi Roca, president dels portadors del Lleó de Reus. Ell i la resta de companys venien d'altres elements del seguici, com els Gegants, però tenien el desig de portar un nou element. 

El Lleó de Reus –impulsat per l'Associació Musical Cultural de Sant Miquel i construït per l'escultor Manel Llauradó– és una peça de grans dimensions, de tons daurats, i com a complements s'acompanya d'una corona i un mantell granat, on llueix l'escut amb la rosa de Reus. Per donar-li forma, Llauradó es va inspirar en els lleons medievals incorporats a Barcelona i València, a finals del segle XX. No es tracta d'una figura imaginària, ni tampoc d'un lleó de foc, no incorpora ales i el seu disseny és més aviat realista.

"Intentem conservar-lo bé", comenta Roca, "abans es veia molt lluent però és cert que amb el temps es va veient més antic i li dóna un aire que ens agrada". El president dels portadors del Lleó explica que, a diferència d'altres elements del seguici, ells no tenen grans problemes per conservar la fera: "La pintura del Lleó és com la de cotxe i per això dura molt; el que sí cal és rentar-lo, treure-li la pols… Està clar, li tenim molta estima".

Actes pel desè aniversari

El 18 de setembre, el Lleó farà deu anys que va sortir per primer cop pels carrers de la capital del Baix Camp. I la fita mereix celebrar-ho. "Des d'aquest mes de setembre i al llarg del 2015 volem fer diversos actes per commemorar els deu anys, no volem cenyir-nos a un sol dia", sosté Roca. Així, entre els diferents projectes, el col·lectiu ja treballa per fer una trobada de lleons que "esperem que agradi molt a la gent". La cita guardarà semblança amb el dia en què es va 'inaugurar' el lleó, en què van participar tres lleons vinguts de fora. 

Per ser exactes, el 2005 va ser quan el Lleó es va integrar al seguici festiu. Alhora, Daniel Carbonell és el responsable de la marxa i el ball de la fera; i, Jordi Torrente, és l'autor de la coreografia de la dansa del Lleó. Portat per dues persones, el Lleó s'acompanya d'un conjunt instrumental format per metall, gralles i percussió.

Per la trobada de lleons s'hi esperen elements vinguts de la resta de Catalunya, però també del conjunt de l'Estat. "També estem preparant una sèrie de concerts i algun intercanvi més", afegeix el president de l'entitat. 

'Tenim llista d'espera per portar el Lleó'

A dia d'avui, els portadors del lleó compten amb una dotzena de persones. "No tenom problemes per captar nova gent que s'incorpori al Lleó perquè és un element molt cridaner i ja tenim una llista d'espera i tot!", argumenta Roca. És, justament, per Sant Pere o per les festes de Misericòrdia en què "la gent se'ns acosta, els hi prenem nota i els contactem per anar suplint les vacants. No cal ser un especialista, perquè no has de seguir uns passos ni un ball concrets, però està bé que participi abans dels assajos previs".

Després de la seva participació en la presentació conjunt del seguici, a la Palma, els reusencs i curiosos podran veure el Lleó el proper 24 de juny, coincidint amb Sant Joan i la ruta del Masclet: "Som de la ciutat i volem participar a tots els actes de ciutat on ens conviden o on l'Ajuntament ens deixi participar".