Dijous, 28 de Març de 2024

Calendari de l’Ermità, la renovació d’una tradició de 140 anys

L’editor Norbert Tomàs presenta al Centre de Lectura aquesta publicació que apareix en català per primer cop en la seva història

24 de Gener de 2016, per Isabel Martínez
  • Norbert Tomàs és l'editor del Calendari de l'Ermità

    Isabel Martínez

  • Portada del calendari de 2016

    Cedida

El Centre de Lectura va acollir, el passat dijous al vespre, la presentació del Calendari de l’Ermità, una publicació on apareixen informacions de tipus tradicional i astronòmic com ara pronòstics del temps, càlculs relacionats amb els planetes, calendari lunar o dades de fires i mercats. Històricament, els calendaris d’aquest tipus van tenir la seva època daurada a l’Estat espanyol a partir de mitjans del segle XIX i van assolir un gran èxit de públic en divulgar aquests coneixements a uns lectors eminentment de cultura tradicional i pagesa. Concretament, el Calendari de l’Ermità de l’editorial Morera es publica des de l’any 1876 i enguany, per primer cop, ho fa en versió catalana a més de l’habitual en castellà.

Tot i que la necessitat d’informacions més agrícoles i tradicionals s’ha transformat profundament en la societat actual, l’editor del Calendari de l’Ermità, Norbert Tomàs, afirma que la proposta que realitza aquest quadern pretén tornar a connectar el ciutadà d’avui tant amb la saviesa procedent del món rural com amb les cultures i tradicions del país. “És evident l’interès pel camp i la natura que tenen moltes persones que viuen en un entorn urbà”, explica l’editor, que recorda que mai com ara hi ha hagut tantes fires pretesament medievals, tant interès pels productes de quilòmetre zero o el plantejament d’horts urbans, per citar alguns exemples.  Per aquest motiu, Tomàs considera que el Calendari de l’Ermità és una opció interessant per un nou públic interessat a assabentar-se d’activitats lúdiques de cap de setmana, coneixements relacionats amb l’agricultura i la gastronomia o tradicions que se celebren arreu de Catalunya.

Dins de la mateixa col·lecció, l’editorial Morera publica Cuinar en temps de crisi amb receptes de fra Valentí Serra de Manresa que representa una nova aposta per quaderns relacionats amb la gastronomia, la cultura popular, els remeis tradicionals, etc. “Amb aquesta edició humil i a preu popular volem ser referent de les persones que viuen en un entorn urbà”, explica Tomàs, que cita el desconeixement de moltes persones sobre quina és la fruita temporada o com es pot practicar “una cuina d’aprofitament” sense malbaratar recursos.

Les dades de la publicació

Entre altres informacions, l’edició presentada a Reus recull 1.600 festes d’arreu de Catalunya en un total de 60 planes, aspecte que l’editor considera un repte per la distància temporal entre el tancament de la publicació i la celebració dels esdeveniments. A parer de Tomàs, “les xarxes i les pàgines webs són poc fiables i presenten una informació dispersa”, alhora que afirma amb orgull que en més d’una ocasió representants de l’administració li han reconegut que empren el Calendari de l’Ermità com a font d’informació fidedigna. Malgrat aquesta premissa, el Calendari disposa enguany per primer cop també d’una plana web.

En l’apartat artístic, Tomàs també destaca els gravats i il·lustracions que, enguany, han hagut d’adequar-se per traduir-se del castellà original al català. 

Història editorial del Calendari de l’Ermità

Des que el rebesavi de Norbert Tomàs, Antoni Maria Morera i Colom (1819-1893) va publicar el primer número del Calendari han passat 140 anys però el seu descendent i actual editor reivindica la vigència d’una publicació que s’ha adaptat als nous temps i que té una història molt interessant al darrere.

Des que el primer Calendari va veure la llum el 1876 la producció ha estat ininterrompuda fins i tot durant la Guerra Civil. A final del conflicte bèl·lic, el 1939, van aparèixer dos Calendaris de l’Ermità, el primer d’ells en període republicà i el segon en etapa nacional. Una altra de les anècdotes de la llarga vida del quadern és que el 1937 es va haver de canviar la il·lustració de la portada, el títol de la publicació i altres continguts perquè no tingués tints tan clarament clericals i relacionats amb el santoral cristià.

Respecte al fet que la versió catalana d’aquest clàssic hagi trigat 140 anys a veure la llum, Tomàs explica que el seu pare va comprar els drets del Calendari dels Pagesos el 1975 que ja es publicava en català i, per aquest motiu, va continuar traient al mercat dos productes cadascun en una llengua diferent.

Feu clic sobre qualsevol fotografia per iniciar el passi de diapositives

reusdigital.cat Reus Diari Digital calendari de l'ermità

BUTLLETÍ DE NOTÍCIES

Indica el teu correu electrònic i estigues al dia de tot el que passa a la ciutat


El més llegit


COMENTARIS (0)
He llegit i accepto la clàusula de comentaris
Autoritzo al tractament de les meves dades per poder rebre informació per mitjans electrònics