Dilluns, 27 de Maig de 2024

Cereria Salvadó, la reconversió d’un establiment històric

El comerç ha estat guardonat per la Generalitat pels seus 181 anys d'història

14 de Juny de 2016, per Isabel Martínez
  • Els germans Savlador i Reyes Salvadó, al taulell del comerç centenari

    Cristina Antillés

  • Cristina Antillés

  • Cristina Antillés

  • Cristina Antillés

  • Cristina Antillés

  • Antiga Cereria Gispert

    Cedida

  • Fàbrica de la Ceraria Gispert

    Cedida

  • Treballant el grum al Mas del Cerer

    Cedida

  • Cedida

Una monumental i antiga caixa registradora que llueix com el primer dia, un taulell llarg i sofert, uns armaris i calaixeres que s’enfilen fins el sostre de la botiga i mostren els diferents tipus d’espelmes o un altell interior en què rere uns vitralls s’amagava un menjador amb escalfapanxes on es dinava sense haver de tancar el comerç. Aquests són només alguns dels detalls estètics més atraients de la Cereria Salvadó, un comerç reusenc amb 181 anys d’existència que fa poques setmanes va rebre un dels Premis Nacionals als Establiments Comercials Centenaris de la Generalitat.  “Va ser bonic recollir el premi sobretot per la visita que fas al Palau”, afirma Salvador Salvadó, un dels dos germans que des de mitjans dels anys 80 continua la tradició familiar d’aquest negoci. 

Una empresa que -sense perdre l’encant dels seus orígens ubicats a la botiga de la plaça del Castell- va reorientar la seva producció cap a les ceres especials per a pròtesis dentals, l’any 2000, coincidint amb el trasllat de la fàbrica a Riudoms. Un nínxol comercial que actualment representa “aproximadament el 90% del negoci”, segons explica Salvadó, que no té dubtes sobre la continuïtat de l’històric local comercial reusenc malgrat la crisi econòmica.

Segons Salvadó, el client tipus de l’establiment es mou avui en un ventall prou ampli entre el que busca “objectes de decoració per la llar, la litúrgia i les processons o, fins i tot, el món de l’esoterisme o el de les manualitats a casa”. Cal destacar que en l’apartat de la cera litúrgica, l’empresa ha estat durant molts anys subministradora de l’abadia de Montserrat i que, actualment, ho és del santuari de Misericòrdia de Reus així com un referent per les processons.

Història més que centenària

L’any 1835, l’aleshores Cereria Gispert, avui batejada Salvadó, va néixer quan la família Huguet-Gispert, provinent de Tremp, va fundar la botiga i la fàbrica instal.lada als soterranis, on es produïen les espelmes. Fins la reforma del primer edifici el 1890, el local comercial i la factoria compartien el mateix indret per, posteriorment, traslladar-se l’elaboració del producte al carrer de la Mar 22-26, on encara avui hi ha una fumera industrial amagada entre les cases del casc antic reusenc. 

Tot i aquests canvis d’ubicació de la fàbrica al llarg dels anys, Salvadó destaca que la botiga sempre ha tingut continuïtat familiar per via materna o paterna. Els actuals responsables ho són des de mitjans dels anys vuitanta, moment en què es va optar per l’actual línia productiva de les ceres dentals i es va començar a “mecanitzar els processos” amb el resultat de “quadriplicar la producció” i iniciar l’expansió més enllà del mercat espanyol. Un terreny en què actualment treballen per marques blanques i diferents distribuïdors i estan ben posicionats tant en el mercat nacional com en el del Pròxim Orient. De fet, la nova especialització del negoci es va basar en bona mesura en l’experiència que ja es tenia en l’àmbit de les ceres estampades, segons Salvadó.

Els canvis tecnològics que van portar la llum elèctrica a totes les llars sense excepció i la disminució substantiva dels usos religiosos a la societat van fer que a partir dels anys 60 el negoci iniciés un lent declivi que va salvar-se amb la reorientació cap a les ceres. Contràriament al que es pot pensar per un establiment que produïa espelmes pel culte, l’empresa no va patir cap mena de contratemps durant la Guerra Civil i va poder continuar produint-ne per a ús domèstic fins a “exhaurir les matèries primeres”. Aleshores, segons Salvadó, els propietaris van plantejar-se realitzar-les amb parafina, un component que també s’emprava per les bombes incendiàries i al qual, finalment, no es va poder accedir.

És evident que en 181 anys d’existència, els usos de les espelmes en la nostra societat s’han transformat profundament i que, fa escasses dècades, la seva importància econòmica era major. Per aquest motiu, Salvadó cita, per exemple, que antigament se subhastaven les restes de cera caigudes a la via pública per poder recuperar aquell material sobrer en una mena de reciclatge avant la lettre. Curiositats sobre una societat molt diferent a la d’avui en què l’espelma s’ha convertit en un objecte de fantasia en moltes llars i, a grans trets, els usos litúrgics han minvat.

Feu clic sobre qualsevol fotografia per iniciar el passi de diapositives

reusdigital.cat Reus Diari Digital cereria Salvadó comerç centenari
reusdigital.cat Reus Diari Digital cereria Salvadó comerç centenari
reusdigital.cat Reus Diari Digital cereria Salvadó comerç centenari
reusdigital.cat Reus Diari Digital cereria Salvadó comerç centenari
reusdigital.cat Reus Diari Digital cereria Salvadó comerç centenari
reusdigital.cat Reus Diari Digital cereria Salvadó comerç centenari
reusdigital.cat Reus Diari Digital cereria Salvadó comerç centenari
reusdigital.cat Reus Diari Digital cereria Salvadó comerç centenari

Notícies relacionades: 

BUTLLETÍ DE NOTÍCIES

Indica el teu correu electrònic i estigues al dia de tot el que passa a la ciutat


El més llegit



COMENTARIS (0)
He llegit i accepto la clàusula de comentaris
Autoritzo al tractament de les meves dades per poder rebre informació per mitjans electrònics

Reportatges