Cròmàtica de colors del 21-D

Que en la tòpicament denominada festa de la democràcia algú pugui parlar d’actors principals i secundaris no deixa de ser un petit sacrilegi. “Una persona, un vot”, algú afirmaria citant una frase clàssica. Un passeig, però, aquest 21-D per un col·legi electoral com el Pavelló Olímpic de Reus fa reflexionar no només sobre el transcendental paper de la ciutadania en aquesta jornada sinó també sobre la tasca tot sovint altruista i desinteressada que tenen moltes persones per acompanyar les diferents sigles. És a dir, els interventors i apoderats de les formacions que pràcticament mai surten als titulars però que coneixen els fogons del plat que entre tots cuinem cada vegada que se’ns crida a les urnes. 

De fet, l’absència o presència d’aquests elements (perdó per la deshumanització) és el que un observador atent percep en primer lloc. Sense anar més lluny, aquesta cronista se n’adona aquest 21-D que a primer cop d’ull els colors blau i taronja al Pavelló apabullen tot i que la resta de forces tingui -ben mirat- una presència similar. Seran coses de la cromàtica. “Estava dubtant entre el PP i C’s i al final m’he decidit pels populars per donar-los força” reconeix Àngel Rubio, un veí del barri de tota la vida. 

Potser conscients que la composició de colors freds i calents d’aquestes eleccions pot estar renyida a partir de demà, els apoderats dels Comuns són els darrers en incorporar-se i, significativament, amb una mitjana d’edat molt baixa: 18 i 23 anys. L’expressió que més repeteixen l’Hicham El Yaakoubi i l’Àlex Muñoz és “volem lluitar pels nostres drets” quan se’ls interroga sobre la seva participació política. Més preocupat es mostra cap a el migdia el director de campanya dels Comuns, Gerard Bargalló, que diu observar que “la demagògia de C’s ha arribat” a aquest barri obrer, un vot que defineix “de venjança”.  

Ben diferents en els seus estils i programes, el vermell i el groc coincideixen en tenir una nodrida presència al col·legi on destaquen regidors de les dues formacions. “Tenim molta gent que s’ha presentat voluntària i hem cobert tots els pobles del Baix Camp i el Priorat” explica Mariona Quadrada.

Antigament feu socialista, els apoderats del PSC saluden a moltes famílies del barri amb afabilitat. Durant tot el matí, el portaveu Andreu Martín i Ana Martínez tenen una presència activa. Fa pensar molt, però, l’anècdota que l’antiga regidora del PSC i ara candidata de Junts per Catalunya, Teresa Pallarès, es trobi i saludi en el moment de votar a un apoderat de C’s, Miguel Àngel Molina, que havia estat secretari de les JSC. Transversalitat que en dirien avui. 

Fidel a aquest col·legi electoral on vota des de sempre, la Carme Asens d’ERC opina que “hi ha més gent del que és habitual a aquestes hores” i creu que “la gent està bastant conscienciada d’almenys anar a votar”. De fet, la cua de persones que vol votar a dos quarts de 12 del migdia és prou respectable.

Curtit en moltes votacions des del 2003 aproximadament, Jordi Domingo, apoderat de Junts per Catalunya, assegura que “quedarem millor que el 1-O” i no veu perill en què sigui “un dia laborable”. Una idea que també comparteix amb matisos, Bartolomé Pluma, que s’estrena com a apoderat de JXC. “S’assemblarà molt al que tenim ara, diputat amunt o avall” vaticina mentre destaca que “hi ha vot ocult de molta gent jove”, segons la seva percepció. 

Com si fos un prisma de llum a la inversa, els colors es barregen i es fonen a mesura que més electors entren al Pavelló per exercir el seu dret de vot. Com sempre, el resultat està en les mans dels que no duen tan clarament el seu color a l’exterior.