Dimarts, 02 de Març de 2021

Dones, reusenques, treballadores

La revolució industrial va visibilitzar, també en clau local, el seu accés a la feina

16 de Gener de 2021, per Marc Busquets
  • Les precàries condiciones laborals de les dones les va fer implicar-se en la lluita obrera

    Museus de Reus

Per més que el sistema hagi ocultat històricament el paper actiu de la dona al món laboral, aquesta ha treballat sempre, hagi estat al camp, a casa, a la família o com a cuidadora d'altres. La irrupció de la revolució industrial de finals del segle XIX, va visibilitzar però el seu accés a la feina. De cop, i de forma massiva, el gènere femení va entrar al sistema productiu remunerat tot havent d'encarar un seguit de dificultats i l'afegit, a banda, que un cop s'acabava la jornada laboral en començava una altra, a la llar, en un patró que encara ara es manté en molts casos. 

Parlem d'una època, amb tot, de canvis històrics, socials i laborals que perduren i que han fet evolucionar el relat de la presència de la dona al mercat laboral fins als nostres dies. El protagonisme se'l van guanyar (no sense abans haver estat qüestionades) figures que es van implicar en la lluita obrera i en la política (els moviments sufragistes en són un bon exemple) tot havent de combatre l'explotació com a dones i com a treballadores. 

En clau local, i si ens centrem en aquells anys, les dones van tenir rellevància a les fàbriques tèxtils, com a minyones, com a comerciants o al camp, tot fent la tria de la fruita seca. Cal tenir en compte que la nostra ciutat va esdevenir, a mitjan del segle XIX, un important centre de producció on van destacar, entre altres, les cotoneres com el Vapor Vell i el Vapor Nou, o les no poques sederes establertes al terme (Sedera reusense, o la de Pic i Aguilera). Les condicions laborals, dures i estrictes, van conduir a les mobilitzacions que van comportar, ja al segle XX, l'assoliment de la jornada de vuit hores. 

Vagues als Vapors

Contra els sous inferiors als dels homes, horaris abusius i, en definitiva, la precarietat, les dones treballadores van tenir un paper destacat a les vagues als Vapors, a la dècada de 1870, el que va motivar la seva presència en les reivindicacions laborals de la classe obrera des d'aquell moment. 

L'establiment d'una classe burgesa i benestant a Reus, a banda, va fer que moltes altres dones (moltes, vingudes dels pobles de l'entorn i del món rural) entressin a treballar com a part del servei de les famílies importants de la ciutat. Fossin minyones, cuineres, bugaderes o modistes, van trobar una sortida a partir de l'emigració. Pel que fa al comerç, un dels trets distintius reusencs, històricament va ser ser l'home qui es va ocupar de l'explotació agrícola mentre que la dona es va encarregar de la venda dels productes. 

La feina als magatzems de fruita seca

I precisament al camp, i per la crisi de la fi·loxera pels volts del 1900, la fruita seca va passar a ser el conreu principal al terme, juntament amb l'olivera. Va ser durant els primers anys del segle XX que van arribar les primeres màquines trencadores per complaure les necessitats d'un mercat en què la fruita es demanava sense closca.

La seva preparació, però, va fer necessària la mà d'obra als magatzems. En aquest sentit, les tasques per a homes i dones estaven separades i diferenciades: ells feien la feina bruta, que requeria força física; elles, al seu torn, organitzaven la producció i la gestionaven. La tria, la classificació o la costura dels sacs, entre altres, van ser algunes de les tasques encarregades a les treballadores reusenques d'aquells temps. 

Notícies relacionades: 

BUTLLETÍ DE NOTÍCIES

Indica el teu correu electrònic i estigues al dia de tot el que passa a la ciutat


El més llegit


COMENTARIS (0)
He llegit i accepto la clàusula de comentaris
Autoritzo al tractament de les meves dades per poder rebre informació per mitjans electrònics