-
Detall d'un anunci publicat a "Les Circumstàncies"
Arxiu Marià Arbonès
D'ençà de l'aparició de la premsa a l'estat, al segle XVII, la publicitat l'ha acompanyada sempre. Si la informació i el tractament que se'n fa ha anat evolucionant, així com la professió del periodista, igualment ha passat pel que fa als missatges comercials que han omplert pàgines de diaris, revistes i tot tipus de publicacions. El Diario de Madrid i el Diario curioso, de Barcelona, van ser pioners en la inclusió d'anuncis. D'entrada, simples, directes; més endavant, cada cop més enginyosos, sofisticats, fins i tot complexos.
Les primeres campanyes publicitàries a la premsa, en conseqüència, eren textos i comunicats d'estil periodístic. Els diaris de les grans ciutats van marcar el ritme a la resta del territori, i capçaleres més o menys humils, d'altres indrets, es van anar adaptant a la tendència d'afegir publicitat als seus diaris. En clau local, el magnífic treball Disseny i publicitat a Reus, 1882-2002. 120 anys d'agències de comunicació, d'Albert Arnavat, permet l'aproximació als primers missatges apareguts als rotatius de la nostra ciutat, al llarg del segle XIX.
Els primers anuncis van ser "escassos, breus" i es confonien amb la resta del text de la pàgina, amb la informació, en no estar destacats o separats per un relleu. Amb el pas dels anys i la consolidació de la publicitat, però, es van anar perfeccionant fins al punt de comptar amb un percentatge establert de l'espai de les pàgines dels diferents diaris, i més endavant van acabar per néixer publicacions estrictament de caràcter publicitari. D'aquesta manera, apunta Arnavat, mitjans referents com el Diario de Reus o Las Circunstancias, o revistes satíriques van apostar per la publicitat, tot destinant pàgines senceres per a la seva difusió.
Va ser amb tot, exposa Arnavat, a partir de 1860 quan es van començar a publicar composicions publicitàries molt més treballades, amb vinyetes i dibuixos, quelcom que va atraure l'empresariat local de l'època. Qui volia diferenciar-se, qui volia notorietat, podia servir-se de la publicitat als diaris per aconseguir-ho. A l'última dècada del segle, a banda, els avenços en les tècniques d'impressió van fer créixer els anuncis "diferents", personalitzats. La bona acollida del cartell com a suport i vehicle per transmetre missatges i idees va anar guanyant adeptes i va conviure amb la inserció d'anuncis en tot tipus de formats periodístics. D'alguna manera, doncs, s'havia entrat a l'era de la imatge, aquesta una eina perfecta per causar un efecte immediat en qui l'observés.
Menció a banda cal fer als pioners en la il·lustració gràfica publicitària a Reus, en aquells anys. Noms com els de Baldomer Galofre o Josep Llovera, entre altres, van obrir camí per a molts altres que van arribar després.
Les primeres campanyes publicitàries a la premsa, en conseqüència, eren textos i comunicats d'estil periodístic. Els diaris de les grans ciutats van marcar el ritme a la resta del territori, i capçaleres més o menys humils, d'altres indrets, es van anar adaptant a la tendència d'afegir publicitat als seus diaris. En clau local, el magnífic treball Disseny i publicitat a Reus, 1882-2002. 120 anys d'agències de comunicació, d'Albert Arnavat, permet l'aproximació als primers missatges apareguts als rotatius de la nostra ciutat, al llarg del segle XIX.
Els primers anuncis van ser "escassos, breus" i es confonien amb la resta del text de la pàgina, amb la informació, en no estar destacats o separats per un relleu. Amb el pas dels anys i la consolidació de la publicitat, però, es van anar perfeccionant fins al punt de comptar amb un percentatge establert de l'espai de les pàgines dels diferents diaris, i més endavant van acabar per néixer publicacions estrictament de caràcter publicitari. D'aquesta manera, apunta Arnavat, mitjans referents com el Diario de Reus o Las Circunstancias, o revistes satíriques van apostar per la publicitat, tot destinant pàgines senceres per a la seva difusió.
Va ser amb tot, exposa Arnavat, a partir de 1860 quan es van començar a publicar composicions publicitàries molt més treballades, amb vinyetes i dibuixos, quelcom que va atraure l'empresariat local de l'època. Qui volia diferenciar-se, qui volia notorietat, podia servir-se de la publicitat als diaris per aconseguir-ho. A l'última dècada del segle, a banda, els avenços en les tècniques d'impressió van fer créixer els anuncis "diferents", personalitzats. La bona acollida del cartell com a suport i vehicle per transmetre missatges i idees va anar guanyant adeptes i va conviure amb la inserció d'anuncis en tot tipus de formats periodístics. D'alguna manera, doncs, s'havia entrat a l'era de la imatge, aquesta una eina perfecta per causar un efecte immediat en qui l'observés.
Menció a banda cal fer als pioners en la il·lustració gràfica publicitària a Reus, en aquells anys. Noms com els de Baldomer Galofre o Josep Llovera, entre altres, van obrir camí per a molts altres que van arribar després.
Etiquetes:
