No aixequem el vol
Poques vegades estem d’acord o coincidim amb Vallès però vet aquí en aquest assumpte tan important per la ciutat i, també, pel territori estem d’acord que cal fer alguna cosa més del que s’ha fet fins ara amb poc encert i que no ha portat res de bo pel desenvolupament d’oportunitats i creixement de l’Aeroport de Reus. Tenir una eina a l’abast a peu de casa com és un aeroport ha de ser un revulsiu perquè totes les institucions, més enllà de mirar-se el melic propi, entitats, associacions i col.lectius diversos, econòmics, comercials i turístics, s’impliquin de manera decidida i compromesa. El que ha de ser una eina eficaç no només de transport de passatgers i porta d’entrada del turisme sinó que a més ha de ser un dinamitzador econòmic per tot el territori és i ha esdevingut mica en mica, al pas dels crancs, com la maria de segona fila en la qual la ineficàcia d’uns i altres, i ve de lluny, no ha complert les expectatives que s’esperaven. La passivitat ha estat clau en aquest procés.
La mania de centralització a Madrid que no permet un “hup” a Barcelona ens ha fet mal en clau de país, és evident, però alhora la centralització barcelonina tampoc ha afavorit el territori i no només el sud, però és ben conegut que els del sud sempre hem estat més marginats com si fóssim els extraterrestres de Catalunya.
Segurament, i coincideixo novament amb Vallès, l’administració des del territori, des de casa, pot ser molt més efectiva i eficient que no pas des de la distancia. I no em refereixo només a la Generalitat també a AENA, en tot cas ambdós en són responsables dels resultats. Qui vetllarà millor pels nostres interessos sinó la gent d’aquí? Malgrat això tampoc és una garantia d’èxit perquè ningú d’aquí, tampoc no ha fet suficient per revertir una situació que ja es veia a venir, més enllà de la crisi, perquè finalment el turisme ha crescut a Catalunya mentre davallava el trànsit aeri de l’Aeroport de Reus.
No tothom pot tenir l’oportunitat de gaudir dels avantatges de tenir un aeroport, nosaltres el tenim, una idea engegada el 1935 per gent de l’aeroclub que desitjaven un Camp d’Aviació a Reus. El tenim i amb el temps ha esdevingut un aeroport internacional low cost però desaprofitat i mal gestionat.
Cal una urgent solució i això passa per asseure en una taula a tots els agents involucrats i els que han de ser-hi i ara no hi són, també, sense exclusions. No podem restar més temps d’esquena a la realitat i amb els braços caiguts perquè ningú no ens regalarà res. I no és hora de menystenir recursos ni infraestructures rellevants com pot esdevenir un aeroport pel benestar de les persones i el punt d’inflexió a noves inversions i generació d’oportunitats i de recursos. No ens ho podem permetre, ni com a territori, ni com a ciutat, ni com a país.
R. Tàpias.
