Dijous, 28 de Març de 2024

Javier Mattos (Podem): ‘La gent no m’ha de votar a mi, sinó a un document’

21 de Desembre de 2014, per Enrique Canovaca
  • Javier Mattos és candidat a la secretaria general de Podem a Reus

    Enrique Canovaca

Què el motiva a presentar-se com a secretari general?

Sempre he tingut un contacte social, he fet un sindicalisme constructiu i entenc la política com una eina que dóna capacitat a la ciutadania per fer coses. Des de 2008 no he tingut una feina estable, només un contracte seriós i parlaves amb aturats i tots estaven emprenyats i desil·lusionats, a punt per llençar la tovallola. A les eleccions europees vaig sentir parlar de Podem i vaig conèixer el moviment a Madrid, perquè la meva mare hi viu allà. A l’agost em vaig apropar al cercle de Reus i vaig començar a formar part de les assemblees. La meva motivació és que la gent tingui capacitat de decisió. Sembla mentida que a un país com l’Uruguai hi hagi més drets que aquí.

Podem és un projecte a nivell estatal, com es pot traduir a nivell local?

Encara estem naixent com a partit polític. Crec que tenim la voluntat de fer política de base. La nostra idea és que la gent tingui una capacitat d’acció que no li dóna la política tradicional. De partits assemblearis, amb un perfil similar, hi hauria la CUP, però és massa independentista. Per ells, la llenya és la política de base, però l’objectiu és un altre, la independència. Per Podem, l’objectiu és que la gent pugui decidir i la eina és el partit.

Què creus que s’hauria canviar en la gestió de Reus?

Em presento com a candidat de Podem, no per l’alcaldia de Reus. Vull que quedi molt clar, perquè la gent perd la perspectiva. Al cercle de Reus tenim moltes carències d’organització i comunicació interna, no són volgudes, i com que jo tinc estudis de logística i enginyeria tinc una manera de pensar més esquemàtica i científica. Voldria aportar la meva idea als documents. Com que no pots presentar primer els documents i després escollir el secretari general (s’ha de fer tot a la vegada), m’he vist una miqueta forçat a presentar-me al càrrec.

És a dir, que no es vol presentar com a alcaldable.

Crec que primer ens hem d’organitzar, tenim molta feina a fer, estem massa verds. Ens hem d’organitzar per afavorir la participació ciutadana. Hem de conciliar la vida familiar i laboral, que la gent tingui capacitat per fer política. Ara, al cercle som unes 60 o 70 persones actives, però més de 400 inscrits. Aquesta embranzida s’ha de reconduir, les coses no es poden fer així com surten, s’ha de tenir un esquema, direcció i pautes. Reus és una ciutat molt important, amb pressupostos de 343 milions d’euros i un fluix de caixa d’impostos locals de 100 milions d’euros. S’ha de fer un treball seriós i molta gent està capacitada per fer-lo si li donem opció a participar.

Però aquest treball seriós per la ciutat per on passaria?

Et marco el perfil de la realitat. Podem està en el lloc que està, fins el proper 17 de febrer no s’acabarà el procés de constitució com a partit polític, amb tots els òrgans de representació. És a dir, encara no hi som, només al Parlament Europeu. Per fer coses, primer hem de fer un anàlisi de la realitat i després passar a l’acció. La meva intenció és que tinguem una manera d’organitzar-nos bé. Des d’agost fins ara hem tingut dos models d’aquí i un altre de fora. Això et dóna una idea que no estem consolidats.

A les eleccions es presenta una altra candidatura, perquè els militants hauria de votar la seva?

La gent no m’ha de votar a mi, ha de votar un document, una idea, una forma de treballar. La meva idea és fer un partit el més horitzontal i transparent possible. Em plantejo diversos punts bàsics: la limitació de mandat intern, la conciliació laboral i familiar perquè la gent participi al partit, una comunicació interna totalment transparent i que la gent que treballi en la gestió sigui, com a mínim, del 20 o 25% del total de militants.

És a dir, que el seu model és encara més assembleari que el de l’altre candidat.

L’altre candidat també té un model molt definit, però s’assembla més a fer un organigrama totalment estructurat i portant a terme una mena de dependència a través d’11 comissions. Si som unes 60 persones les actives, et surten 5 o 6 per cada comissió. Potser aquestes no són suficientment representatives, ni tenen la força de treball per tirar endavant una comissió, com per exemple, premsa, que et pot portar molta feina. Nosaltres no tenim diners, ni contactes, no volem estar endeutats amb els bancs, però tenim el recurs de la gent.

Considera que té un projecte més trencador que l’alternatiu, llavors?

Com a línia interna, sí. Però qualsevol dels dos estem a Podem, no al PSC, PP o CiU. Tots dos partim d’una base de treball que fixa el partit a nivell estatal, som assemblearis. Ell planteja un lideratge més vertical i jo no tinc por i agafo el risc que sigui la gent qui porti el cercle endavant. Òbviament, tenim unes línies i uns límits marcats, però hem de tenir la suficient autonomia com perquè sigui la gent amb contacte amb el món real la que plantegi les polítiques a seguir.

Al maig hi ha d’haver eleccions. Creus que Podem s’hauria de presentar, encara que sigui amb altres sigles?

A nivell municipal, el primer que hem de fer és ordenar-nos, apropar-nos a una idea i a un programa. A més, hem d’obtenir una representativitat major, que el nombre de participants al cercle sigui major, i d’aquí la meva idea de conciliar l’horari laboral i el familiar. Con més gent s’apropi, més s’enraonarà i millors seran les decisions preses. Em crec una persona normal, no sóc ni ruc ni un fenomen, però 100 o 200 persones són més llestes que una sola, almenys de promig. Potser en un camp específic no, però sempre és millor una idea col·lectiva que una individual.

És a dir, series partidari de no presentar-te?

Si em planteges fer aliances amb d’altres partits, primer s’ha d’aprovar en una assemblea i hi ha d’haver un treball previ. La meva opinió personal és que no aniria amb ningú perquè no tenim capacitat de fer res amb ningú. Estem verds per fer qualsevol cosa i no tindríem la capacitat de gestionar-la amb un altre partit. A més, això deslegitima la idea de partit renovador. Associacions de veïns o de pares o partits assemblearis com la CUP tenen uns temps d’existència més definits i extensos. El cercle permet que s’afegeixi qualsevol persona, així que pot venir un partit amb mil militants, que es posi dins i ens digui, entre cometes, què es continuarà fent. Això no ho volem, primer ens hem de fer una idea per poder pactar amb algú.

I anar en solitari als comicis?

Potser que tot i que ho vulguem, no ho aconseguim. Necessites 1.500 signatures, repartides en 5 signatures per foli, i si una és nul·la, la resta també ho és. A més, segons la llei catalana, el funcionari té la potestat d’exigir personar-se a l’individu que ha firmat, per comprovar que sigui ell. A l’Estat, Podem va presentar més de 30.000 signatures amb una manifestació, per evitar que si al funcionari li deien de dalt que havia de comprovar la veracitat de les mateixes no ho fes. Es passaria tres o quatre dies fent comprovacions. Nosaltres hauríem de fer la mateixa acció, tenir molta força i una manifestació de 1.000 o 1.500 persones.

Per acabar, doni un argument breu pel qual els militants l’han de votar com a secretari general?

Vull transparència, una organització totalment horitzontal i capacitat d’acció per a la gent que sigui activa. Com a secretari general, donaria l’opció a l’empoderament del cercle.

Etiquetes: 

Notícies relacionades: 

BUTLLETÍ DE NOTÍCIES

Indica el teu correu electrònic i estigues al dia de tot el que passa a la ciutat


El més llegit


COMENTARIS (1)
He llegit i accepto la clàusula de comentaris
Autoritzo al tractament de les meves dades per poder rebre informació per mitjans electrònics

Comentaris

anònim  21 de Desembre de 2014

De fora vindran...

Podemos a les Espanyes, Aquí ja tenim la CUP!