Dimecres, 24 d'Abril de 2024
L’acte de presentació del llibre ‘Les religions de Catalunya’, organitzat per Òmnium Baix Camp, ha anat de la mà de dos dels seus autors, Josep-Lluís Carod Rovira i Montserrat Coll
Els cinc ponents que van presentar el llibre ‘Les religions de Catalunya’
Cristina Valls
La sala Emili Argilaga del Centre de Lectura de Reus ha aplegat, aquest dijous, un conjunt de curiosos, interessats en la presentació del llibre ‘Les religions de Catalunya’, en el qual s’explica i analitza la diversitat religiosa arribada al país. Tal com ha comentat Josep-Lluís Carod Rovira, els sis autors del llibre “no hem volgut parlar dels orígens de cada tradició religiosa, més aviat ens hem basat en la història catalana de l’arribada d'aquestes i en el seu desenvolupament una vegada assentades aquí”. Òmnium Baix Camp ha organitzat aquest acte.
Per problemes d’agenda i disponibilitat, dels sis autors del llibre únicament n'han pogut assistir a l’acte un parell: Josep-Lluís Carod Rovira i Montserrat Coll. Malgrat tot, s’ha pal·liat molt bé l’absència de Joan Estruch, Manuel Forcano, Gloria García-Romeral i Antoni Pladevall, perquè com ha esmentat Joaquim Besora en presentar als assistents, “no hem volgut cancel·lar l’acte, perquè ja ens sembla lloable la presència significant dels reusencs avui aquí per presenciar un debat religiós”.
Entre els assistents hi ha figurat a taula Carme Vidal, en representació de l’editorial Pagès, qui ha presentat cadascun dels presents: el reverend Rafael Arengón i el mossèn Josep Gil, que han estat la via de debat d’àmbit religiós, i l’autora Montserrat Coll amb el ja esmentat Josep-Lluís Carod Rovira, els quals s’han esplaiat en l’essència dels seus textos.
Tretze grans religions i la democràcia
Com bé ha encetat Carme Vidal, la publicació ‘Les religions de Catalunya’ esdevé “un llibre que permet tres tipus de lectura: per a la formació, per a la informació i per a l'oci. I totes tres conviuen en un sol volum”. Una de les autores de l’obra, Montserrat Coll, en arribar el seu torn, ha parlat del model de relació del poder polític i les entitats religioses, assumpte que també tracta en un dels apartats del llibre. “Vivim en una democràcia on hi conviuen 13 grans tradicions religioses i s’haurien de separar els poders de les entitats religioses i dels governs”, ha dit.
Coll també ha indicat que tota entitat ha d’aïllar-se de les tradicions religioses sense caure, però, en l’agnosticisme i l’ateisme. “S’ha de practicar la laïcitat, s’ha de viure en un mar de relació que fomenti la llibertat individual i practicar l’opció que es vulgui”, ha continuat. L’editora ha parlat de no la imposició per part de les escoles i ha apuntat que “caldria evitar la ignorància que fomenta prohibicions i treballar el respecte pels drets de llibertat religiosa”.
El coordinador de ‘Les religions de Catalunya’, Josep-Lluís Carod Rovira, ha parlat d’uniformisme i diversitat religiosa. “L’arribada de la democràcia ha deixat aflorar a Catalunya una gran diversitat de confessions i l’allau migratòria ens ha permès trobar-nos als carrers una multiplicitat de races i ideologies”, ha detallat. També ha donat xifres: ni més ni menys ha situat en 8.061 els centres de culte que hi ha Catalunya, dels quals 6.701 són catòlics.
“De la resta -1.360- més de la meitat són centres de protestants, és a dir, que hi ha tres vegades més centres protestants que no pas de musulmans”, ha especificat. Segons Carod Rovira, el més important de tot és que “dins d’aquestes tradicions religioses ja hi ha moltes tipologies que les diferencien entre elles”. Per concloure el seu discurs, el coordinador del llibre ha assegurat que la “incultura religiosa té unes dimensions oceàniques” i que “no concep la desconeixença de periodistes, que han d’informar; i de mestres i professors, que han de formar. S’ha d’enfortir la cultura de la diversitat”.
Per la seva banda, el reverend Rafael Arencón ha comentat que conèixer la diversitat religiosa a través de xifres i molta documentació, com es fa al llibre, intenta “obrir la mentalitat dels lectors. Aquest llibre dóna les eines per arribar a comprendre-ho tot. Estem en un nivell de respecte teòric, però en la pràctica hi ha molt de desconeixement i, encara més, en l’acceptació de la diversitat”. El reverend ha aconsellat: “S’ha d’aprendre a acceptar la realitat”.
Una pinzellada de crítica i defensa de la religió ha vingut de la mà del mossèn Josep Gil, qui ha enaltit el seu amor per la fe cristiana i ha evidenciat que “no es pot viure en la ignorància de la religió perquè fomenta un profund desconeixement de la cultura més tradicional”. Ha parlat de la solució de poder “gestionar la diversitat perquè la religió és més que un sistema de creences i un codi moral. Ens hem de plantejar el futur de la religió i la fe cristiana ”, ha conclòs.
'Ninguna confesión tendrá carácter estatal!'
Malgrat el que diu la 'Constitución' s'està mantenint un estatus amb diners públics que no es correspon. Ja que es parla tant, per què no es denuncien els acords amb el 'Estado Vaticano' de l'època franquista i els hereus? Seria un estalvi de milers de milions d'euros si paguessin els impostos com d'altres. Hi deixem a banda els ajuts i les males praxis evidents.
