Decidir o esperar que plogui?

Es pot dir sense exagerar que el debat obert sobre l’ús que fa Reus de l’aigua del pantà de Siurana té dimensions històriques. La ciutat, que a principis dels anys 80 va patir unes restriccions d’aigua que van marcar més d’una generació, ha pogut créixer i mantenir la seva demografia i estatus econòmic gràcies a l’aigua el riu Ebre. Primer, amb l’entrada en funcionament del pantà de Siurana, l’any 1972, que, connectat al pantà de Riudacanyes, suposava, de fet, un primer transvasament de conques, a raó de quatre metres cúbics per segon (és el que diu la concessió). I, després, amb l’aigua del minitransvasament de l’Ebre al Camp de Tarragona, el 1989 se solucionaven d’una tirada els endèmics problemes d’aigua del Camp, agreujats des de la instal·lació de la gran indústria química els anys 60 i 70. En un any normal (el 2020, per exemple), més de la meitat de l’aigua consumida a Reus provenia del minitransvasament, el 26 % de pous gestionats per l’Ajuntament, i un 21 % dels pantans. Ara, amb els pous escassos i els pantans gairebé buits, el consum d’aigua del minitransvasament supera el 90 %.

L’actual sequera a Catalunya, agreujada per la manca d’inversions després d’episodis anteriors, ha reobert el debat en tots els àmbits. El pantà de Siurana està buit i no pot donar aigua al Priorat. La solució que es proposa des del Govern és fer arribar aigua de l’Ebre al pantà de Siurana per garantir el reg, però des de l’Ebre, on la societat majoritàriament es mostra en contra de qualsevol transvasament d’aigua, es diu que en cap cas aquesta aigua pot alimentar el pantà de Riudecanyes. I hi ha qui va més enllà i reclama que es deixi sense efecte o que es redueixi la concessió d’aigua que fa cap al Baix Camp. I, per compensar aquesta pèrdua, es compta a fer arribar a Riudecanyes aigua regenerada des de la depurada de Reus, que té l’inconvenient que és apta per a reg, però no per al consum de boca. 

A l’Ajuntament de Reus, el regidor de Medi Ambient i responsable d’Aigües de Reus, Daniel Rubio, ha dit reiteradament que en cap cas des de la ciutat es planteja renunciar als drets i les concessions que es tenen. Pocs més han parlat, més enllà de confiar la solució al diàleg que pugui haver-hi. Pesa més el debat territorial que el partidari. Però els partits d’àmbit nacional estan segrestats pels arguments esgrimits quan el govern de José María Aznar va proposar el transvasament de l’Ebre cap a València i Múrcia. L’Ebre es va revoltar, el lema "Lo Riu és Vida" va ser assumit per gairebé tothom i tots els partits, excepte el PP, van donar suport a les mobilitzacions en contra de qualsevol cessió d’aigua. Els partits senten pànic a la resposta que pot haver-hi si s’arriba a la conclusió tècnica que transvasar aigua forma part de la solució al problema de l’aigua a Catalunya.

Alguna cosa caldrà fer, perquè de sequeres com la que estem vivint sembla que sovintejaran més. La patata calenta és a les mans de tots els qui governen, i la solució no és gens fàcil, més en una època sense majories que puguin imposar un criteri, i amb una classe política que treballa amb la mirada posada a l’opinió pública, que amb les xarxes socials s’ha convertit en una llosa. 

Reus ha de participar en aquest debat. Es poden adoptar posicions maximalistes i no acceptar cap rebaixa de la concessió, o es pot liderar el debat de manera que faci possible que al Priorat no es miri amb recel la ciutat. El debat de l’aigua retorna amb força a la ciutat, i no n’hi ha prou a esperar que plogui, tot i que aquesta sigui la posició més fàcil.