Dissabte, 20 d'Abril de 2024
Prop de dos milers de persones van ser executades entre els anys 1939 i 1952 al Camp de la Bota, a Sant Adrià del Besòs
Una imatge del Camp de la Bota
Jose Luis Muñoz
El Camp de la Bota, a Sant Adrià del Besós, va ser l'indret on el feixisme va afusellar gairebé dos milers de persones entre els anys 1939 i 1952. L'espai, on ara s'ha projectat un hotel un cop els terrenys han passat a mans privades, compta però amb un cartell que recorda les víctimes. Des del teixit social de la zona es pretén que els executats, sis dels quals reusencs, no caiguin en l'oblit. Aquesta és la lluita, entre d'altres, del professor Jose Luis Muñoz, que a través de les xarxes socials recorda dia rere dia els noms dels represaliats. "És estrany que s'hi vulgui fer un hotel. Fins i tot si el fan, posar-hi una placa dedicada als morts no costaria gens", apunta aquest a Reusdigital.cat.
Campanya a Twitter
El passat 7 de maig es van complir 79 anys de l'afusellament d'Albert Martí Compte, que treballava al sector metal·lúrgic i que va perdre la vida als 37 anys. Segons la recerca feta, en efecte, aquest consta al padró de la capital del Baix Camp l'any 1925. "Hi ha molt poca informació sobre ell", lamenta Muñoz. "El seu sector estava estretament lligat als moviments sindicals i obrers de l'època. Potser ve d'aquí, que fos represaliat", manifesta, si bé precisa que "és una simple suposició". L'objectiu de l'activista, de fet, passa per recopilar dades de tots i cadascun dels 1.734 executats entre aquells anys. A Twitter hi piula els noms de tots els que van perdre la vida en aquella zona. "En l'espai d'una piulada no hi puc posar gaire informació. Tot just la necessària perquè se sàpiga qui van ser i d'on eren", detalla.
A banda de Martí, cinc altres reusencs es compten entre els afusellats. El 5 de maig de 1939 va ser el torn d'Emili Albert Sala, un brossaire veí de Barcelona que va morir quan tenia 45 anys. El 16 de juny 1943 van executar-hi l'electricista Josep Martínez Lucas, de tan sols 25 anys, i que vivia a Vilanova i la Geltrú. El 15 de novembre de 1939 hi va morir Manuel Tuset Ferrer als 30 anys, que era mecànic de professió i veí de la ciutat comtal. El mes de febrer de 1939, en dos dies consecutius (26 i 27), Andrés Fonts Jordà i Andreu Pons Jordà, tots dos veïns de Badalona, van ser les víctimes. El primer era escrivent i l'altre funcionari municipal.
Cens actualitzat
Sobre la polèmica generada al voltant de l'edificació de l'hotel al lloc dels fets, el Consorci del Besòs ha dut a terme i donat a conèixer una recerca segons la qual les execucions no es feien al lloc exacte on s'hi ha de construir l'hotel de luxe. "Això, però, és el de menys", es queixa Muñoz. "Sembla que vulguin enterrar la memòria", carrega. El cartell informatiu existent ara es traslladaria, segons el nou projecte urbanístic, amb la voluntat de "crear un memorial més gran" al parc públic de la UPC a l'altra banda de la ronda. Temps enrere, segons Muñoz, estava previst ubicar-lo a tocar del Port Fòrum. "Tot plegat és estrany", manifesta.
Reusdigital.cat ha consultat diversos especialistes locals a la recerca d'informació de les víctimes reusenques al Camp de la Bota. Amb tot, han fet constar, i més enllà d'alguna breu referència en treballs com 'Justícia, no venjança: els executats pel franquisme a Bcn', de Joan Corbalán (Cossetània Edicions, 2008), no es disposa de gaire dades de cap d'aquests. Va ser 16 anys enrere quan l’Associació Pro-Memòria als Immolats per la Llibertat a Catalunya va encarregar l’actualització del cens dels executats pel franquisme a Barcelona entre el 1939 i el 1952, amb un resultat de 1717 casos documentats. Aquest ha assenyalat que les dades recopilades al seu treball són les úniques existents, en molts casos, dels represaliats.
vergonyós
Es molt lame ntab.le que ñpasin coses així, a més de lexexrable crkit¡m del deixisme ara si fará u hlotel, `peró on hem arribar, i al menys, qjue s'hi pos una plavca amb els noms dels martkirs que alli varen perdre va vkida per les seves llibertats.
