Quan el periodisme és pudent

El col·lectiu Construïm república ha organitzat un acte, aquest passat dimarts al vespre, amb el periodista de 'Público' Carlos Enrique Bayo. Amb el títol 'Periodisme i clavegueres', ha analitzat el context actual per denunciar l'estreta relació que existeix entre les elits i el poder mediàtic. De fet, el seu discurs s'ha centrat més aviat en assenyalar figures i casos concrets en què la premsa "s'ha sotmès als dictats de grans fortunes" tot pervertint l'essència de la professió periodística. "Massa sovint oblidem que qui té dret a una informació de qualitat i veraç és el veí, i que el deure dels professionals dels mitjans és garantir-la", ha exposat durant la seva intervenció al Castell del Cambrer. La trobada l'ha conduïda el director de LANOVA Ràdio de Reus, David Fernàndez. 

'El sindicat del crim'

Precisament Fernàndez s'ha encarregat d'introduir als assistents quina ha estat la trajectòria de Carlos Enrique Bayo, si bé abans ha assenyalat que la política "usa els periodistes per al seu propi interès". En aquesta línia, ha citat el relat del periodista David Jiménez a 'El director', justament quan va ser al capdavant d'una capçalera com 'El Mundo'. "Hi va escriure que les clavegueres no existirien, sense periodistes disposats a baixar-hi i embrutar-se", ha dit. 

Bayo, per part seva, ha centrat la seva exposició en descriure no només els orígens de les clavegueres, sinó en posar nom i cognoms a alguns dels seus artífexs. Després de tot, el redactor en cap d'investigació a 'Público' ha destapat, amb la periodista Patricia López, les connexions del l'excomissari José Manuel Villarejo amb els poders judicial i policial, o el vincle existent entre l'imam de Ripoll i el CNI. El ponent s'ha referit al 'Sindicat del crim', amb un "elenc on hi figuraven personatges com Eduardo Inda o Alfonso Rojo", i que no poques vegades haurien obeït les instruccions "de les elits". 

Una 'eina de control'

Tot plegat, ha revelat, s'ha concebut des de fa dècades per tal que els més privilegiats es perpetuïn al poder, sí, però també per fer dels grans mitjans de l'estat "una eina de control". "Hi ha molts ciutadans que tan sols s'informen a través de grans rotatius, emissores i canals de televisió. I el seu paper, ara per ara, és el d'intoxicadors", ha carregat. En conseqüència, "les clavegueres periodístiques són el braç mediàtic de coses molt més fosques", que arriben a àmbits diversos i que poden, al seu parer, "fer que un partit polític guanyi o perdi unes eleccions". 

Àpats entre jutges, fiscals i periodistes, comissions i tractes de favor, "màfies policials" es denuncien en segons quins mitjans, però "aquí no hi passa res", ha advertit Carlos Enrique Bayo, per a qui "en una democràcia gent com aquesta és jutjada i condemnada", mentre a l'estat espanyol molts mitjans s'han sumat "a mantenir la ficció que el sistema judicial és independent i els cossos de seguretat impecables". Hi ha un periodisme pudent, doncs, que ha contribuït a fer de la nostra una societat "desorientada i alliçonada, capaç de fer entrar l'extrema dreta al Congrés", ha lamentat. "Existeix un periodisme corrupte, perquè hi ha professionals disposats a corrompre's. Però el periodisme veraç hi és, i serveix", ha conclòs el periodista, tot citant les comissions d'investigació que algunes de les informacions aparegudes a 'Público' han generat.