Dijous, 25 d'Abril de 2024
La reusenca Maria Pilar es menjava la Mona, de petita, a l'entorn de la Boca de la Mina
Cedida
"Un passeig molt popular, un espai de referència per a moltes persones, que el pas del temps i l’expansió urbana ha desdibuixat potser per a les generacions més joves". D'aquesta manera va descriure l'etnòleg Salvador Palomar, anys enrere i al seu bloc 'La teiera', la Boca de la Mina de Reus. Més enllà de l'interès patrimonial que té, subratllat actualment pel projecte de millora i reforma impulsat des del consistori i que és a punt d'acabar, el cert és que parlem del testimoni de moltes altres vivències i costums.
Indret de tradicions i celebracions
Estretament vinculat al calendari festiu de la ciutat i als costums tradicionals de lleure familiar i de festeig, el passeig de la Boca de la Mina és l'indret on molts han anat d'excursió anys i panys, a fer-hi salut, a tombar, i anys enrere a menjar-s'hi la Mona. També va ser força habitual gaudir-hi de la sortida del sol, per Sant Joan. Altre cop és Palomar qui fa constar que la tradició d'aquest dilluns de Pasqua no és només la de cruspir-se la deliciosa menja, sinó també "sortir a l’exterior de les poblacions, a indrets de referència compartits, i menjar en companyia de la família, de la colla d’amics o de tot el poble".
Precisament per presevar i promoure el llegat emocional del passeig, amb la iniciativa de la seva transformació es va impulsar un projecte col·lectiu de recuperació de la memòria lligada a aquest indret del terme. A través del web i de les xarxes, s'han anat difonent entrevistes, fotografies d'ara i d'abans, i compartit els records de molts veïns. Han estat diversos els particulars, doncs, que hi han abocat felices vivències de la infància. Passejades en bicleta, berenars amb l'àvia, o festejos d'adolescència, entre altres, són instants de molts que perduraran gràcies a la feina feta.
La ploma de M. Lluïsa Amorós
"Quan era jovenet pujava a caminar els diumenges amb la família i també per celebrar el dia de la Mona", apunta el Josep Andreu. "Ho recordo amb molta il·lusió. Ens llevàvem aviat, ho preparàvem tot i anàvem xino-xano cap a la Boca de la Mina. No era el fet de menjar-se la Mona; era el fet d'estar tots junts, de jugar després de dinar i d'allargar-ho fins que hi havia llum", assenyala la Maria Pilar, per part seva, a Reusdigital.cat (ens ha cedit una fotografia dels anys 50). "Recordo menjar-me la Mona a la Boca de la Mina quan encara hi havia camps de faves", apunta la Tània a l'espai de Facebook habilitat per deixar-hi els comentaris corresponents.
Fins i tot l'escriptora M. Lluïsa Amorós va immortalitzar la importància emocional del passeig a través dels records d'un dels personatges de la novel·la 'Berenar sota les moreres' (Onada edicions, 2019). "Faltaven pocs dies per al meu aniversar, complia 15 anys. Em va fer il·lusió, mare, que em proposessis d'anar a caminar cap als afores de Reus; vam arribar al passeig de la Boca de la Mina, l'aire bellugava les fulles dels plàtans i dels baladres que vorejaven el mur baix amb reixa d'algun dels masos que hi havia", s'assenyala en un passatge.
Tot reusenc, doncs, sent un particular vincle amb el passeig. "És un espai de gran valor natural, patrimonial i sentimental", apunta el batlle, Carles Pellicer. En aquesta línia, apunta que el projecte de recuperació i millora "va molt més enllà" perquè es tracta de "la conservació i recuperació d'un espai emblemàtic" de Reus. "És, per tant, història, patrimoni, cultura, paisatge, jardineria, zones verdes i en, conclusió, és qualitat de vida". Per part seva, la regidora d'Urbanisme i Mobilitat, Marina Berasategui, manifesta que les actuacions que s'hi han fet tenen entre els seus objectius el de "consolidar-ne el seu caràcter d’esbarjo, d'activitat esportiva i de salut respectuós amb el medi", al mateix temps que es vol "promocionar els seus valors culturals i històrics, i preservar els usos agrícoles associats".
