Diumenge, 29 de Novembre de 2020

Per què fem petar la Tronada?

A Reus, la comencem a trobar documentada a partir del segle XVII

28 de Juny de 2020, per Marc Busquets
  • Imatge d'arxiu d'una Tronada al Mercadal, el 2018

    Reusdigital.cat

L'estranya Festa Major de Sant Pere d'enguany arriba a la recta final. Per endavant, aquest diumenge, una vigília sense la presència del Seguici Festiu en places i carrers, ni l'anada a Completes d'aquest i de les autoritats, ni l'esclat de joia de després, amb la Tronada tot encenent la nit reusenca. La covid-19 ha alterat la celebració, motiu pel qual des de la regidoria de Cultura s'ha plantejat una programació d'actes diferent, la majoria dels quals per dur-los a terme en un entorn virtual, i en què l'espectacle de llum i so al Campanar ha estat la gran novetat. 

Molts han trobat a faltar la pirotècnia, el soroll, el fum i el foc, en aquest atípic Sant Pere 2020. És el cas dels Guardadors de la Tronada, que dies enrere van exposar a Reusdigital.cat la seva voluntat d'aviar-la, ni que fos en un Mercadal desert, tot assumint-ne les despeses. La seguretat i la salut dels veïns, però, són la prioritat del batlle, Carles Pellicer, tal i com aquest va indicar en una entrevista a aquest mitjà. Al pregó del passat dia de Sant Joan, amb tot, hi ha qui va veure en el discurs de l'alcalde una porta a l'esperança. I és que aquest va dir a la pregonera, Coia Ballesté, que seria l'encarregada d'encendre "la propera Tronada" que hi hagi a la ciutat, sense precisar si es referia a la de 2021 o si es plantegen alternatives. 

La Tronada a Reus

Sigui com sigui, la Tronada és un dels símbols de la identitat reusenca. El 1880, Antoni de Bofarull va escriure que aquesta "consisteix en fer entorn de la plassa un gran reguer, ó regatera com allí diuhen, de pólvora, colocant de tant en tant un de dits mascles, alternant amb trons petits fets de pirotécnich, y al cap de vall, la regatera pren la forma de estrella, en cada una de las puntas de la qual hi ha un mascle, així com en lo centro se destaca un de més gros de tots...". 

Per part seva, l'etnògraf Salvador Palomar subratlla al treball 'La tronada, senyal de Festa Major' (1994) la definició que el Diccionari Català-Valencià-Balear (DCVB) fa d'una tronada. Shi assenyala que és una "engegada de petards posats al llarg d'un regueró de pólvora, usual en certes festes majors". Si bé sembla que el mot s'aplica a aquesta forma específica de manifestació pirotècnica, "en l'actualitat, i potser per evolució, s'anomena també ­en diverses poblacions­ tronada a l'encesa de traques o de carcasses i coets tronadors", precisa l'expert. 

Documentada a partir del segle XVII

Un cop se centra en la història de la Tronada a Reus, Palomar fa constar que aquesta "peta des d'antic a la nostra ciutat". La comencem a trobar documentada a partir del segle XVII, tot i que això "no vol dir que el costum no sigui anterior", precisa. Al primer terç d'aquest segle, es constata l'ús de la pólvora en les festes, probablement, per disparar salves amb escopetes. Per tot plegat, argumenta que l'origen de la Tronada pot ser pel costum "prou freqüent" d'utilitzar els trets d'escopeta i fusell, o les canonades des de la muralla d'una vila, "com a forma de solemnitzar determinats moments de la festa".

En concret, podia tractar-se de l'inici d'una celebració, l'entrada d'un personatge notable a la vila, o la commemoració d'un esdeveniment cívic o militar. De fet, afegeix Palomar, la pràctica d'utilitzar els trets d'escopeta amb caire festiu és també "prou documentada" al Reus del segle XVII. Com a exemple, en cita un relatiu a les festes de l'arribada a la vila de la relíquia de Sant Pere, l'any 1625. En l'acta del consell corresponent al 15 d'octubre d'aquell any, s'hi fa constància de l'ús de pólvora a la festa.

No només per Sant Pere

Amb tot, les referències sobre manifestacions pirotècniques, que inclouen "més o menys explícitament" l'encesa de tronades, són "diverses i més nombroses a mesura que avancem en el temps", raona Palomar. Al segle XVIII cal esmentar, posem per cas, les solemnitats en honor a sant Bernat Calvó, el 1733. Abans, l'abril de 1728, i en les festes de coronació de sant Joan de la Creu, es va disparar un castell de focs "construït per 4 mestres de Barselona, que durà una hora contínua". Igualment va ser el foc important en les solemnitats marianes del darrer terç del segle, en un context en què també apareix clarament documentada una altra manifestació festiva de foc: el Ball de diables

Ja entrat el segle XIX, detalla Palomar, cal tenir en compte les grans festes de col·locació de la primera pedra del canal que havia d'unir Reus amb Salou, el 1805, o les festes per la jura d'Isabel II, el 1833, les de la seva majoria d'edat, el 1843, o les de Misericòrdia del 1845. El 1852 es van tirar tronades per celebrar el part de la reina i, el 1854, en les solemnitats de Misericòrdia. Des de mitjan segle passat, les notícies són molt abundants i seria massa llarg donar-les totes. Al segle XX, conclou Palomar, la Tronada va quedar reservada "majoritàriament" a la Festa Major. 

Notícies relacionades: 

BUTLLETÍ DE NOTÍCIES

Indica el teu correu electrònic i estigues al dia de tot el que passa a la ciutat


El més llegit


COMENTARIS (0)
He llegit i accepto la clàusula de comentaris
Autoritzo al tractament de les meves dades per poder rebre informació per mitjans electrònics