Reus, epicentre de la logística de la batalla de l’Ebre

Aportar dades i arguments a la tesi que la ciutat de Reus va ser l’epicentre de la logística de la batalla de l’Ebre que va iniciar-se l’estiu d’ara fa 80 anys. Aquesta ha estat la principal premissa defensada per l’historiador Joan Navais al Centre de Lectura de Reus, aquest passat dimarts al vespre, en el marc de la commemoració d’aquest fet bèl·lic que va ser decisiu en “el principi del fi de la Guerra Civil”.

Més enllà de camps com la sanitat o l’ús del camp d’aviació de Reus que s’han tractat abastament, Navais ha incidit en l’àmbit de la logística. En aquest sentit, l’historiador ha assenyalat com diferents indrets propers com el Mas d’en Perdiu de Botarell o el Mas de Sant Ramon de Constantí es van convertir en centres de distribució d’intendència o de municions per a les tropes republicanes.

De fet, Navais ha rebutjat que la capital del Baix Camp es trobés molt allunyada de la batalla com pot semblar a primera vista i ha destacat que Reus era la principal ciutat més propera en el recorregut ferroviari i viari dels combats. Barques requisades que passaven per Reus en direcció a la zona de combat, pas de tropes i armament, l’arribada dels trens hospitals… L’historiador ha donat diferents exemples de com la capital del Baix Camp va viure intensament l’ofensiva republicana que va finalitzar amb la retirada el novembre de 1938.

Segons Navais, un altre fet cabdal per ubicar la ciutat en el centre de decisió d’aquesta batalla va ser la celebració a Mas Calbó d’una reunió de la cúpula de l’exèrcit amb Juan Negrín durant la primavera-estiu de 1938. A través de la veu de diferents testimonis i les interpretacions bibliogràfiques de diferents protagonistes, Navais ha retratat els objectius i el desenvolupament d’una ofensiva que va durar 115 dies i que va idear Vicente Rojo.

Reiteradament, Navais ha incidit en el fet que “aquesta ofensiva impossible” no es va sustentar en la por dels soldats a les represàlies o el dogmatisme ideològic sinó en el fet que els combatents, majoritàriament catalans, “defensaven la República i el seu país”. En aquest sentit, ha bandejat alguns mites com ara que els combatents republicans fossin sobretot comunistes o que la retirada fos dramàtica i imprevista.

De fet, Navais ha assegurat que Manuel Tagüeña va planificar-la de forma “ordenada” donades les circumstàncies. Durant la presentació del ponent, el president del plenari de Juntes del Centre de Lectura, Quim Besora, ha recordat com alguns socis de l’entitat com l’expresident Emili Argilaga va participar en la Batalla i ha fet incidència sobre alguns dels records i comentaris que li van transmetre.