Dijous, 28 de Març de 2024

Juan Carlos Sánchez (C’S): ‘Per evitar recels entre les associacions, cadascuna ha de saber què cobra’

16 d'Abril de 2015, per Enrique Canovaca
  • Juan Carlos Sánchez, candidat de Ciutadans a Reus

    Enrique Canovaca

Què l’impulsa a presentar-se com a cap de llista de Ciutadans?

Participar a la vida política. Crec en el canvi que ve, en una nova forma de fer política. Hem de participar-hi tots, jo en sóc un més.

Per on passa aquest canvi de què parla?

Per una nova forma de fer política. No s’han de fer pactes generals, sinó d’altres puntuals, proposta a proposta. L’alcalde m’ha de guanyar si vol que li voti, sempre i quan vagi en benefici del bé comú. Si és així, no m’importa del partit que vingui.

Vostè aposta pel bilingüisme administratiu. Per què?

Entenem que l’administració ha d’estar al servei del ciutadà i no a l’inversa. En segon lloc, el llenguatge tècnic de l’administració ja és complex d’entendre per una persona que no entén la llengua.

Advoca per aquesta mesura, però gairebé totes les seves intervencions són només en castellà.

És així perquè em sento més còmode parlant en castellà, és la meva llengua materna. Sóc lliure i puc triar la llengua amb la que comunicar-me. No entenc que sigui un problema o una noticia que pugui fer una intervenció en castellà. És allò que passa al carrer.

No veu normal que la Generalitat o els ajuntaments fomentin l’ús del català, la llengua autòctona?

Cadascú s’ha d’expressar en la llengua que esculli, especialment, als ajuntaments, un òrgan dependent de l’Estat. Entenc que molts partits intentin protegir la cultura i la idiosincràsia de Catalunya i, de fet, nosaltres volem un projecte comú d’Espanya respectant les singularitats de cada territori. Evidentment, cal protegir la llengua, però no s’ha de fer un abús sobre la protecció. Aquest passat cap de setmana, per exemple, la Sindicatura de Comptes ha ordenat a la Generalitat que també subvencioni els cursos en castellà. A la gent, li costa més estudiar el castellà i potser no s’està fent una bona gestió de la competència de llengües que té transferida la Generalitat.

En campanya electoral, cal fer un ús polític de la llengua?

Qui ha posat sobre la taula aquestes qüestions és el senyor Mas, que vol que les eleccions municipals siguin en clau sobiranista. Quan nosaltres defensem el bilingüisme administratiu vol dir que l’administració estigui al servei del ciutadà... Què hi ha de dolent si el castellà és una llengua oficial? Crec que introduir el tema de la secessió a les eleccions és un error.

I el bilingüisme no pot suposar més costos per a l’administració?

No ho crec. Estem al segle XXI. Amb les tecnologies de software i telemàtiques que existeixen és difícil que no es pugui implementar. Hi ha altres costos que es poden reduir.

Què respondria a aquells que pensen que Ciutadans és un partit de dretes moderat, a l’estil del PP?

A nosaltres no ens agraden les etiquetes. No entenem de dretes o esquerres, som d’una generació nascuda en democràcia. Això sí, al nostre estatut fundacional ens hem declarat de centre esquerres. No hi ha cap partit que pugui fer polítiques tant econòmiques com socials, per les dues bandes.

Vostè ha estat membre del consell d'administració d'Amersam, durant aquest mandat, en representació del PP. Per què va acceptar aquest càrrec?

Vaig ser conseller entre els anys 2012 i 2013, a proposta del PP, no en representació del PP. Vaig acceptar el càrrec perquè hi va haver una persona, que més enllà de les sigles, m’atreia políticament i que plantejava una altra manera de fer política, i especialment de construir ciutat, que era l’Alícia Alegret. Ella em va proposar col·laborar, respectant sempre la meva afiliació política a un altre partit. Li interessava molt el meu punt de vista, sobretot, en qüestions econòmiques i empresarials. No vaig ser l’únic. Alícia Alegret valorava molt l’opinió de persones alienes al seu partit amb perfils concrets que podien sumar i construir. Aquesta és una filosofia que a Ciutadans valorem molt ja que hem de treure el millor de cada persona i construir junts per sumar.

És a dir, que vostè creia que podia aportar.

Quan em va proposar ser conseller del Grup Econòmic, mantenint sempre la meva independència i sense cap tipus de condicionament en els meus posicionaments, vaig pensar que seria una oportunitat de conèixer les empreses per dins. He tingut l’oportunitat d’aprendre i per això crec que puc parlar amb més propietat i seguretat sobre determinats temes.

Manté alguna relació amb el PP, a hores d’ara?

No he tingut mai res a veure amb el PP. Només he estat afiliat a Ciutadans.

Vostès s’han declarat liberals.

Som liberals en la qüestió econòmica i socialdemòcrates en la qüestió social. No podem obviar les cobertures socials de qualsevol proposta econòmica.

I no creu que la llibertat de mercat acaba per perjudicar els més pobres?

Precisament, l’Estat o l’organisme que pertoqui ha de corregir les postures d’abús que pugui tenir qualsevol iniciativa econòmica. L’Estat ha de velar pels interessos públics.

Fa més d’una setmana va dir que no hi havia suficient transparència en les subvencions a entitats. Manté el seu posicionament?

Crec que no hi ha suficient transparència. He tornat a intentar trobar els diners que es donen a les entitats veïnals al web municipal i no les he trobat. No són fàcils... vull saber a qui és dona cada diner públic i per quin motiu. Em dóna igual l’entitat que sigui.

Llavors, m’està dient que s’estan donant subvencions per motius no adequats?

Si ho sabés, ho denunciaria. Desconec la quantitat, a qui i per què? Si intentes promoure un web de transparència, portar-ho com un valor propi, i després no es compleix...

Estaria a favor de donar subvencions a entitats com Òmnium i ANC per organitzar actes a la ciutat?

S’ha de saber el motiu de la subvenció. Depèn. Estaria en contra de donar diners si és per promoure una manifestació contra una resolució del Tribunal Constitucional.

És a dir, que les subvencions no s’ha de donar per criteris ideològics? Quins s’han de seguir?

Depèn. Si organitzes un acte per donar un premi sobre literatura, no hi ha cap problema, però també en castellà. Quan parlem de llengua, sempre parlem del mateix, del CNL, d’Òmnium Cultural i de l’ANC,  però qui és qui promociona la poesia en castellà? L’altre dia em feien aquesta pregunta. No hauríem d’acotar la cultura en funció de la llengua.

Després de la picabaralla verbal entre vostè i les entitats veïnals, quina relació creu que han de tenir amb l’Ajuntament?

Quan vaig dir això [a la conferència de l’EIX 2015, de la Cambra de Comerç], els representants veïnals es van molestar. Però no em van entendre. Les associacions veïnals necessiten subvencions i segurament han de posar més diners encara. Però sí que és veritat que per evitar recels entre les mateixes associacions, cadascuna ha de saber què cobra, en funció d’un informe d’activitat anual. Si tu has fet més accions en benefici de la comunitat que altres, has de cobrar més. Són criteris d’eficiència i racionalitat.

Precisament, seguint aquests criteris, què retallaria al pressupost municipal?

És molt difícil concretar quan no estem dins de l’Ajuntament i no coneixem el dia a dia. Puc prometre, però, que el refarem de nou. Quan tinguem un coneixement més ampli, començarem des de baix, per dotar de partides a les necessitats socials, i especialment, fomentar l’ocupació i l’economia.

Ha dit que cal posar una catifa vermella a les empreses. A què es refereix?

Això de la finestreta única ho porten molts partits... Es tracta que l’Ajuntament doni un assessorament directe, sense haver d’anar a quaranta llocs per donar-se d’alta. La teoria existeix, però a la pràctica costa portar-la a terme. A la conferència de l’EIX 2015 hi va haver una intervenció encertada, en aquest sentit. Els polítics tenen el mal costum d’obrir molts debats, moltes taules de comerç, molts projectes, però manca acció, qui els portarà a terme?

Quines serien les seves propostes per equilibrar l’impacte de Metrovacesa en el petit comerç?

La nostra proposta estrella és obrir una taula de promoció de ciutat, convidant a la societat civil. Així mateix, volem crear una escola de comerç lligada a la Universitat Rovira i Virgili. Apostem per integrar el projecte de Metrovacesa i que estigui en la taula de comerç. Si no accepta i vol fer el seu propi partit, nosaltres donarem suport al comerç tradicional.

Un altra qüestió cabdal de ciutat és l’Aeroport de Reus. Creu que s’ha de descentralitzar la seva gestió per evitar la pèrdua de passatgers?

Efectivament, i tenir una visió molt més de territori. Cal promocionar i revitalitzar l’Aeroport de Reus i trobar altres camps que no només el de passatgers. Hem de buscar complicitats amb la indústria o la química per crear un aeròdrom comercial.

A hores d’ara, les sigles de Ciutadans estan a l’alça. Com l’afavorirà a nivell local?

Quan un partit està a l’alça, com Ciutadans, la il·lusió es contagia. Crec en la il·lusió de guanyar i crec que Ciutadans, aquesta vegada, ha arribat per a quedar-se. Aquesta dinàmica ens ajuda molt ja que el coneixement que pugui tenir Reus de la meva persona no és suficient per poder liderar. Ara mateix qui lidera és el partit, tan a nivell nacional, com autonòmic i local.

Quins criteris ha seguit per elaborar la llista electoral?

La llista de Ciutadans està formada per persones del carrer. No és tan important si aquest nom és d’un barri o una entitat, que si el poso aquí perquè em dona uns vots determinats.  En això, nosaltres tenim una altra forma de fer política. Portem un programa i treballarem moltíssim per donar-li difusió, i que la gent esculli.

És a dir, que la candidatura està formada per persones d’acord amb la ideologia de Ciutadans?

Efectivament. L’única persona coneguda, que ja es va presentar fa quatre anys, és la Pepa Labrador. Està entre les primeres posicions.

En clau electoral, com afronta un escenari que sembla que serà molt atomitzat?

Amb molta il·lusió. En aquest escenari descobrirem als polítics amb talant i altes mires. A partir d’ara, ens hauran de convèncer o ho haurem de fer nosaltres a través de l’oratòria i la paraula.  Nosaltres pensem en proposta a proposta, no en pactes. Evidentment, és complicat que ningú pacti amb nosaltres perquè tenim uns eixos centrals difícils de compartir. No obstant, actuarem amb responsabilitat.

Diu que no volen fer pactes, però i si son decisius per decantar l’alcaldia cap a un costat o altre. Quins criteris seguirà?

A veure com em guanyen. Si volen el meu suport, m’han de guanyar. De totes formes, torno a repetir que qualsevol que sigui escollit alcalde, encara que sigui en minoria, comptarà amb la responsabilitat de Ciutadans. Entenem allò que ens juguem.

Veu factible que Ciutadans pugui donar suport a Pellicer, després del trencament del pacte i el seu apropament al procés sobiranista?

Home, és complicat que en la investidura li donem suport, encara que... potser Pellicer accepta un ajuntament amb bilingüisme administratiu, no ho sé, perquè ara tot és a priori. Imagina't quina sorpresa seria! Sigui com sigui, allò bonic serà després de la investidura. Hem de jugar aquest partit.

Però a hores d’ara estan molt allunyats dels seus arguments polítics.

Sí, molt lluny, perquè el nostre principal objectiu és construir un projecte comú que il·lusioni tots els espanyols. Hem de tornar a ser un país unit, que funcioni, on Catalunya sigui líder en economia. Reus, a més, és una peça clau a Catalunya. Altres tenen objectius d’aixecar fronteres i separar.... així que és molt difícil que ens entenguem. Ara bé, en propostes concretes és fàcil que tinguem molts encontres.

Per acabar, quina és l’aspiració de Ciutadans per les eleccions municipals a Reus?

És complicat, perquè aquí actuen d’altres factors com els partits municipalistes que es presenten. Si que m’arriba, per les carpes que fem, que la gent s’apropa i ens diu que ens votarà. Crec que entrarem a l’Ajuntament i veurem com juguem el partit.

Notícies relacionades: 

BUTLLETÍ DE NOTÍCIES

Indica el teu correu electrònic i estigues al dia de tot el que passa a la ciutat


El més llegit


COMENTARIS (4)
He llegit i accepto la clàusula de comentaris
Autoritzo al tractament de les meves dades per poder rebre informació per mitjans electrònics

Comentaris

Cebollo Reusenc  17 d'Abril de 2015

Vaya, vaya.....

Parece que no os gusta el color naranja en el consitorio....
Iros acostumbrando, majetes.

EnUnLugarDeReus  17 d'Abril de 2015

capital del Estado

Las fundaciones, como los domicilios fiscales de las empresas, o las personas fisicas, se pueden tener en cualquier parte del Estado, eso de tener el domicilio en Madrid no es ningún delito. Creo haber leído que esa fundacion que cita el Sr. Joan, no tenia ninguna actidad. La información es poder, la desinformación es caldo de cultivo para otros propósito

francesc  16 d'Abril de 2015

QUIN FASTIC

VERGONYA ERA CONSELLER DEL PP AMERSAM I DIU QUE NO TE RES AMB EL PP...
JA,JA,JA QUIN FASTIC

Joan  16 d'Abril de 2015

Que s'expliquin

Estaria molt i molt bé que Ciutadans expliqués d'on provenen els seus ingressos a nivell estatal i perquè tot i fundar-se a Catalunya la seva fundació Tribuna Cívica la tenen a Madrid fora de tot transparència fiscal:

Ciutadans, ni un pam de net http://www.directe.cat/noticia/321297/ciutadasn-ni-un-pam-de-net

Ciutadans burló el control público a su fundación al registrarla en Madrid http://ccaa.elpais.com/ccaa/2013/10/18/catalunya/1382123594_144275.html

Com que segur que diran que hi estan treballant per millorar-ho què millor que un repàs cap al que ja ha fet Ciutadans:

El lado oscuro de Ciudadanos http://www.eldiario.es/politica/cara-Ciudadanos_0_376912793.html