Dijous, 25 d'Abril de 2024

Tot redescobrint el passeig de Prim

Es va decidir dedicar-lo al cèlebre general pel centenari del seu naixement, el 1914

22 de Novembre de 2020, per Redacció
  • Galeria d'imatges del passeig de Prim de Reus, des de la Pastoreta fins a la Biblioteca central Xavier Amorós

    Marc Busquets

  • M.B.

  • M.B.

  • M.B.

  • M.B.

  • M.B.

  • M.B.

  • M.B.

  • M.B.

Si dies enrere us vam convidar a redescobrir la bellesa única del passeig de Misericòrdia, en aquesta ocasió us proposem un nou recorregut urbà per estirar les cames i, de passada, observar els no pocs detalls que es troben al llarg del camí. Via important al terme, el passeig de Prim connecta el veïnat amb el centre i el nucli antic en qüestió de minuts i acull, quan la situació és de normalitat, terrases on fer-la petar tot fent el cafè o el mercat de brocanters en cap de setmana. 

Si ens centrem d'entrada en el passeig de Prim, i per establir-ne una breu història, cal subratllar que es va decidir dedicar-lo al cèlebre general pel centenari del seu naixement, el 1914. De fet, es va plantejar una gran celebració de l'efemèride gràcies als fons aconseguits del govern pel diputat Julià Nougués, però com que va esclatar la 'guerra europea' es van suspendre les festes. D'aquesta manera, es va optar per destinar els diners a les obres de prolongació cap al sud del passeig de Sunyer, per enllaçar-lo amb el de Misericòrdia, un any més tard. 

La via va des del camí de Riudoms fins a la Pastoreta. De ser un espai propi de l'extraradi, als anys 60, a partir dels 70 s'hi van edificar molts dels blocs de pisos que encara ara romanen. D'interès és la fàbrica Bertran, al número 5-7, edifici industrial inclòs a l'Inventari del patrimoni arquitectònic de Catalunya. Va arribar a ser una de les més destacades del país, a començaments del segle XX, i a la guerra civil es va col·lectivitzada per part dels treballadors sota la protecció del Comitè Antifeixista de Reus, com va recollir l'historiador Joan Navais a 'Una ciutat en ebullició: petites històries de Reus i de més enllà '(Centre de Lectura, 2017). Fundada per Francesc Bertran Blanch, s'hi van fer olis i sabons durant dècades. 

A l'entorn hi teniu l'escorxador, d'estil eclèctic i posat en marxa el 1893 (un any després es va construir la sala per matar els porcs). Projecte de Francesc Borràs, el cert és que de les obres se'n va encarregar Pere Caselles. La restauració de fa uns anys, a càrrec de Joan Figuerola i Joan C. Gavaldà, en va respectar les singularitats per convertir-la en l'actual Biblioteca central Xavier Amorós. L'equipament es va posar en funcionament el 2003.

Més amunt, l'escapada pot recórrer el passeig de Sunyer per enfilar l'entrada al barri Gaudí. Més endavant, a Reusdigital.cat, us convidarem a fer el recorregut corresponent. 

Feu clic sobre qualsevol fotografia per iniciar el passi de diapositives

passeig de prim reus reusdigital novembre 2020
passeig de prim reus reusdigital novembre 2020
passeig de prim reus reusdigital novembre 2020
passeig de prim reus reusdigital novembre 2020
passeig de prim reus reusdigital novembre 2020
passeig de prim reus reusdigital novembre 2020
passeig de prim reus reusdigital novembre 2020
passeig de prim reus reusdigital novembre 2020

Notícies relacionades: 

BUTLLETÍ DE NOTÍCIES

Indica el teu correu electrònic i estigues al dia de tot el que passa a la ciutat


El més llegit


COMENTARIS (1)
He llegit i accepto la clàusula de comentaris
Autoritzo al tractament de les meves dades per poder rebre informació per mitjans electrònics

Comentaris

José María Fontana  23 de Novembre de 2020

Bertran Blanch hermanos

Soy nieto de José María Bertrán Blanch, hermano de Francisco, creadores de la fábrica de jabones y aceites de orujo a que se refiere este artículo. Lamentablemente mi abuelo fue vilmente asesinado al empezar la guerra civil de 1936, por ser empresario e ir a misa. Esas eran sus culpas. Bueno también era padre de José maría Bertran de Ossó, jefe requeté en Reus y su hija Teresa estaba en relaciones amorosas con mi padre, José María Fontana Tarrats, jefe de Falange Española en Reus. Pero el pobre abuelo nada tenía que ver con uno y otro, pero se llevó la peor parte, junto con su hijo José María Bertran que también fue apresado y fusilado. Mi padre tuvo más suerte y escondido en las sierras de Prades, pudo escapar a Francia y retornar por San Sebastián a la zona golpista.
Creo que la Memoria Histórica debía hacer justicia con estos empresarios que lo único que sabían hacer era trabajar y crear riqueza. Descanse en paz José María Bertrán Blanch, tío de Juan Bertrán, que fue alcalde de Reus unos años más tarde.