-
Alumnes d'una classe de primària a l'inici d'aquest curs
ACN
Per obtenir l'Índex de Massa Corporal (IMC) als nens i nenes de la mostra se'ls va mesurar el pes i l'alçada i van respondre tests neuropsicòlogics. En una primera fase, els pares dels 515 escolars van respondre un qüestionari referent a problemes psicològics dels seus fills, un d'hàbits d'alimentació, i es va valorar la satisfacció dels pares amb la seva pròpia imatge corporal i la satisfacció amb la figura corporal que tenen dels seus fills. Als nens participants en aquesta fase de l'estudi també se'ls va preguntar com es percebien i com els agradaria ser, i els nens que presentaven sobrepès o obesitat preferien estar més prims, és a dir, van presentar insatisfacció amb la seva imatge corporal.
Una vegada passada aquesta primera fase del treball es va dividir la mostra en tres grups antropomètrics: obesos, amb sobrepès, i amb pes normal i per sota del pes -aquests es van treure l'estudi-. Tots els nens amb sobrepès o obesitat i un grup control de pes normal van ser avaluats mitjançant dues proves neuropsicològiques. L'objectiu de l'estudi ha estat investigar si en aquestes edats primerenques, en les que hi ha poca literatura científica, es perceben les mateixes relacions entre l'obesitat i la neuropsicologia que ja s'han trobat en edat adulta, en adolescents i en població de tipus clínic (on l'obesitat és més severa), on es manifesta una alteració de les funcions executives en els obesos i els qui tenen sobrepès.
En aquesta primera fase també se'ls va passar una prova per avaluar les funcions executives i es van avaluar les actituds i pràctiques alimentàries dels pares a través d'un qüestionari . El de la URV, ha estat el primer grup en validar en població espanyola aquest qüestionari de pràctiques alimentàries.
Funcions executives alterades
Les funcions executives depenen del lòbul frontal, que són les funcions que possibiliten la conducta flexible dirigida a un objectiu i possibiliten ordenar, preveure i planificar. Les persones que tenen obesitat o sobrepès poden tenir aquestes funcions alterades i poden presentar impulsivitat, i en un moment determinat, en una situació d'estrès, no saben regular la seva conducta per ingerir aliments -i mengen més del compte-, no tenen la capacitat d'inhibir la conducta impulsiva que els porta a menjar encara que no tinguin gana.
Tot i que aquest no ha estat un estudi d'intervenció, les investigadores apunten que hi ha estratègies psicològiques per controlar les respostes involuntàries. Aquestes persones poden presentar una alteració en la regulació emocional de la ingesta d'aliments, de tal forma que quan perceben una situació negativa, per exemple d'estrès o frustració, la seva conducta els porta a ingerir aliment encara que no tinguin gana i d'aquesta manera pal·liar la seva emoció negativa. És per això que recomanen el treball amb tècniques de regulació emocional, de manera que tinguin estratègies davant aquestes situacions.
Encara es desconeix si disfuncions neuropsicològiques són les que predisposen a l'obesitat o si és l'obesitat la que a la llarga dóna alteracions en les funcions neuropsicològiques, o bé si existeix una relació bidireccional.
