Una punxada 'de res' per preservar al màxim les venes

L'equip de teràpia endovenosa de l'Institut d'Oncologia de la Catalunya Sud, situat a l'Hospital de Sant Joan
Enrique Canovaca
Enrique Canovaca

L'Hospital de Sant Joan de Reus ha creat recentment el primer equip de teràpia endovenosa (ETI) de Catalunya, amb els objectius de preservar al màxim els accessos venosos i evitar els efectes adversos que poden tenir els diversos tractaments mèdics, tant de pacients oncològics com de la resta de serveis del centre hospitalari. Segons explica la cap d'infermeria de l'Institut d'Oncologia de la Catalunya sud, Imma Grau, les tècniques de punxada en els pacients són "mínimament o gens invasives", un fet que ha provocat la reducció a pràcticament zero de les complicacions en els pacients que havien de rebre fàrmacs o nutrició per vena A la vegada, l'ETI s'ha constituït com un centre formador d'altres hospitals, tan catalans com estatals.

"El 2010 vam iniciar una prova pilot per tal de posar un nou tipus de catèter que millorés la qualitat de vida dels pacients. Les venes es feien malbé i cada cop teniem més problemes per poder accedir i posar els tractaments", explica Grau. Aquest catèter, anomenat PICC en el llenguatge mèdic, és central, però no necessita passar pel quiròfan. És a dir, no hi ha una intervenció ni del metge ni de l'anestesista. Simplement, una infermera insereix perifèricament la via i el pacient pot estar durant força temps prenent el tractament i preservant les venes. "Hi hagut casos, fins i tot, de dos anys i mig", comenta Grau.

Això sí, el professional d’infermeria necessita d'un ecògraf per poder visualitzar la vena i saber on cal punxar. I fins fa poc, es requeria d'una placa de comprovació de raigs X però "ara tenim un petit ordinador amb un software que a la vegada que introdueixes el catèter, amb un electrode que no rampa, ens diu el moment d'entrada al cor", manifesta Grau.

Evidentment, per posar aquest catèter central s'han de tenir unes cures mínimes d’asèpsia. "Cada vegada que el fem servir, ho fem amb una tècnica estèril. El catèter, a més, s'ha de netejar i en el cas que no es faci servir cada 10 o 15 dies, el pacient ha de venir igualment a fer-se la cura i/o anar al seu centre de referencia", explica la cap d'infermeria de l'institut d'oncologia.

El midline: un tractament intermig

L'equip de teràpia endovenosa, però, instal·la des de fa poc un nou tipus catèter, de línia mitja (midline), que és encara menys invasiu que l'anterior i que evita la irritació de les venes. "Aquest catèter té d'especial que compta amb un trajecte més gran i és ideal per als pacients amb tractaments d’antibiòtics endovenosos de llarga durada, assegura Imma Grau.

I és que l'equip de teràpia endovenosa s'ha constituït a l'Institut d'Oncologia de la Catalunya sud però també dona suport a d'altres unitats de l'Hospital de Sant Joan. Imma Grau ho explica: "Qualsevol professional d’infermeria que tingui un problema amb l'accés venós dels pacients, ens pot trucar i li donem suport, ja sigui anant i posant el catèter o donant les recomanacions per tal de fer les cures".

Zero efectes secundaris

L'infermer de planta, Javier Mateo, explica els avantatges d'aquesta nova tècnica endovenosa: "Pensa que una persona que tingui les venes fràgils, només que li posis un antibiòtic, la vena li dura dos dies, has de tornar a punxar. Amb el PICC o el midline, això se soluciona, la vena queda preservada, els tractaments es poden posar durant més temps i aconseguim una major qualitat de vida".

Des que a l'Hospital de Sant Joan s'utilitzen aquestes tècniques d'infermeria, "no veiem retraccions als braços, ni coloració a les venes. A més, la gent no es queixa de dolor", en paraules de Grau. De fet, tal i com indica Mateo, "estàvem fent un estudi d'extravasacions (quan una via marxa accidentalment i hi ha una fuga del fàrmac que comporta cremada o inclús la necessitat tractament quirúrgic), però ens vam quedar sense pacients". I és que les venes ara no perden funcionalitat.

Estalvi econòmic i centre de formació de referència

Evidentment, aquestes millores en el tractament d'infermeria s'han dut a terme perquè hi ha una justificació en la reducció de costos, "no només amb material, sinó també amb estades hospitalàries, amb persones que estaven ingressades amb riscos d'infeccions de fàrmacs". A la vegada, el centre hospitalari reusenc s'ha constituït com a referència en formació d'aquest tipus de catèters, tenint en compte que a Catalunya no hi ha cap equip de teràpia endovenosa i a la resta de l'Estat "no hi ha masses", explica Imma Grau.

A hores d'ara, ja han passat per la formació, a l'Hospital de Sant Joan, professionals dels centres sanitaris de la Vall d'Hebron (Barcelona), Santa Tecla (Tarragona), Móra d'Ebre, Mútua de Terrassa, Sant Joan de Déu (Barcelona), El Vendrell, Parc Taulí (Barcelona), Verge de la Cinta (Tortosa), Sant Pau (Barcelona), Virgen de la Victoria (Málaga) i Carlos Haya (Málaga), a més de l'Institut Català d'Oncologia.

L'ETI de l'Hospital de Sant Joan està format, a més de per Grau i Mateo, per l'infermera referent, Maria Teresa Parejo; la coordinadora de l'Hospital de dia d'oncologia, Maria Francisca Isern; les infermeres Lourdes Bayona i Berta Griso, la gestora d'hospitalizació d'oncologia, Trinidad Álvarez, i el director de l'Institut d'Oncologia de la Catalunya Sud, el doctor Josep Gumà.

Feu clic sobre qualsevol fotografia per iniciar el passi de diapositives